COM A NOVA 141: CATALOGADA I DE JUAN VIDAL RAMOS

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 Sí, perquè Juan Vidal Ramos, a soles o en companyia de (sobretot) Julio Ruiz Olmos, a més del Mercat Central, les cases de Carbonell, Lamaignère o Bardin, va projectar-ne moltes altres de més xicotetes, com és el cas de la que ens ocupa hui, la situada en el c/ Mestre Marqués 66, a la qual en 1930 es va afegir una planta, ja que anteriorment era una planta baixa amb 2 habitatges amb entrada directa des del carrer, així que va fer més xicotets eixos buits i va inserir una porta en el centre per a accedir a l'escala que donava servici en principi als dos habitatges en planta alta. En un temps indeterminat es va afegir també un àtic amb coberta inclinada de teula plana i es va canviar la configuració per la que ens ha arribat fins als nostres dies, segons la qual s'accedix a totes les plantes per la porta central i les portes d'entrada directa als habitatges de la planta baixa han quedat convertides en finestres.
I evidentment, amb la minuciosa restauració, s'ha transformat en... uns apartaments turístics de curiós nom i supose que de grandària considerable per l'amplitud del solar i la fabulosa altura entre forjats, sobretot de la planta baixa, dels quals no disposem de més dades ni imàtgens interiors. Però vegem...

Estat final de l'edifici (a falta d'uns ajusts).

Estat anterior de l'edifici, abandonat però amb la fatxada quasi sencera i sense xàrcies protectores.

Dos pàgines de la fitxa del Catàleg de Proteccions de l'Ajuntament d'Alacant, a on s'especifiquen totes les característiques existents i les que s'han de conservar i mantindre.

Fragment del plànol original (restaurat) de Juan Vidal Ramos en 1930, a on s'assenyala la reducció de les portes originals i l'obertura de la central en la llicència concedida al propietari.

Diverses fases de l'obra, amb la reposició de la cornisa i la substitució total dels balcons.

Detall de la balustrada i de la cornisa.

Imatge quan encara faltaven coses, però l'he posada perquè és l'única que no té cotxes aparcats davant. Com establix la fitxa del catàleg, s'ha conservat la fatxada tal com era: el revestiment que imita carreus, la cornisa, els balcons, les sanefes del primer pis... i s'ha posat un passafils del mateix color que la fatxada i pel que sembla il·luminació nocturna. En general ha quedat molt bé, tot i que esmussen una mica eixes persianes amb la caixa visible, encara que en ser negres, doncs bo...
I si el senyor que dona nom al carrer era Marqués (encara que hi ha un embolic entre si du accent o no) el nostre cantant és Sir, perquè a Tom Jones el va nomenar així la difunta reina Isabel, i el duc aquí amb una cançó molt famosa: "It's Not Unusual", composta per Les Reed i Gordon Mills i que Mister Jones va gravar en 1966. Però el seu èxit no va quedar ahí, ja que ha sigut utilitzada en moltes pel·lícules famosíssimes. Jo vos duc dos versions, la primera quan Sir Tom la va cantar en The Ed Sullivan Show presumiblement en directe i això pareix si ens fixem en el fabulós bateria que ix en els primers instants a l'esquerra. Això sí, és una versió abreujada a on desapareixen els minuts quan no es canta. En l'altra d'El Príncep de Bel Air, 30 anys després de la seua estrena, Alfonso Ribeiro (Carlton Banks) la canta a duo amb el mestre i... en batí.