LLICÈNCIES D'EDIFICACIÓ ANUL·LADES PER NO COMPLIR LES ORDENANCES

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 I ens referim a 1963, quan estava en vigència el tema dels Edificis Singulars, dels quals ja hem parlat diverses voltes en este blog, als quals es va concedir permís per a alçar més pisos dels que les ordenances municipals preveien i que vos explique detalladament en l'article EL ULTIMÁTUM DE HOTEL RISCAL, S.A. i a més aquí mateix, més avall, vos pose la llista d'estos.
Doncs bé, no només van ser l'Hotel Riscal, el Gran Sol o els gratacels de Benalua, a més n'hi va haver més en la mateixa situació, encara que amb menys nombre de plantes irregulars, com a mínim una, bé entresols que es convertien en habitatges, o àtics avançats a frontera, entre altres coses. En fi: vos ho explique amb cada foto. Però al final a tots se'ls va anul·lar l'autorització, tant pel Govern Civil com per la Sala Contenciosa Administrativa de l'Audiència Territorial de València.
I tot açò es va deure a Don José García Sellés, advocat i oficial major, secretari en funcions de l'Ajuntament que amb els informes de l'arquitecte municipal i del Negociat d'Ordenació Urbana i Obres Particulars, que opinaven que no devia donar-se llicència a eixos edificis perquè excedien en una planta les estipulacions de les ordenances, i que no obstant això la Comissió de Foment va emetre informe favorable a la seua concessió "fundándose en que habiendo sido norma de esta Comisión desde hace más de un año, admitir el exceso de un piso, en las edificaciones que se proyectan en nuestra Ciudad de conformidad con la propuesta que oportunamente se elevó a la consideración del Ayuntamiento, estima que procede la aprobación de los proyectos presentados", va elevar un escrit al Govern Civil exposant els fets com segons va dir era el seu deure i argumentant que cap dels onze edificis tenia caràcter de singular o monumental, únic motiu pel qual es podria augmentar l'altura contemplada en les normes, així doncs, remetia al governador civil la certificació en què exposava els fets en compliment de l'article 413 del text refós de la vigent (en 1963) llei de règim local.
En definitiva, van ser anul·lats els permisos d'obra i tots els promotors van haver de demanar una nova llicència amb un nou projecte que complira les ordenances; així ho he constatat excepte en dos casos en què explicaré perquè jo no ho he pogut comprovar. Però he de dir que ara són tots legals.

Plaça de Navarro Rodrigo 11 i Pérez Medina 24, arq. Alfonso Fajardo. El projecte que es va presentar tenia PB, 10 pisos i àtic, és a dir: quatre més de les assenyalades, que eren sis, les que té ara.

Álvarez Sereix 11. En esta composició, veem a l'esquerra el plànol de frontera del projecte original, que tenia PB, entl., 7 pisos i àtic, és a dir, una de més; i a la dreta l'edifici actual amb les altures reglamentàries. Arq. Julio Ruiz Olmos.

En estes dos imàtgens de l'edifici situat en Jaime Segarra 17-19 i av. Xixona 80, veem que el primer projecte tenia PB, 5 pisos i àtic, una més de les reglades; el que finalment es va dur a terme té PB i 4 pisos. L'arq. va ser Francisco Muñoz Llorens.

Av. Alcoi 151 i Alferes Díaz Sanchís 102 i dalt el projecte original: PB i 7 pisos en l'av. Alcoi i 4 en la posterior. En legalitzar-lo va perdre 3 plantes en l'av. Alcoi i en algun moment també la pèrgola de remat de la qual queden alguns elements. Arq. Francisco Muñoz Llorens.

C/ Nou de Dalt 14. Es va projectar amb una planta de més, ara té les reglades: Pb, 2 i àtic. Arq. Francisco Muñoz Llorens.

General Aldave 54 i Treinta de Marzo (Nou d'Octubre) 6. Es va projectar amb entresol també per a habitatges que va desaparéixer en el projecte definitiu; a més es van modificar els miradors, quedant com està ara. Arq. Manuel del Álamo Bernà.

Velázquez 12. Al principi l'entresol s'havia transformat en una planta d'habitatges més, amb les volades corresponents, després es va adequar tal com veem. Això va donar lloc a configurar la resta de l'edifici que fa cantó amb Manuel Antón que va sol·licitar la llicència posteriorment. Construït en el terreny d'una nau dedicada al comerç de fustes, negoci que ha perdurat en la seua planta baixa i soterrani fins als nostres dies. En l'entresol va estar situada molts anys Radio Alicante de la SER. Arq. Francisco Muñoz Llorens.

Treinta de Marzo (Nou d'Octubre) 15 i Asp 17. En este cas no vos puc contar gran cosa, no he trobat més documentació que la del permís denegat en la qual li sobrava una planta, però al final es va edificar amb les PB + 4 que té, per la raó que siga es va mantindre la seua altura denegada, potser després va sol·licitar un altre permís. Arq. José Iváñez Baldó.

Mestre Caballero 51 i Tinent Aguado 18. És un cas curiós perquè es van sol·licitar 3 permisos d'obra: en primer lloc amb PB + entl. + 4 pisos que va ser denegat en 1963, després un altre amb una planta menys que va ser aprovat (imatge superior dels projectes) i... anys després un altre per a augmentar una planta sobre l'últim, quedant com al principi. Arq. Julio Ruiz Olmos.
A més d'estos, hi ha també dos edificis que van rectificar les seues altures: un en el c/ Donoso Cortés 15 i 17 i un altre en el c/ Doctor Bergez 53 i General Polavieja 13, ambdós de Francisco Muñoz Llorens.

I tractes són tractes: aquí està la llista dels "Edificis Singulars" dels quals vos he parlat al principi. A més a més, que incompliren les normes i no foren denunciats, n'hi ha dos més almenys: l'actual Torre Prop i l'edifici Secades, ambdós al final de la Rambla. La "Colmena" és un cas a part.
NOTES:
La numeració de la direcció dels edificis és aproximada, alguns d'ells van aconseguir el seu solar unint finques o dividint unes altres i llavors els números "ballaven". He preferit posar els de projecte.
Naturalment tots els edificis són legals actualment.
Estos són els 11 que va denunciar José García Sellés, però segons figura en la documentació oficial des de feia un any es tenia per costum donar permís per a una planta més de les que li corresponia segons la zona i carrer en les ordenances municipals. Quants n'hi haurà en eixa situació? És increïble.
Jo no estaria segur de quins edificis es van fer al marge de les ordenances i tampoc ho estan The Young Rascals però per uns altres motius i ens duen este temàs: "How Can I Be Sure", compost per Felix Cavaliere i Eddie Brigati i versionat moltes voltes...