COM A NOUS 138: COL·LECCIÓ TARDOR-HIVERN 2022

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 Aquí els duc mitja dotzena de rehabilitacions d'edificis alacantins, cadascun amb les seues característiques, uns amb un simple (i car, sens dubte, estes coses són sempre cares) llavat de cara, una mà de pintura i apanyat; en uns altres en canvi, per les patologies que presentaven, ha sigut més complicada la intervenció. Però tots han quedat de molt bon vore, amb ànims i sobretot força per a aguantar 20 o 30 anys més, esperem que això, com a mínim. Però ara els vorem cas per cas.

Cèntric i molt elegant edifici situat en l'avinguda de l'Estació 1 i plaça dels Cavalls 9, projectat en 1947 per Juan Vidal Ramos i Julio Ruiz Olmos per a Don José María Gómez Mira. En un principi, l'últim pis era un àtic amb terrassa parcial al carrer, però en algun moment es va convertir en una planta més; bo, en una més no, perquè si vos fixeu en les fronteres, cada pis és diferent als altres, tot i que tots tenen els mateixos buits, encara que només siga per les motlures, canvien. Edifici inclòs en el Catàleg de Proteccions de l'Ajuntament.

La casa situada en el c/ Capità Hernández Mira 28 datada en la dècada de 1930, inclosa en el Catàleg de Proteccions d'Alacant, del qual adjunte la pàgina de l'edifici a on s'explica què s'ha de conservar, ha sigut repintada i han tingut l'ocurrència de canviar-li el color i posar eixe blavet tan estrident, eliminant també les greques (tan de l'estil de l'època) i remarcant els buits en blanc, perquè els ha agradat. Bo, el Catàleg prohibix expressament fer estes coses, però no sé si l'Excm. Ajuntament s'involucrarà o potser s'haurien de posar en el seu coneiximent estos fets per si se'ls ocorreguera prendre alguna determinació per a defendre allò que ell mateix ha dictat.

De l'edifici "Apartamentos Copacabana" ja vam parlar en l'article anterior: projectat en 1959 per Francisco Muñoz Llorens per a Doña Isolina Estrada Rodríguez, en l'av. Holanda 4 i av. Costa Blanca 136.

Com podem vore en esta impactant imatge de l'obra, la proximitat a la mar de la casa no l'ha tractada molt bé i s'ha actuat "sobre la estructura de los balcones, los frentes de forjado y las vigas de descuelgue laterales. Además se ha picado toda la envolvente del edificio, más de 2.000 metros cuadrado de monocapa para, al finalizar la reparación estructural sustituirlo por un monocapa de raspado previa capa de cemente que protegerá la reparación realizada". Tant el text entre cometes com la imatge són gentilea de SK obras y servicios, de la pàgina web de la quals s'han extret ambdós.

Estat final de l'edifici vist des de l'av. Costa Blanca.

Una llarga rehabilitació de la Torre Alacant, projectada per Juan Guardiola Gaya en 1963 per a Pastor Peris construcciones, SA, en el conjunt de la Finca ADOC el qual veem amb el seu "germà siamés" Alacant II i al costat del seu veí Helios, tots ells projectats pel mateix arquitecte. Fronts de forjats i canvis de baranes de totes les terrasses. Una obra molt costosa.

Dos imàtgens aèries gentilea de Manuel José Aliaga a on es pot apreciar el lloc previst per a l'edifici encara sense construir.

En esta històrica imatge de Perfecto Arjones ja veem els pilars metàl·lics de l'edifici començant a sorgir entre Helios i completant Alacant II.

C/ Teatre 38 i Ángel Lozano 4, resultat d'afegir a l'edifici original que tenia 3 plantes, com tots els alçats sobre els terrenys de la Montanyeta, 3 plantes més en 1968 amb el projecte de Francisco Muñoz Llorens per al Sr. Huesca Román. Resulta curiós perquè amb el pas dels anys, ha passat de ser conegut com el del "Ambulatorio del 18 de julio", que va estar en els seus baixos fins al seu posterior trasllat al c/ Ourense, fins a l'actualitat per tindre en els seus locals dos prestigioses joieries de luxosíssimes fronteres amb cars marbres i sumptuosos llautonats.
Però arriba el final i... la música i ja que una històrica frontera amb quasi 90 anys d'edat ha sigut tenyida de blavet, la cançó serà "Azzurro" (blau), que segons sembla és una de les cançons més famoses de tots els temps en Itàlia, composta per Paolo Conte i Vito Pallavicini i gravada en 1968 per Adriano Celentano acompanyat d'eixos cors italians tan especials, encara que s'han fet moltes versions, aquí la tenim la seua i a més amb la caràtula original del disc...