L'OFICINA DE TURISME DEL PORT ÉS UN PERISCOPI

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 O, més ben dit, dos: un amb vista cap al castell de Santa Bàrbara i l'altre enfocat cap al port i és clar, els visors dins de la pròpia oficina, a on unes grans làmines d'espill inclinades 45° enfrontades a unes altres superiors, la del port paral·lela, la del castell major angle perquè el que s'ha de vore està més alt, formen els dos periscopis.

En el present article, al marge de la gran polèmica que va suposar la construcció d'este edifici, tractaré d'explicar-vos què és el que hi ha dins de la controvertida instal·lació i amb algun esquema i foto espere que es comprenga.

L'oficina acabada d'inaugurar i amb els rètols de "ALICANTE TURISMO" i les desaparegudes "ones".

També vos incloc l'explicació dels propis arquitectes, Javier Yáñez i Carlos Burgos, sobre la solució adoptada i a vore si vos ho puc resumir sense perdre'ns res. El que opine jo personalment sobre l'assumpte, al final del tot...

El emplazamiento estratégico conlleva una situación sobre-elevada que implica que la integración del proyecto sea una tarea contra natura.
Apostamos por usar esa "desventaja" como sistema de proyecto y mostrar su personalidad sin ambages.
Para ello implementamos el "misterio" como estrategia proyectual para generar un volumen inquietante, contemporáneo y misterioso que suscite la curiosidad del paseante.
Hacemos aparecer un objeto liviano y extraño que voluntariamente oculta su interior. Tan solo con una rasgadura en su envolvente de aluminio (acceso) permite adentrarse en él para desvelar los secretos que esconde.
Dentro aguarda una experiencia inesperada: el espacio se ensancha, se llena de luz y se abre inquietantemente al exterior.
Aunque el estratégico emplazamiento carece de vistas sobre el cercano Mar y Castillo, por "arte de magia" a través de 2 grandes periscopios/lucernarios, introducimos sus vistas reflejadas dentro de la oficina, convirtiendo inesperada y sorprendentemente su interior en un exterior amplificado: un luminoso y caleidoscópico espacio donde descubrir los atractivos turísticos rodeado de ellos.

 

L'Oficina vista de perfil. Els dos volums que sobreïxen són els "periscopios/lucernarios".

"Finestra" d'un periscopi: el lloc enfocat cap allò que volem vore.

"Visor" d'un periscopi: la part del periscopi que s'acosta a l'ull de l'observador. Foto: Museo Naval de Ferrol i La Voz de Galicia.

Finestres dels periscopis de l'Oficina de Turisme al port i el Castell respectivament.

I aquí queden assenyalades les "finestres" d'ambdós artefactes.

Esquema explicatiu del funcionament dels espills.

Visor de la part enfocada al port. En la segona foto es veu quant ocupa la gran superfície d'espills a on tot el que es veu en ella està reflectit per la làmina més elevada i paral·lela a la que veem.

Visor enfocat cap al Castell.

Un altre detall de l'abast dels espills. Aproximadament tenen unes dimensions d'11 m × 5 m i naturalment n'hi ha quatre, dos que arriben fins al paviment de la pròpia oficina i els altres dos enfrontats amb estos i que només veem reflectits.

Magnífica foto dels arquitectes a on s'aprecia tota la zona d'atenció al públic, els dos espills inferiors que arriben fins al paviment, els taulells a la dreta i la porta d'accés al fons.
La idea és original, però així i tot l'edifici continua sent excessivament gran en totes les seues dimensions, ja ho diuen els arquitectes: és una "tarea contra natura" per estar en alt i per això mateix hauria sigut lògic que fora tan poc voluminós com fora possible, que fora més baixet i reduït de grandària, però la solució adoptada per a substituir eixe impacte pel "misterio" de no saber què hi ha dins de l'edifici "inquietante, contemporáneo y misterioso que suscite la curiosidad del paseante" no complix la seua funció, no suscita la curiositat general, excepte de quatre, entre els quals m'incloc jo que soc un dotor impenitent de totes les coses relacionades amb l'edificació i l'urbanisme i, no obstant això, causa el rebuig general per ser excessivament voluminós i a més contribuïx a ocultar més encara el preciós edifici de la Duana, aclaparat de per si per l'Hotel Meliá.
D'altra banda, cal recordar que si bé el projecte va nàixer en l'època del tripartit, es va construir gràcies a que l'actual ajuntament va aconseguir fer-la vore com a "desmuntable" (única manera que es construïra ahí) i és clar: és tan desmuntable com la Casa de Carbonell. Podeu vore la seua estructura en ESTE ENLLAÇ.
No sé si este article ajudarà que la gent entre a vore eixes fabuloses làmines d'espill que reflectixen l'exterior. Si ho fa, trobaran a més un personal amabilíssim que no posa pegues.
Això sí: el Col·legi Territorial d'Arquitectes d'Alacant, ha seleccionat l'obra per a la Muestra de Arquitectura reciente en Alicante, 2020-2021.
Precisament d'eixa mostra, és d'a on he tret tant el text dels arquitectes Javier Yáñez i Carlos Burgos com la foto de l'interior de l'oficina, però si visiteu el seu web segur que hi ha moltes més fotos i plànols dignes de vore.

L'oficina encara per acabar en la plaça del Port amb el seu paviment recentment desaparegut.
I sens dubte la "idea" és sorprenent, igual tal volta a la que va tindre Pino D'Angio en 1980 quan va compondre i va interpretar este èxit discotequer (no és la mateixa classe d'idea de la que parla, però bé) aquí ens la du fumant i tot. Versió ampliada i com sempre amb els estranys cors italians.