APARTAMENTS MARALIC

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 Repassant els edificis (i amb ells la història) de la Platja de Sant Joan, arribem a esta curiosa urbanització dissenyada en 1963 pel famós i llavors jove arquitecte Juan Antonio García Solera sobre un solar de 17.400 m²* amb fronteres a la llavors carretera A-190 i hui avinguda de Catalunya 14 i també a les de Santander 3 i un tram xicotet, però límit de la parcel·la al cap i a la fi, a l'av. de Sant Sebastià 4, amb 290* habitatges i diversos locals comercials, tot això distribuït en 3 edificis amb una generosa zona comuna amb dos grans piscines, zones verdes i aparcaments. I la qualifique com a curiosa tant per com es va projectar, distribuint-la en 3 dispars edificis quant a la seua altura, grandària, orientació, disseny..., com per la quantitat d'anys que van haver de passar per a finalitzar-se (més de 15). Però passem a vore fotos i comentar un poc més tot el que he dit...

Blocs 1 i 2.

Bloc 1, el més conegut per les seues portes blaves i perquè per ahí va passar durant anys tot el trànsit amb destinació a la platja. Ara és un carrer tranquil.

Bloc 2.

Bloc 3.

Foto de la maqueta del projecte, extreta del llibre Juan Antonio García Solera 1953-2003 (diversos autors) publicat pel Col·legi d'Arquitectes i la Generalitat Valenciana. En ella veem la disposició dels blocs que es va mantindre fins al final, però el que sí que va canviar van ser les seues distribucions, ja que en el primer edifici són estudis amb fronteres oposades a dos grans terrasses: una d'accés i una altra privativa dels habitatges i esta última, orientada al nord, cosa que potser hui és difícil d'entendre perquè es projecta per a viure tot l'any, mentre que llavors es feia de cara a l'estiu. Originalment, les quatre primeres plantes tenien invertida l'orientació dels habitatges, amb la frontera principal a l'avinguda mentre que les galeries d'accés es cobrien amb una gelosia ceràmica. L'evolució comercial i de les necessitats dels compradors va fer que es canviara la classe d'habitatge, els altres dos blocs ja tenen apartaments més grans, comptant l'arquitecte amb la col·laboració d'un altre company: J. de Alvear Criado.

Fullet de venda del bloc 2 que veem amb les seues tres primeres plantes ja en estructura. Pareixen barats, veritat? Doncs no ho eren en 1972-73. Reproducció d'un exemplar propietat de l'autor.

Fotos històriques de la urbanització obtingudes del Facebook d'esta (foto 1 de Katy Baeza, foto 2 de Mery AB).

L'orientació al nord de les terrasses privades del bloc 1 i la generosa amplària de la galeria d'accés, que en ser més assolellada fa que esta es convertisca alhora en la prolongació de l'habitatge i d'això donen fe les butaques i seients disposats en ella.

Potser el bloc 2 és el més atípic dels tres per les seues fronteres. En la que veem oculta darrere d'eixa gelosia en escaquer (diferent del projecte original), que defén els habitatges del tòrrid sol vespertí estival, hi ha la galeria d'accés als habitatges, mentre que en la frontera oposada, orientada a l'est amb vista a la mar, hi ha les terrasses principals que no ocupen tota la longitud (curiosa solució en una època on les volades eren lliures i no comptaven a l'hora del núm. d'habitatges). Estes dos circumstàncies fan que d'una banda la deformació habitual de les fronteres pels propietaris no es note tant, però també li dona a l'edifici una acusada aparença de pesadesa visual.

En esta foto (Facebook de Maralic de Juan F Miro E) a més de les estupendes piscines, veem el bloc 3 al nivell de l'av. Santander. Els altres dos tenen una situació privilegiada sobre la cota 18 d'una lloma que fa que sobreïsquen per damunt dels veïns, que estan sobre terreny més baix.

Relació de veïnatge amb la frondosa parròquia de Sant Pere (de la qual, per cert, teniu AQUÍ un reportatge).

M'agradaria posar imàtgens del projecte de 1963, però l'Arxiu Municipal no m'ho permet, la publicació la reserven per a uns altres mitjans. Llibres, revistes, DVDs, cinema, opuscles? Pareix que estiga parlant de fa 20 anys, quan les pàgines web quasi ni existien. No només això: des de fa 3 mesos no puc vore cap projecte perquè estan en "expedient administratiu obert" tots, els més de 96 (noranta-sis) que he demanat i no em donen explicacions (ni per instància oficial, que he hagut de duplicar perquè no contestaven); el regidor Antonio Manresa ho fa (a pesar que la instància no anava dirigida a ell) i tampoc em dona explicació concreta.
Bé, de totes maneres, si algú té curiositat per vore este expedient, eixos plànols tan bonicos que feia este arquitecte, jo vos diré què fer: heu d'enviar un email a archivo.municipal@alicante-ayto.es sol·licitant-lo i vos done la faena mig feta, en eixe correu poseu que voleu vore el que està en "signatura" en la següent imatge. A vore si hi ha sort i a vosaltres vos el mostren, tot o parcialment.

Els meus agraïments a les persones que han aportat les seues fotos des de la pàgina de Facebook.
Nota als *: són dades tretes del Cadastre, igual hi ha alguna variació amb la realitat.
La imatge de la fitxa de l'Arxiu de "Maralic" és de la pàgina web pública de l'Ajuntament d'Alacant.
I com 1978 és la data de finalització del bloc III, en eixe any la cançó que més es ballava era "Rasputin" de Boney M, composta per Reuther, Mayer i Jacobson.