COM A NOUS 133: ACTUALITZATS EN LA PLATJA DE SANT JOAN

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 I és el que té la mar; no sabem viure sense ella, però la brisa salina, és a dir, el vent tan agradable que sol bufar durant el dia de la mar a la terra, porta humitat, salnitre, arena, etc. que deterioren els edificis, corroïxen les estructures metàl·liques, desgranen les de formigó fent que quede al descobert l'armadura metàl·lica que al seu torn augmenta de volum i fa esclatar el formigó, fan malbé les baranes, unflen i desgasten la fusta i amb el pas dels anys o arregles la casa o al cap d'un temps estaria en ruïnes. I això és el que des de fa un temps fan de tant en tant els edificis de privilegiada situació al costat de la mar: actualitzar-se, reparar els desperfectes (en ocasions massa terribles) i deixar-los com a nous, més bonics i preparats per a durar 60 anys més com a mínim. Però vegem el que han fet en estos quatre edificis: tres torres-fita i un de més baixet, però més ben situat...

Torre Hércules, potser de les 3 torres la que més sòbria ha quedat.

Torre París, av. Costa Blanca 93 i av. Benidorm 6, projectat en 1964 per Juan Guardiola Gaya per a Francisco Juan Camilo. En estes dos imàtgens veem com era l'edifici abans: en la fronteres nord i sud, l'arquitecte va projectar un tram de terrasses sense sòl: només les biguetes, estes han anat desapareixent amb els anys com vorem a continuació. No és l'únic edifici que té eixa disposició, aquí mateix a la platja, la Torre Aisa, entre altres, també els té. Ja vos vaig contar en una altra ocasió l'assumpte de les finestres que donaven a eixa part de les terrasses.

La rehabilitació seguix en curs, l'edifici està acabat, però les obres en la parcel·la (de 1.754 m²) continuen. Com veem en esta última foto, en la rehabilitació s'ha decidit pintar les terrasses calades d'un color més fosc que la resta. El quadrat de planta de 18 x 18 (més les generosíssimes terrasses en volada) està ocupat per 5 habitatges i el nucli de comunicacions es situa en la part central.

En esta foto aèria veem que l'av. Costa Blanca encara no està asfaltada, però els nostres quatre edificis sí que estan construïts.

Torre Hércules d'av. Costa Blanca 113 i av. Holanda 8: en estes dos fotos veem dos rehabilitacions diferents, en la primera imatge es tracta de la de 2011 i en la segona, de l'actual. L'edifici va ser projectat per Juan Guardiola Gaya per a Decon, S. A. en 1967 sobre una parcel·la de 2.803 m². Distribuït en 8 habitatges per planta, sent les terrasses iguals 4 a 4, de tal manera que en tots els casos, és quasi tan gran com el propi habitatge, amb la qual cosa s'entén (encara que no compartisc ni aprove el costum de deformar les fronteres d'eixa forma) que es vullga envidrar per a duplicar la superfície de l'exigu apartament (n'hi ha fins de 30 m² de sup. amb parts comunes incloses).

Foto de la Platja en 1979: en primer terme la Torre Hércules quasi sense tancaments. Les fronteres originalment eren quasi completament de vidre amb les portes aplegant de sòl a sostre i de columna a columna, excepte alguns xicotets trams.

La Torre Alazán situada en l'av. Costa Blanca 127, sobre una parcel·la de 2.399 m², va ser dissenyada per al Sr. Vaamonde i altres, en 1965 per Alfonso Fajardo Aguado, que va disposar 4 espaiosos habitatges per planta amb la seua corresponent terrassa pegant la volta a l'edifici, volades que amb el pas del temps va caldre reforçar amb complicats puntals estructurals per a evitar el venciment sobretot dels cantons. I no és l'únic cas, ni de molt, hi ha uns quants edificis en la zona que tenen reforços iguals o semblants (sense anar més lluny la Torre París també en té, o la Torre Texas, etc.) reforços que al seu torn s'han de cuidar del rovellament. És un no parar.

En esta foto veem la Torre Alazán sense tancaments, entre Lutecia i Zafiro (en construcció).

L'edifici Bahía, va ser promogut per Francisco Girona i projectat per Miguel López González en 1963 sobre una parcel·la de 2.434 m² en l'av. Niça 3 i av. Benidorm 2. Té quatre habitatges per planta i és quasi un calc de l'edifici Las Terrazas, que està en esta mateixa platja però 1,2 km més cap al nord. Sens dubte és el millor situat de tots els de l'article: en primeríssima línia. La reforma ha sigut prou contundent des del punt de vista estètic com es pot vore i des del confort també ja que s'ha envoltat completament de panells aïllants. Les gelosies i baranes s'han reposat i així de bonico ha quedat, pràcticament com a nou.

I en 1964 el gran Perfecto Arjones va fer per al diari Información esta magnífica foto de la platja, on un grup de treballadors intenten estabilitzar l'arenal. El Bahía és el primer que veem a l'esquerra.

Com últimament comente, m'hauria agradat acompanyar cada edifici amb el seu plànol corresponent perquè poguéreu apreciar el treball dels arquitectes Juan Guardiola Gaya, Alfonso Fajardo Aguado i Miguel López González, que són mereixedors que es difonguen també els plànols que van donar lloc als edificis i que van servir per a demanar la llicència d'obra al nostre Ajuntament, però eixos plànols estan en poder de l'Arxiu Municipal i per alguna raó que no arribe a comprendre, refusa que es posen en esta web però sí en altres publicacions, a pesar que són documents públics, però per si vos entra la intriga i els voleu vore, vos conte i vos facilite la manera de fer-ho:
Heu d'enviar un email a archivo.municipal@alicante-ayto.es dient que vos interessa vore el o els projectes que es vullga i adjuntant la signatura que vos dic a continuació:

Torre París.........1234-47-1/0
Torre Hércules....1234-103-9/0
Torre Alazán.......1234-80-3/0
Edifici Bahía......1234-28-5/0

I segur que molt amablement vos els ensenyen. Segur.
I si parlem dels anys 60, en els quals es van alçar totes les torres i el Bahía, hi ha una badia que va ser molt famosa en 1968: la que tenia el moll en què s'assentava Otis Redding, famós cantant de soul que, a l'any de morir en un accident d'avió, va tindre un gran èxit amb el seu "(Sittin' On) The Dock of the Bay" cançó que va compondre ell mateix al costat de Steve Cropper.