UNA OBRA, UNA OBRAA! 23: EL ARABÍ A L'ALBUFERETA

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE
 

 I més concretament a La Isleta, amb unes vistes impressionants de quasi tota la badia i amb dos adreces postals: av. de la Vila Joiosa 119 i av. de l'Albufereta 82 perquè just està al tram d'unió dels dos carrers ja que el seu solar s'ha obtingut de la unió de dos parcel·les, cadascuna amb l'adreça que he nomenat. Aquí està esta particular urbanització, que es compon d'un edifici en altura amb 7 habitatges i un xalet aïllat, però formant part del conjunt amb piscina i l'aparcament comuns (al qual tenen accés directe tant el xalet com l'edifici). Una edificació que, per les causes que siga, ha passat diversos anys amb l'estructura alçada però sense acabar. Afortunadament s'ha finalitzat i ja està llest per a habitar. Però vegem totes estes qüestions, l'evolució, l'entorn urbanístic de què forma part i com ha quedat de bé.

Vista actual del conjunt des de l'accés a la parada La Isleta del tram. La serra Grossa al fons.

Plànol cadastral on es veuen les dos parcel·les originals en sòl urbà.

El cas és que l'edifici no es va començar amb el seu actual nom, abans es deia "Puerto de La Isleta" com podem vore en una imatge de Google de 2010 en què l'estructura (es veu un tros a l'esquerra) ja estava construïda.

Sobre la "r" de profit, es veu l'estructura i la resta dels edificis contigus. 2013.

Estructura en 2014.

 Les obres per fi es varen reprendre. Imàtgens de 2019.

A estes dos magnífiques fotos de Francisco González veiem les casetes que hi havia abans als terrenys entre l'accés a l'edifici Monte y Mar i La Isleta.

I estos són els edificis que les han substituïdes: dos blocs excessivament compactes d'habitatges amb patis (cosa prohibida a tota la zona) i del qual l'únic que se salva és precisament el que hi ha a continuació: El Arabí, que ha donat una rematada digna a l'extrem nord de l'illa alleugerint el pes visual de la resta.
No dubte ni molt menys que siguen legals, per descomptat que ho seran, però no encerte a comprendre com l'illa té tota la mateixa qualificació CE del PGOU i els tres edificis són diferents, no guarden la mateixa altura. Un amb 5 plantes d'habitatges, l'altre amb 7 i el que ens ocupa amb 6 (parle de plantes altes) i damunt deixant mitgeres vistes entre els "compactes". Almenys a El Arabí s'ha igualat amb l'altura del confrontant. Supose que la clau és l'aplicació de la "superfície útil" de l'aprofitament. En el cas concret d'El Arabí la parcel·la final està dividida en dos normatives CE (Conservació de l'edificació) i habitatge unifamiliar. L'edifici central d'este grup, té darrere urbanització amb pista esportiva i piscina i el curiós és que eixos terrenys són considerats com a "agraris" com la resta de la serra Grossa.

I acabem amb tres captures del vídeo que l'arquitecte Carlos Paternina Die, autor del projecte que ens ocupa, té a la seua pàgina web (punxant s'obri l'enllaç) i al qual agraïsc la seua disposició i on veiem unes preses aèries del conjunt. A l'última foto, les magnífiques vistes que disfruta.
I la música ja sabeu que és important a este blog i naturalment el sol també i per això amenitzem l'assumpte amb "Un rayo de sol" un exitàs com a cançó de l'estiu de 1970 doncs això, molt lleugera per a la platja i eixes coses. Composició de Daniel Vangarde i Claude Carrere que es varen cobrir de glòria i de diners amb esta cançó que siguem sincers... no ha resistit el pas del temps. Però bo, Los Diablos ens la canten abillats amb la seua millor jaqueta de serrells.

¡UNA OBRA, UNA OBRAA! 23: EL ARABÍ EN LA ALBUFERETA.

Versió en valencià, traduïda per Gonzalo Pons Delgado en  ESTE ENLLAÇ 

Y más concretamente en La Isleta, con unas vistas impresionantes de casi toda la bahía y con dos direcciones postales: Avda de Villajoyosa 119 y Avda de La Albufereta 82 porque justo está en el tramo de unión de las dos calles ya que su solar se ha obtenido de la unión de dos parcelas, cada una con la dirección que he nombrado. Ahí está esta particular urbanización, que se compone de un edificio en altura con 7 viviendas  y un chalet aislado, pero formando parte del conjunto con piscina y el aparcamiento comunes (al que tienen acceso directo tanto el chalet como el edificio). Una edificación que por las causas que sea, ha pasado varios años con la estructura levantada pero sin acabar. Afortunadamente se ha finalizado y ya está listo para habitar. Pero veamos todas estas cuestiones, la evolución, el entorno urbanístico del que forma parte y lo bien que ha quedado.

Vista actual del conjunto desde el acceso a la parada La Isleta del tram. La Serra Grossa al fondo.

Plano catastral donde se ven las dos parcelas originales en suelo urbano.

El caso es que el edificio no se empezó con su actual nombre, antes se llamaba "Puerto de La Isleta" como podemos ver en una imagen de google de 2010 en que la estructura (se ve un trozo a la izquierda) ya estaba construida.

Sobre la "r" de profit, se ve la estructura y el resto de los edificios contiguos. 2013.

Estructura en 2014.

Las obras por fin se retomaron. Imágenes de 2019.

En estas dos magníficas fotos de Francisco González vemos las casitas que había antes en los terrenos entre el acceso al edificio Monte y Mar y La Isleta.

Y estos son los edificios que las han sustituido: dos bloques excesivamente compactos de viviendas con patios (cosa prohibida en toda la zona) y del que el único que se salva es precisamente el que hay a continuación: El Arabí, que ha dado un remate digno al extremo norte de la manzana aligerando el peso visual del resto.

No dudo ni mucho menos que sean legales por supuesto que lo serán, pero no acierto a comprender como la manzana tiene toda la misma calificación CE del PGOU y los tres edificios son diferentes, no guardan la misma altura. Uno con 5 plantas de viviendas, el otro con 7 y el que nos ocupa con 6 (hablo de plantas altas) y encima dejando medianeras vistas entre los "compactos". Por lo menos en El Arabí se ha igualado con la altura del colindante. Supongo que la clave es la aplicación de la "superficie útil" del aprovechamiento. En el caso concreto de El Arabí la parcela final está dividida en dos normativas CE (Conservación de la edificación) y vivienda unifamiliar. El edificio central de este grupo, tiene detrás urbanización con pista deportiva y piscina y lo curioso es que esos terrenos están considerados como "agrarios" como el resto de la Serra Grossa.

Y acabamos con tres capturas del vídeo que el arquitecto Carlos Paternina Die autor del proyecto que nos ocupa, tiene en su página web (pinchando se abre el enlace) y al que agradezco su disposición y donde vemos unas tomas aéreas del conjunto. En la última foto, las magníficas vistas que disfruta.

Y la música ya sabéis que es importante en este blog y naturalmente el sol también y por eso amenizamos el asunto con "Un rayo de sol" un exitazo como canción del verano de 1970 pues eso, muy ligera para la playa y demás. Composición de Daniel Vangarde y Claude Carrere que se cubrieron de gloria y de dinero con esta canción  que seamos sinceros...no ha resistido el paso del tiempo. Pero bueno, Los Diablos nos la cantan ataviados con su mejor chaqueta de flecos.

 

COM A NOU 130: L’EDIFICI DEL BANCO ESPAÑOL DE CRÉDITO

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 Sí, ja sé que Banesto no existix com a tal, el gegant Santander ha absorbit, comprat, fusionat i altres térmens empresarials este banc (com el Popular, Central, Hispanoamericano, etc...) però al seu balcó principal de la primera planta continuen lluint les lletres "BEC" i així el porte.
No és la primera volta que parle de l'edifici, perquè a este article APERTURA DE LA RAMBLA III: EL BANCO ESPAÑOL DE CRÉDITO on vos vaig parlar de l'obertura de la Rambla cap al sud (i encara falta per parlar del seu veí més famós; el Gran Sol) i a eixe article vos vaig contar moltes coses, entre elles que és un projecte de 1949 de Juan Vidal Ramos i de Julio Ruiz Olmos i fins vos vaig posar uns plànols de fronteres originals (cosa que ara no puc fer perquè l'Arxiu Municipal de l'Ajuntament d'Alacant, on estan depositats eixos plànols, m'ho prohibix) però bo, el cas és que es necessitava una rehabilitació de les fronteres i així s'ha fet, canviant el color i ha quedat la mar de xulo. Vos pose fotos de l'abans, del després i del mentrestant.

Una de les peculiaritats de la casa és esta Santa Faç de què vos parle (amb foto històrica perquè és més antiga que la construcció) al final de l'article. Espere que el fanalet tinga llum algun dia, que ja sabem que encara que les tarifes elèctriques han pujat una led consumix poquíssim i hi ha molta gent que vol vore-la des del Portal d'Elx.

Estat anterior de l'edifici (fotos del meu arxiu).

Fitxa del catàleg, però l'edifici és de 1949, no de 1905.

 Durant les obres de les fronteres (octubre 2020-març 2021, dates aproximades).

Resultat final de l'actuació.

I tractes són tractes: l'anterior Santa Faç, que estava situada al mateix lloc que ara, però... a la frontera del Banco de España que estava ubicat a eixe indret. Quan es va traslladar a la seua seu actual uns metres més cap amunt de la Rambla, l'edifici va ser comprat pel Banco Español de Crédito per a edificar l'actual ja amb les noves alineacions. La foto va ser pujada a la pàgina de Facebook "El nostre Alacant d'antany" per Rafael Sellers (moltes gràcies) fa set anys i, com sempre, els comentaris d'una foto són font de dades sobre esta, perquè allí ens assabentem que la ubicació no és capritxosa, possiblement estava (si no esta, una altra reproducció) sobre la porta del... Portal d'Elx. I també el Sr. Recio Guarinos ens va informar que "Banesto va firmar un acord amb el Bisbat, en el qual es comprometia a mantindre la imatge mentres estiguera el banc, quan es va restaurar la frontera es varen trobar baix de la pintura a l'oli els documents, que varen ser ratificats i posats de nou al lloc". Evidentment el banc no existix, però el seu successor assumix les obligacions. Dic jo.

I és clar, hi ha música i tractant-se d'un banc, parlem de diners i els diners mouen el món (a més d'altres motors, és clar) així que vos pose la famosíssima actuació de Liza Minnelli i Joel Grey a Cabaret que amb la cançó "Money makes the world go round" de John Kander / Fred Ebb confirmen l'assumpte.

COMO NUEVO 130: EL EDIFICIO DEL BANCO ESPAÑOL DE CRÉDITO.

 Versió en valencià en  ESTE ENLLAÇ 

Sí, ya sé que Banesto no existe como tal, el gigante Santander ha absorbido, comprado, fusionado y demás términos empresariales este banco (como el Popular, Central, Hispanoamericano, etc...) pero en su balcón principal de la primera planta siguen luciendo las letras "BEC" y así lo traigo.

No es la primera vez que hablo del edificio, porque en este artículo APERTURA DE LA RAMBLA III: EL BANCO ESPAÑOL DE CRÉDITO donde os hablé de la apertura de la Rambla hacia el sur (y aún falta por hablar de su vecino más famoso; el Gran Sol) y en ese artículo os conté muchas cosas, entre ellas que es un proyecto de 1949 de Juan Vidal Ramos y de Julio Ruíz Olmos y hasta os puse unos planos de fachada originales (cosa que ahora no puedo hacer porque el Archivo Municipal del Ayuntamiento de Alicante donde están depositados esos planos, me lo prohíbe) pero bueno, el caso es que se necesitaba una rehabilitación de la fachada y así se ha hecho, cambiando el color y ha quedado la mar de chulo. Os pongo fotos del antes, del después y del mientras.

Una de las peculiaridades de la casa es esta Santa Faz de la que os hablo (con foto histórica porque es más antigua que la construcción) al final del artículo. Espero que el farolito tenga luz algún día que ya sabemos que aunque las tarifas eléctricas han subido, una led consume poquísimo y hay mucha gente que quiere verla desde el Portal d'Elx.

Estado anterior del edificio (fotos de mi archivo).

Ficha del catálogo, pero el edificio es de 1949, no de 1905.

Durante las obras de las fachadas (octubre 2020-marzo 2021, fechas aproximadas).

Resultado final de la actuación.

Y lo prometido es deuda: la anterior Santa Faz que estaba situada en el mismo sitio que ahora, pero...en la fachada del Banco de España que estaba ubicado en ese lugar. Cuando se trasladó a su actual sede unos metros más hacia arriba de la Rambla, el edificio fue comprado por el Banco Español de Crédito para edificar el actual ya con las nuevas alineaciones. La foto fue subida a la página de Facebook "El nostre Alacant d'antany" por Rafael Sellers (moltes gràcies) hace siete años y como siempre, los comentarios de una foto, son fuente de datos sobre la misma, porque allí nos enteramos que la ubicación no es caprichosa, posiblemente estuviera (si no ésta, otra reproducción) sobre la puerta del...Portal d'Elx. Y también el Sr. Recio Guarinos, nos informó de que "Banesto firmó un acuerdo con el Obispado, en el que se comprometía a mantener la imagen mientras estuviese el banco, cuando se restauró la fachada se encontraron tras la pintura (oleo) los documentos, que fueron ratificados y puestos de nuevo en el sitio." Evidentemente el banco no existe, pero su sucesor asume las obligaciones. Digo yo.

Y claro, hay música y tratándose de un banco, hablamos de dinero y el dinero mueve el mundo (además de otros motores, claro) así que os pongo la famosísima actuación de Liza Minnelli y Joel Grey en Cabaret que con la canción "Money makes the world go round" de John Kander / Fred Ebb confirman el asunto.

CINEMA IDEAL: LES PORTES DE LA VERGONYA*

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 Bo, parle de les portes mamarratxejades per desaprensius que sumixen l'únic cinema clàssic quasi centenari que ens queda i l'entorn en una vergonya suprema. Bo, en realitat tot l'assumpte de l'Ideal en si és vergonyós, perquè des de fa anys, des que es va tancar, l'edifici ha anat degradant-se pel lògic pas del temps i també pels derrocaments que es varen dur a terme al seu interior, sense control, a pesar de ser un edifici catalogat. Només en 2008 se li va donar una mà de pintura, després no res, portes i reixes trencats, rates i gats per onsevol, brutícia i abandó. Però no només això, sinó que l'últim, el més recent, és la també vergonyosa multa que es va posar a uns quants membres de la plataforma "Salvem l'Ideal" per intentar tapar eixes pintades, és a dir: no a la propietat de l'edifici per tindre'l brut i descuidat, sinó a les persones que, anant molt enlerta, varen intentar eliminar-les. N'hi ha més informació al vídeo i al testimoni que hi ha al final de l'article.

Vista de les quatre portes de l'av. Constitució "artísticament decorades". Així estaven quan se'ls va posar la multa de 260 euros a cadascú quan intentaven llevar els grafitis i així estan ara, igual d'empastifades que fa nou mesos.

Portes del c/ Artillers per on es pujava al "galliner" (una escalada sublim). Se salva l'última que, encara que està trencadeta, almenys no té una massacre a l'oli.

Fitxa del Catàleg. En ella només es contempla l'exterior, de l'interior diu que ha sigut demolit.

I a continuació vos pose unes fotos significatives del cinema. N'hi ha moltes més, però totes no caben.

Anys 50: l'edifici encara no havia perdut tots els seus pinacles ni els fanals.

Anunci d'un dels millors musicals de la història: "Mary Poppins" en 1967 a les parets del veí cinema Capitol, de la mateixa empresa i derrocat als anys 70. I un dels meus records més calorosos de la meua infància amb el cinema atapeït, hivern, calefacció al màxim, abric sobre la falda, puaaag.

Any 1995. Preciosa foto de Carles Vela.

Foto gentilesa de Francisco González: obres interiors a mitjans dels anys 2000.

Fotos en 2008 just abans de la rehabilitació de les fronteres i en 2015, respectivament.

Foto de l'interior a mig derrocar i podem vore clarament les seues famoses columnes i encara els aparatosament grans condicionadors d'aire que tant de soroll feien, a la primera planta a l'esquerra i al "galliner" a la dreta. Gentilesa de Francisco González.

Estes magnífiques (i terribles) fotos d'Álex Domínguez pertanyen a la galeria fotogràfica (es recomana vore-la, és gratis) d'ESTA NOTÍCIA on s'explica la visita de tècnics i personal municipal i de la Generalitat per a decidir la catalogació de l'edifici com a possible BIC. Vos pose un fragment de l'article: "Nou del matí, avinguda de la Constitució d'Alacant. Tres grups atomitzats esperen a escassos metres de l'Ideal: un de format per tècnics de l'Ajuntament, un altre pels de Conselleria de Cultura i un tercer amb els propietaris de l'edifici i un representant de la promotora -Baraka- que projecta un hotel sobre l'antic cinema". Mala barraca...

Els meus agraïments (per ordre d'aparició) a Francisco González, a Álex Domínguez, al Diario Información i a Gonzalo Pons Delgado pel seu vídeo que pose a continuació on ix també ell durant uns segons i que és una gravació de pantalla de l'Informatiu d'À punt del dia 26-5-2021 i que substituïx l'habitual vídeo musical que corona els meus articles.

*Testimoni de Gonzalo Pons Delgado: "El 4 de setembre de 2020 vàrem anar de vesprada a tapar els grafitis, a manera de performance per a denunciar l'abandó del cinema per part dels propietaris i l'administració. Vàrem posar cinta de pintor i una manta en terra per a no tacar. A més a més, vàrem apegar a les parets del cinema tres adhesius de mida DIN A4 amb el logo de la plataforma, que volíem llevar en acabar. Una parella de persones de trenta anys va vindre i ens va increpar per pintar les portes d'un edifici que no era de la nostra propietat. Varen etzibar que eren amics dels propietaris i varen cridar a la policia. La policia ens va fer fotos als DNIs i cinc mesos després ens varen començar a aplegar les multes. 260 € per 'hacer pintadas y pegar carteles'. Algunes multes varen arribar molt ràpid i altres varen tardar uns mesos (encara que es varen signar totes al mateix temps)".