UNA OBRA, UNA OBRAA! 23: EL ARABÍ A L'ALBUFERETA

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE
 

 I més concretament a La Isleta, amb unes vistes impressionants de quasi tota la badia i amb dos adreces postals: av. de la Vila Joiosa 119 i av. de l'Albufereta 82 perquè just està al tram d'unió dels dos carrers ja que el seu solar s'ha obtingut de la unió de dos parcel·les, cadascuna amb l'adreça que he nomenat. Aquí està esta particular urbanització, que es compon d'un edifici en altura amb 7 habitatges i un xalet aïllat, però formant part del conjunt amb piscina i l'aparcament comuns (al qual tenen accés directe tant el xalet com l'edifici). Una edificació que, per les causes que siga, ha passat diversos anys amb l'estructura alçada però sense acabar. Afortunadament s'ha finalitzat i ja està llest per a habitar. Però vegem totes estes qüestions, l'evolució, l'entorn urbanístic de què forma part i com ha quedat de bé.

Vista actual del conjunt des de l'accés a la parada La Isleta del tram. La serra Grossa al fons.

Plànol cadastral on es veuen les dos parcel·les originals en sòl urbà.

El cas és que l'edifici no es va començar amb el seu actual nom, abans es deia "Puerto de La Isleta" com podem vore en una imatge de Google de 2010 en què l'estructura (es veu un tros a l'esquerra) ja estava construïda.

Sobre la "r" de profit, es veu l'estructura i la resta dels edificis contigus. 2013.

Estructura en 2014.

 Les obres per fi es varen reprendre. Imàtgens de 2019.

A estes dos magnífiques fotos de Francisco González veiem les casetes que hi havia abans als terrenys entre l'accés a l'edifici Monte y Mar i La Isleta.

I estos són els edificis que les han substituïdes: dos blocs excessivament compactes d'habitatges amb patis (cosa prohibida a tota la zona) i del qual l'únic que se salva és precisament el que hi ha a continuació: El Arabí, que ha donat una rematada digna a l'extrem nord de l'illa alleugerint el pes visual de la resta.
No dubte ni molt menys que siguen legals, per descomptat que ho seran, però no encerte a comprendre com l'illa té tota la mateixa qualificació CE del PGOU i els tres edificis són diferents, no guarden la mateixa altura. Un amb 5 plantes d'habitatges, l'altre amb 7 i el que ens ocupa amb 6 (parle de plantes altes) i damunt deixant mitgeres vistes entre els "compactes". Almenys a El Arabí s'ha igualat amb l'altura del confrontant. Supose que la clau és l'aplicació de la "superfície útil" de l'aprofitament. En el cas concret d'El Arabí la parcel·la final està dividida en dos normatives CE (Conservació de l'edificació) i habitatge unifamiliar. L'edifici central d'este grup, té darrere urbanització amb pista esportiva i piscina i el curiós és que eixos terrenys són considerats com a "agraris" com la resta de la serra Grossa.

I acabem amb tres captures del vídeo que l'arquitecte Carlos Paternina Die, autor del projecte que ens ocupa, té a la seua pàgina web (punxant s'obri l'enllaç) i al qual agraïsc la seua disposició i on veiem unes preses aèries del conjunt. A l'última foto, les magnífiques vistes que disfruta.
I la música ja sabeu que és important a este blog i naturalment el sol també i per això amenitzem l'assumpte amb "Un rayo de sol" un exitàs com a cançó de l'estiu de 1970 doncs això, molt lleugera per a la platja i eixes coses. Composició de Daniel Vangarde i Claude Carrere que es varen cobrir de glòria i de diners amb esta cançó que siguem sincers... no ha resistit el pas del temps. Però bo, Los Diablos ens la canten abillats amb la seua millor jaqueta de serrells.