CINEMA IDEAL: LES PORTES DE LA VERGONYA*

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 Bo, parle de les portes mamarratxejades per desaprensius que sumixen l'únic cinema clàssic quasi centenari que ens queda i l'entorn en una vergonya suprema. Bo, en realitat tot l'assumpte de l'Ideal en si és vergonyós, perquè des de fa anys, des que es va tancar, l'edifici ha anat degradant-se pel lògic pas del temps i també pels derrocaments que es varen dur a terme al seu interior, sense control, a pesar de ser un edifici catalogat. Només en 2008 se li va donar una mà de pintura, després no res, portes i reixes trencats, rates i gats per onsevol, brutícia i abandó. Però no només això, sinó que l'últim, el més recent, és la també vergonyosa multa que es va posar a uns quants membres de la plataforma "Salvem l'Ideal" per intentar tapar eixes pintades, és a dir: no a la propietat de l'edifici per tindre'l brut i descuidat, sinó a les persones que, anant molt enlerta, varen intentar eliminar-les. N'hi ha més informació al vídeo i al testimoni que hi ha al final de l'article.

Vista de les quatre portes de l'av. Constitució "artísticament decorades". Així estaven quan se'ls va posar la multa de 260 euros a cadascú quan intentaven llevar els grafitis i així estan ara, igual d'empastifades que fa nou mesos.

Portes del c/ Artillers per on es pujava al "galliner" (una escalada sublim). Se salva l'última que, encara que està trencadeta, almenys no té una massacre a l'oli.

Fitxa del Catàleg. En ella només es contempla l'exterior, de l'interior diu que ha sigut demolit.

I a continuació vos pose unes fotos significatives del cinema. N'hi ha moltes més, però totes no caben.

Anys 50: l'edifici encara no havia perdut tots els seus pinacles ni els fanals.

Anunci d'un dels millors musicals de la història: "Mary Poppins" en 1967 a les parets del veí cinema Capitol, de la mateixa empresa i derrocat als anys 70. I un dels meus records més calorosos de la meua infància amb el cinema atapeït, hivern, calefacció al màxim, abric sobre la falda, puaaag.

Any 1995. Preciosa foto de Carles Vela.

Foto gentilesa de Francisco González: obres interiors a mitjans dels anys 2000.

Fotos en 2008 just abans de la rehabilitació de les fronteres i en 2015, respectivament.

Foto de l'interior a mig derrocar i podem vore clarament les seues famoses columnes i encara els aparatosament grans condicionadors d'aire que tant de soroll feien, a la primera planta a l'esquerra i al "galliner" a la dreta. Gentilesa de Francisco González.

Estes magnífiques (i terribles) fotos d'Álex Domínguez pertanyen a la galeria fotogràfica (es recomana vore-la, és gratis) d'ESTA NOTÍCIA on s'explica la visita de tècnics i personal municipal i de la Generalitat per a decidir la catalogació de l'edifici com a possible BIC. Vos pose un fragment de l'article: "Nou del matí, avinguda de la Constitució d'Alacant. Tres grups atomitzats esperen a escassos metres de l'Ideal: un de format per tècnics de l'Ajuntament, un altre pels de Conselleria de Cultura i un tercer amb els propietaris de l'edifici i un representant de la promotora -Baraka- que projecta un hotel sobre l'antic cinema". Mala barraca...

Els meus agraïments (per ordre d'aparició) a Francisco González, a Álex Domínguez, al Diario Información i a Gonzalo Pons Delgado pel seu vídeo que pose a continuació on ix també ell durant uns segons i que és una gravació de pantalla de l'Informatiu d'À punt del dia 26-5-2021 i que substituïx l'habitual vídeo musical que corona els meus articles.

*Testimoni de Gonzalo Pons Delgado: "El 4 de setembre de 2020 vàrem anar de vesprada a tapar els grafitis, a manera de performance per a denunciar l'abandó del cinema per part dels propietaris i l'administració. Vàrem posar cinta de pintor i una manta en terra per a no tacar. A més a més, vàrem apegar a les parets del cinema tres adhesius de mida DIN A4 amb el logo de la plataforma, que volíem llevar en acabar. Una parella de persones de trenta anys va vindre i ens va increpar per pintar les portes d'un edifici que no era de la nostra propietat. Varen etzibar que eren amics dels propietaris i varen cridar a la policia. La policia ens va fer fotos als DNIs i cinc mesos després ens varen començar a aplegar les multes. 260 € per 'hacer pintadas y pegar carteles'. Algunes multes varen arribar molt ràpid i altres varen tardar uns mesos (encara que es varen signar totes al mateix temps)".