UNA OBRA, UNA OBRAA! 43: JALOQUE EN LA PLATJA DE SANT JOAN

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 Exactament en la partida Passió o, com ens ho han venut en el PGOU, el PAU 5, entre l'avinguda de la Costa Blanca 143 i els carrers del Torero Luis Francisco Esplá i el cul-de-sac d'accés als apartaments Pacoma i Madrid, allí s'ubica esta urbanització a on sobre una parcel·la de 5.0795 m² se situen els seus 2 blocs de planta baixa i 9 pisos amb 107 habitatges, places de garatge i trasters.
Els edificis seguixen l'última moda arquitectònica de dissenyar les seues terrasses variant de forma, longitud i volada en les diferents altures, geometria amb angles durs, no sé com anomenar estes fronteres, si facetades, alternades, divertides, originals, en tot cas s'allunya de la repetició monòtona de plantes a què ens van acostumar en dècades passades. Potser ajuda a evitar que es tanquen les terrasses tan escandalosament com ans. També seguixen la tendència (que no entenc) d'unir les cuines amb la sala menjador, apte per a gent que no cuine massa o millor gens.

Espectacular vista aèria (supose que mitjançant un dron) del conjunt ja finalitzat i a més amb el "Cirque du Soleil" en el seu emplaçament del recinte construït especialment per l'Ajuntament per a ells, en el terreny de "zona verda" només separada de l'urba, per les vies del tramvia. Val a dir que la paraula "Jaloque" en el seu moment em va resultar xocant, no sabia el seu significat, fins que vaig descobrir que era el nom del vent del sud-est, que jo coneixia com a xaloc, però en castellà.

Esta caseta de vendes va ser el principi de tot. Després es va traslladar a la plaça de la Democràcia.

Diverses fases de la construcció, la primera i tercera foto són de la pàgina web de la promotora.

Foto dels edificis només acabats (fa ja uns mesos).

Diverses vistes de l'obra, que té de tot: piscina, jacuzzi, sauna finlandesa, pista de pàdel, gimnàs sala cotreball, parc infantil, rocòdrom, jocs biosaludables, sala gurmet i bústies intel·ligents —discriminaran la publicitat?— i el que més m'hauria agradat de xicotet: piscina de xapoteig! (en l'última imatge) espere que no siga motiu de conflictes clar haha.

I tres coses que a mi personalment no m'agraden gens: la part posterior de l'edifici amb eixes terrasses opaques i pintades tan fosques, les gelosies dels habitatges dels extrems que la veritat, pareix que estiguen trencades i si són estenedors es vorà la roba i finalment els caragols que asseguren els panells blancs de les terrasses, hi ha moltes altres edificacions que els tenen ocults.

Sobri i elegant rètol amb el nom de la urbanització i el número del carrer sobre la tanca de formigó pintada de blanc.

I entre els quatre elements que la promotora anomena en la caseta (segona foto del principi) i en la publicitat, em decantaré pel foc (normal, soc alacantí) i vos duc "Light My Fire", mítica cançó de The Doors de l'any 1967 i amb unes certes polèmiques sobre el seu significat exacte (sexe, drogues o cap d'eixes...). Autoria de Ray Manzarek i Robby Krieger, versionada centenars de voltes, en esta ocasió trie la de Shirley Bassey, magnífica, en directe en la BBC i amb el famós vestit en què mostrava la "regata".