Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE
Google Maps va ser un autèntic esdeveniment, amb la seua aparició per fi es podia vore la nostra ciutat i milers d'altres de tot el món des de dalt, a peu de carrer i fins alguns edificis per l'interior, inclinar la vista, vore-la en volum, girar-les, planificar rutes, mesurar distàncies i moltes més coses (i més funcions que encara no he explorat). A més a més, amb les "etiquetes" pots vore el nom dels carrers, les montanyes, els paratges i gràcies a la publicitat fins els comerços, hotels o establiments de tota classe. És un programa que gaste molt a sovint i a més ara, en passar el temps, conserva les vistes que el famós cotxe va prendre fa uns anys, es pot comparar l'evolució de l'entorn fàcilment.
Però tornem a Alacant, perquè navegant per ell es troba u, a més dels noms oficials dels carrers i els edificis, amb uns altres que unes voltes no ho són, però tenen una certa lògica per la seua situació geogràfica, per la tradició, per l'ús veïnal... però n'hi ha que no tenen cap justificació, són noms capritxosos i aquí vos en duc uns quants.
Els més sorprenents són aquells amb què algú (evidentment un/a enamorat/da de la mitologia grega, encara que no tots són del tema) ha decidit batejar els múltiples espigons que jalonen la nostra costa, des del Postiguet fins a l'Almadrava.
Google Maps va ser un autèntic esdeveniment, amb la seua aparició per fi es podia vore la nostra ciutat i milers d'altres de tot el món des de dalt, a peu de carrer i fins alguns edificis per l'interior, inclinar la vista, vore-la en volum, girar-les, planificar rutes, mesurar distàncies i moltes més coses (i més funcions que encara no he explorat). A més a més, amb les "etiquetes" pots vore el nom dels carrers, les montanyes, els paratges i gràcies a la publicitat fins els comerços, hotels o establiments de tota classe. És un programa que gaste molt a sovint i a més ara, en passar el temps, conserva les vistes que el famós cotxe va prendre fa uns anys, es pot comparar l'evolució de l'entorn fàcilment.
Però tornem a Alacant, perquè navegant per ell es troba u, a més dels noms oficials dels carrers i els edificis, amb uns altres que unes voltes no ho són, però tenen una certa lògica per la seua situació geogràfica, per la tradició, per l'ús veïnal... però n'hi ha que no tenen cap justificació, són noms capritxosos i aquí vos en duc uns quants.
Els més sorprenents són aquells amb què algú (evidentment un/a enamorat/da de la mitologia grega, encara que no tots són del tema) ha decidit batejar els múltiples espigons que jalonen la nostra costa, des del Postiguet fins a l'Almadrava.
"Paseo de las Oceánidas"...
"Cala Matas" i "Cala de las Nereidas"...
Respectius noms tal com figuren en Google Maps (encara que no són oficials) tot açò entre la cala de Cantalars i la dels Judios.
Espigons de "Cerbero", "Diomedes", "Estinfalo" i "Augias" en el sentit cap al cap de l'Horta i tal com han sigut nomenats no oficialment per un particular en Google Maps. Finca Adoc.
"Espigon de Erimanto" vist des del "Espigón de Cerinea".
Tal com s'anomenen no oficialment, per un/a aficionat/da a la mitologia grega en Google Maps. Finca Adoc.
Les restes del terrible Puertoamor, al costat de la platja de l'Almadrava, també reben els capritxosos noms de "Habidis" i "Gargoris" (pare i fill), ignore si per la famosa publicació, en Google Maps.
Doncs no res, aquí tenim un enigmàtic "Mirador del Príncep", siga el que siga. En l'av. Vila Joiosa.
El "Monte de la Cabra" en el Tossal, sobre l'institut Jorge Juan.
Des del "Mirador de la Mosca" situat sobre les "Coves habitades de Miguel Hernández" vaig prendre la foto a on s'aprecia (supose) el "Mirador de la Escarpia" i el "Monte de la Cabra", tots senyalitzats en Google Maps.
L'istme canviant segons els temporals i les aportacions d'arena (de la mar i humanes) entre la platja del Postiguet i el "Espigon del Babirloque, moll de pesca"...
A més d'estos exemples que hem vist de noms donats a llocs alacantins de manera una mica sorprenent, n'hi ha molts altres a la serra Grossa, la serra del castell de Santa Bàrbera, Aigua Amarga, la platja del Saladar o per exemple en el cap de l'Horta, a on abunden els miradors, encara que en este cas se'ls ha donat el nom del carrer que acaba en ells, com ara "Mirador del Mujol", "de la Cherna", "del Marrajo", "del Pez Espada", "de la Musola" o "del Anzuelo", encara que també allà hi ha un intrigant "Altar del Solsticio" o inclús un "ciodad del faro alicante" (final c/ Tintorera). També hi ha el "Carrer de Las Setas" ja saben vostés a on...
En fi, una col·lecció de noms que no són topònims de la nostra ciutat, mentre que uns altres com ara Tartanell, Fondo de Rodenes, Rastre de Figueres, partida de la Passió, camí de la Constantina o camí de les Cigarreres han desaparegut del nostre nomenclàtor per inacció del nostre ajuntament, que li ha paregut millor posar noms aliens a la nostra tradició, els nostres costums i la nostra història.
Naturalment que pose música i com hi ha tant de nom grec, doncs què millor que una magistral composició del famós Mikis Theodorakis (amb lletra de Rafael de Penagos)? "Luna de miel", cantada per l'esplèndida veu de Rosa Vicenta Montserrat Coscolín Figueras, és a dir, Gloria Lasso, glòria nacional tant aquí com en França o Mèxic. Sona molt bé, la teniu remasteritzada, naturalment.
A més d'estos exemples que hem vist de noms donats a llocs alacantins de manera una mica sorprenent, n'hi ha molts altres a la serra Grossa, la serra del castell de Santa Bàrbera, Aigua Amarga, la platja del Saladar o per exemple en el cap de l'Horta, a on abunden els miradors, encara que en este cas se'ls ha donat el nom del carrer que acaba en ells, com ara "Mirador del Mujol", "de la Cherna", "del Marrajo", "del Pez Espada", "de la Musola" o "del Anzuelo", encara que també allà hi ha un intrigant "Altar del Solsticio" o inclús un "ciodad del faro alicante" (final c/ Tintorera). També hi ha el "Carrer de Las Setas" ja saben vostés a on...
En fi, una col·lecció de noms que no són topònims de la nostra ciutat, mentre que uns altres com ara Tartanell, Fondo de Rodenes, Rastre de Figueres, partida de la Passió, camí de la Constantina o camí de les Cigarreres han desaparegut del nostre nomenclàtor per inacció del nostre ajuntament, que li ha paregut millor posar noms aliens a la nostra tradició, els nostres costums i la nostra història.
Naturalment que pose música i com hi ha tant de nom grec, doncs què millor que una magistral composició del famós Mikis Theodorakis (amb lletra de Rafael de Penagos)? "Luna de miel", cantada per l'esplèndida veu de Rosa Vicenta Montserrat Coscolín Figueras, és a dir, Gloria Lasso, glòria nacional tant aquí com en França o Mèxic. Sona molt bé, la teniu remasteritzada, naturalment.
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Si tienes que decir algo...escribe aquí y gracias por tus comentarios.