PROMOTORS ALACANTINS: LA FAMÍLIA GIRONA I ELS SEUS EDIFICIS "BLANCS"

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 En este blog hi ha diverses publicacions dedicades a edificis agrupats per les seues característiques: els que estan catalogats, els que no però haurien d'estar-ho, singulars (il·legals), amb noms d'alacantins il·lustres, amb piscines damunt, amb nom d'animalet, les torres fita, els de planta helicoidal, etc., etc. Però en esta ocasió hi haurà una doble classificació, d'una banda en tots els noms de les urbanitzacions apareix l'adjectiu blanco i, a més a més, tots van ser promoguts per la família Girona en la zona de la Platja de Sant Joan, Cap de l'Horta i Mutxavista.
I tot va començar amb Francisco Girona Ortuño, originari d'Arneva, una partida d'Oriola (a on té un carrer i un col·legi públic amb el seu nom), contractiste d'obres i constructor de nombroses obres municipals, com ara el pavimentat del c. Colom o de la mateixa Rambla, tot això des de 1930! Però va ser en 1963 quan va decidir fer el pas a la promoció d'habitatges amb els apartaments Bahía en la primera línia de la platja de Sant Joan, sota projecte de Miguel López, continuant després amb els La Siesta, Jardín i amb l'obra emblemàtica Torres Blancas, però vegem estes promocions i les que el seu fill José Manuel va edificar després.

Torres Blancas, emblemàtic i reconeixible conjunt de dos edificis situats en l'av. Niça 1 i 2, encara que la parcel·la està dividida pel c. Carmelo Simón Pla i té també frontera a l'av. Costa Blanca i la de Benidorm. Les seues originals fronteres de grans blocs aonats de pedra artificial i ampits de metacrilat rosat van ser dissenyades per Guillermo López Campos en 1978.

Apartaments Bahía, av. Niça 3-Benidorm 1, Miguel López González 1963. La fotografia d'època és de Perfecto Arjones i encara que diu 1964 ha de ser una mica posterior. A l'esquerra està l'edifici.

Fullet publicitari dels apartaments La Siesta, av. Niça 4-c. Penyal d'Ifac 1, Miguel López González 1973.

En esta magnífica fotografia (origen desconegut) veem l'excepcional aportació d'arena a la platja de Sant Joan que va tindre lloc en 1992 i en ella els quatre edificis de què he parlat: Bahía, Jardín, La Siesta i Torres Blancas.

En els primers anys 80, el seu fill José Manuel Girona Semprun va prendre el relleu de l'empresa familiar i és quan va tindre lloc el major desenvolupament d'edificacions, començant per Cabo Blanco, situat en l'av. Costa Blanca 112 amb fronteres als carrers de la Donzella i de la Dorada, projectat en 1981 per José A. Peiró Alejandre com tots en els quals no es menciona l'arquitecte d'ara en avant. Un edifici que reconec que m'agrada, encara que ara com sempre la deformació dels envidraments incontrolats de balcons hagen desbaratat la seua estètica. Es tracta del primer d'uns quants (en este cas d'habitatges de protecció oficial) d'aparença similar, amb xicotetes variacions en composició i altura, però les seues cantonades arredonides, escales exteriors i disposició dels plans de frontera el fan reconeixible. Foto d'una pàgina del fullet de promoció.

De fet, Cabo Blanco va tindre dos "germanets" amb només creuar el carrer, Faro Blanco i Bahía Blanca, ambdós en l'av. Costa Blanca 77 i 79 respectivament. L'última imatge ha sigut una composició meua per a Faro Blanco, ja que el projecte, almenys en frontera, va ser exactament igual que el de Cabo Blanco, menys les tres plantes inferiors. Estes fronteres van ser la inspiració per a l'escut que va acompanyar al costat del seu logotip de les diverses empreses de la família en les següents promocions. Després ho veem.

Casas Blancas, una urba de bungalous de protecció oficial, del pla quadriennal 84-87 amb preu fix i sense revisió. Es van arribar a construir 90 xalets adossats en 3 fases amb amplis jardins en l'av. Costa Blanca 49 i 51 i c. Curricà i Trident. Projecte de 1984. Reproducció del fullet.

Monte Blanco, luxosos xalets adossats amb projecte de 1994, situats en l'av. Costa Blanca 66 i c. Boga. Reproducció de part del fullet de promoció.

El desviament, millora, electrificació i desdoblament de la línia fèrria que travessava tota la Condomina i Passió per part d'FGV i Hansa Urbana per a desenvolupar el PAU 4 van tindre com a conseqüència l'obtenció de nous terrenys urbans a la Platja de Sant Joan, entre les avingudes d'Oviedo i dels Països Escandinaus i allí en Oviedo 5 i av. Gijón, es va projectar en 1996 esta completa urbanització (Fuentes Blancas), a la qual no li faltava de res, inclòs un original i simpàtic logo que després es va replicar en l'entrada a esta.

Isla Blanca en l'av. Gijón 3 i Nacions, projectada en 1998 i molt a prop en la mateixa av. Nacions està Arena Blanca. Si vos fixeu en el fullet d'esta promoció, a l'esquerra del nom de l'empresa, està la silueta figurada de Cabo Blanco, present en fullets publicitaris de diferents obres.

I per fi arribem al Golf, ja que en els seus solars de l'av. Pintor Fernando Soria 8, 12, 14 i 7 i 9 es van projectar entre 1999 i 2000 les urbanitzacions Balcones Blancos, Terrazas Blancas i Riviera Blanca (totes "del golf") amb fronteres directes també al camp de golf i amb unes terrasses enormes, van ser els últims projectats per José A. Peiró Alejandre per a les empreses de la família.

El fullet publicitari, a més de gran, és tan luxós com ho van ser els habitatges, Los Porches Blancos de Cala Cantalar, en primera línia del Cap, en el c. Oceà 5. Projectat per Fernando Pérez Segura en 2004.

I, per últim, Velero Blanco, en la plaça de l'Esportiste Javier Cabanas, en el PAU 5, a uns metres del terme del Campello, projectat en 2007 per Miguel Martínez Perallón. L'edifici ha aconseguit mantindre impol·lutes les seues terrasses sense tancaments agressius. Tota un gesta.
I fins aquí el relat sobre esta família. Continuarà promovent habitatges? Doncs de moment la tercera generació es dedica empresarialment a l'agricultura que també té les seues coses.
Respecte als arquitectes, val a dir que les tres primeres obres van anar de Miguel López González; la següent, del seu fill, Guillermo López Campos; totes les altres, excepte les dos últimes que ho van ser de Fernando Pérez Segura i Miguel Martínez Perallón, de José A. Peiró Alejandre.
Tinc molt més material propi i dels promotors per a fer més extens l'article, però atesa la limitació de l'espai del qual es disposa, s'han hagut de deixar moltes imàtgens, plànols i fullets publicitaris de la resta de construccions sense publicar, potser en un futur...
He d'agrair al Sr. Girona i especialment a Alicia Gosálbez, secretària de les empreses durant molts anys, la seua atenció i amabilitat en atendre'm.
Els fullets publicitaris que tenen sobreimprés el nom del blog són de la meua col·lecció particular, els altres van ser facilitats per l'empresa (i, encara que siga en versió digital, augmenten la meua col·lecció).

Este article ha sigut una idea d'Antonio López (pare i fill), a qui agraïsc les seues dades i consells.
I clar, hi ha música, en este cas amb la paraula blanc també, es tracta de "Nights in White Satin" exitàs mundial de The Moody Blues en 1967, composta per un component del grup, Justin Hayward, i que va comptar en la seua gravació ni més ni menys que amb la London Festival Orchestra.