Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE
Una espècie de continuació de la Finca Adoc és el que es pretenia fer i es va presentar en 1971 a les autoritats (entre elles a l'alcalde Ramón Malluguiza) el projecte de l'enginyer de camins Don Sergio Campos del passeig marítim que "suposa -pràcticament- la prolongació de l'Esplanada d'Espanya, fins a l'Albufereta" i que era "un autèntic passeig marítim llepant costa des d'exactament el final de l'actual passeig de Jovellanos fins a l'Albufereta". El que es pretenia dur a terme era el tram central, des del Tiro de Pichón fins a les concessions de Serragrosa, S. A. (edificis Rocafel) amb una longitud d'1 km i una amplària mar endins variable entre 120 i 250 m compost per una franja enjardinada de 2 m, vorera de 2 m, calçada de 7 m i el passeig de 8 m més un ixent de 1,5 m volat sobre el mur de contenció de 4,5 m d'altura. Els terrenys edificables quedarien més baixos del dit mur. Descomptant aparcaments i zones verdes, quedaria una superfície aprofitable de 100.000 m² amb una franja d'edificacions de poca altura (restaurants o esportives) i en la part posterior, confrontant amb el ferrocarril de la Marina, edificis fins a 3 altures.
Es preveia recuperar part dels 200 milions prevists per a les obres, venent els terrenys edificables a 1.000 ₧/m². Com a pega, es citava l'existència de les concessions existents, és a dir: el Tiro de Pichón (que es trauria fora del passeig per a evitar perills), les drassanes (actual restaurant) que es respectaria i els terrenys de Serragrosa, S. A. Fins aquí resumint, allò que mencionava la notícia del diari Información.
Una espècie de continuació de la Finca Adoc és el que es pretenia fer i es va presentar en 1971 a les autoritats (entre elles a l'alcalde Ramón Malluguiza) el projecte de l'enginyer de camins Don Sergio Campos del passeig marítim que "suposa -pràcticament- la prolongació de l'Esplanada d'Espanya, fins a l'Albufereta" i que era "un autèntic passeig marítim llepant costa des d'exactament el final de l'actual passeig de Jovellanos fins a l'Albufereta". El que es pretenia dur a terme era el tram central, des del Tiro de Pichón fins a les concessions de Serragrosa, S. A. (edificis Rocafel) amb una longitud d'1 km i una amplària mar endins variable entre 120 i 250 m compost per una franja enjardinada de 2 m, vorera de 2 m, calçada de 7 m i el passeig de 8 m més un ixent de 1,5 m volat sobre el mur de contenció de 4,5 m d'altura. Els terrenys edificables quedarien més baixos del dit mur. Descomptant aparcaments i zones verdes, quedaria una superfície aprofitable de 100.000 m² amb una franja d'edificacions de poca altura (restaurants o esportives) i en la part posterior, confrontant amb el ferrocarril de la Marina, edificis fins a 3 altures.
Es preveia recuperar part dels 200 milions prevists per a les obres, venent els terrenys edificables a 1.000 ₧/m². Com a pega, es citava l'existència de les concessions existents, és a dir: el Tiro de Pichón (que es trauria fora del passeig per a evitar perills), les drassanes (actual restaurant) que es respectaria i els terrenys de Serragrosa, S. A. Fins aquí resumint, allò que mencionava la notícia del diari Información.
En esta fotografia (l'autoria de la qual tinc registrada com que la va prendre Basilio F. Martínez en 1989 i pregue que si no és així se'm comunique en comentari o en correu que figura al marge de la dreta) he fet un muntatge comparant la primera foto com a possibilitat i l'original marcant el tram de passeig projectat en la segona. I sí: en la notícia es nomena que només serien 3 plantes d'alçària, però l'experiència em diu que no hauria sigut així, de fet l'obra hauria sigut tan faraònica (a més d'agressiva per a la zona) que al final els promotors haurien protestat i obtingut moltes mes altures jugant inclús amb l'article de la "planta baixa diàfana" per a augmentar més altures i "aprofitar" més encara el terreny però sense tapar el paisatge, tal com explique en LAS PLANTAS BAJAS DIÁFANAS.
Imatge de l'article de Casinos Rhoso presa per Arjones per al diari Información. En ella s'explica l'abast de l'actuació. La fase que s'estudia és la que es pot finançar, les altres dos (el principi i el final del passeig) es queden en "fase d'avantprojecte" és a dir que no s'haurien fet mai en haver de costejar-la l'Ajuntament sense rendiment econòmic. De fet la intenció de fer un passeig "bla" i amable entre la Finca Adoc i la platja recuperant l'antic corredor se'n va anar a l'aigua amb l'última "DANA" que vam tindre: es va endur el passeig abans de fer-lo.
Una altra imatge de l'article de Casinos Rhoso presa per Arjones per al diari Información. En ella s'especifica l'accés central des de l'actual avinguda de la Vila Joiosa. El passeig en tindria dos més pels extrems.
Uns anys abans, en 1964, les aspiracions immobiliàries de la zona ja estaven presents en diversos projectes, la Finca Adoc només va ser el principi del que s'ambicionava i afortunadament no van arribar a materialitzar-se els projectes que comptaven amb construccions a banda i banda dels eixos de la carretera A-190 i la via del ferrocarril de la Marina, desmuntant el tros necessari de la serra Grossa (amb l'edifici quilomètric que hauria d'aplegar fins a l'estació de la Marina i que conte AQUÍ) i guanyat terreny a la mar i del qual només es va fer el principi (Gafner-Mariola) i el final (La Marina).
La zona en 1965 (aprox.) la Finca Adoc va completant-se: la Torre Vistamar, Helios, Gafner i part d'Alacant II estan en obres. Remarcat en fosc on estava previst fer el passeig i edificar per a pagar-lo (xe, això em recorda que 50 anys més tard, en l'actualitat, Adif pretén fer una altra actuació immobiliària amb el parc central sobre les vies de l'Estació de Madrid).
En estes dos imàtgens d'Arjones, veem el que hi havia on ara hi ha els edificis Rocafel: no res i en la següent ja amb prou terreny guanyat a la mar.
Imatge d'Arjones en 1971 amb les obres de l'ampliació de la llavors carretera local A-190.
Recreació núm. 1 de l'estat actual i allò que podríem haver tingut si s'haguera dut a terme, zona contigua a la carretera d'accés a Rocafel.
Recreació núm. 2 de l'estat actual i allò que podríem tindre si s'haguera dut a terme. Zona davantera a l'estació de la Marina. Un poc exagerada, però perfectament possible.
Recreació núm. 3 de l'estat actual i allò que podríem tindre si s'haguera dut a terme. Vista des de l'Albufereta on veem que els possibles edificis tapen el castell de Santa Bàrbara. De quina ens vam salvar.
Al final resulta que hem tingut sort perquè torne a repetir que inclús si hagueren respectat el límit de tres altures amb o sense planta baixa diàfana, el preciós paisatge que podem disfrutar actualment des del Tiro de Pichón fins a la Finca Adoc no el voríem, un infranquejable mur d'edificis serien una espessa pantalla entre nosaltres i la mar.
Les fonts han sigut: el diari Información, M. José Aliaga, Perfecto Arjones i Basilio F. Martínez.
I en eixe any 1971, el grup Fórmula V cantava una cançoneta estiuenca anomenada "La playa, el sol, el mar, el cielo y tu" a la qual el temps no ha tractat molt bé (és clar, amb tant de sol). La van compondre Pablo Herrero i José Luis Armenteros.
Al final resulta que hem tingut sort perquè torne a repetir que inclús si hagueren respectat el límit de tres altures amb o sense planta baixa diàfana, el preciós paisatge que podem disfrutar actualment des del Tiro de Pichón fins a la Finca Adoc no el voríem, un infranquejable mur d'edificis serien una espessa pantalla entre nosaltres i la mar.
Les fonts han sigut: el diari Información, M. José Aliaga, Perfecto Arjones i Basilio F. Martínez.
I en eixe any 1971, el grup Fórmula V cantava una cançoneta estiuenca anomenada "La playa, el sol, el mar, el cielo y tu" a la qual el temps no ha tractat molt bé (és clar, amb tant de sol). La van compondre Pablo Herrero i José Luis Armenteros.
Entradas
Molt ben fet, sí, molt ben traduït.
ResponderEliminarGràcies
Moltes gràcies, Enrique! És un plaer.
Eliminar