Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE
Doncs sí, així s'ha quedat (de moment) este magnífic edifici que presidix un lateral de l'alacantiníssima plaça del Carme: de color morat i buit. No sé si recordareu que fa un temps vaig fer una entrada en què exposava que estava en molt mal estat i amb un forat de por en la teulada, però si no ho recordeu vos pose l'enllaç "AQUÍ", a on es veu la terrible obertura entre les teules. Ja deia en eixe article que era el camí segur per a la ruïna total de la finca: l'aigua que podia entrar per ell hauria tingut un efecte demolidor per a la resta de la coberta i per a uns forjats que no estan preparats per a això. Doncs bo, ja s'ha restaurat la teulada i les fronteres, deixant-les del color d'una albargina acabada de collir. D'una banda, s'ha preservat l'interior en substituir les bigues de fusta que estaven podrides (això em va dir una responsable de la propietat amb qui em vaig trobar mentre pegava una ullada a les obres) i en reposar teules. D'altra banda, s'han substituït les canals i baixants exteriors de pluvials i s'han pintat les fronteres amb eixa combinació horrorosa de morat i crema que no respon en absolut a l'original i eliminant les sanefes que amb molt poc de treball es podrien haver reproduït (una plantilla seriada i au). Quant a la fusteria, s'han llevat els vidres trencats i la resta de mirador que hi havia sobre el balcó pròxim al c. Carme i s'ha pintat la resta. En definitiva: una actuació que al cap i a la fi anirà en benefici de l'edifici, però s'ha intentat eixir del pas amb poques ganes, potser per a no espantar amb el mal estat anterior, que era excessivament manifest, al possible comprador (està en venda).
Doncs sí, així s'ha quedat (de moment) este magnífic edifici que presidix un lateral de l'alacantiníssima plaça del Carme: de color morat i buit. No sé si recordareu que fa un temps vaig fer una entrada en què exposava que estava en molt mal estat i amb un forat de por en la teulada, però si no ho recordeu vos pose l'enllaç "AQUÍ", a on es veu la terrible obertura entre les teules. Ja deia en eixe article que era el camí segur per a la ruïna total de la finca: l'aigua que podia entrar per ell hauria tingut un efecte demolidor per a la resta de la coberta i per a uns forjats que no estan preparats per a això. Doncs bo, ja s'ha restaurat la teulada i les fronteres, deixant-les del color d'una albargina acabada de collir. D'una banda, s'ha preservat l'interior en substituir les bigues de fusta que estaven podrides (això em va dir una responsable de la propietat amb qui em vaig trobar mentre pegava una ullada a les obres) i en reposar teules. D'altra banda, s'han substituït les canals i baixants exteriors de pluvials i s'han pintat les fronteres amb eixa combinació horrorosa de morat i crema que no respon en absolut a l'original i eliminant les sanefes que amb molt poc de treball es podrien haver reproduït (una plantilla seriada i au). Quant a la fusteria, s'han llevat els vidres trencats i la resta de mirador que hi havia sobre el balcó pròxim al c. Carme i s'ha pintat la resta. En definitiva: una actuació que al cap i a la fi anirà en benefici de l'edifici, però s'ha intentat eixir del pas amb poques ganes, potser per a no espantar amb el mal estat anterior, que era excessivament manifest, al possible comprador (està en venda).
Estat final
El terrible forat
Durant les obres
Detalls perduts
Estat final
I encara que no li diuen Mora a la senyoreta Paca pel seu color (espere que no tinguera eixe color cianòtic en la seua cara) sinó perquè segurament seria el seu cognom, tenim una Juanita Reina ja més feta (la veu li va millorar amb el temps al meu parer) cantant esta bonica copla moruna de Quintero, León i Quiroga: "Paca Mora".
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Si tienes que decir algo...escribe aquí y gracias por tus comentarios.