EL FORAT EN EL TERRAT (valencià)

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 Viure en el Barri Vell (hui anomenat simplement "el Barri"), tenia un inconvenient (entre altres) i era l'antiguitat del parc d'habitatges. En els anys 60 i 70 els lloguers estaven congelats i això, en comptes d'afavorir el llogater, el va perjudicar: al propietari no li interessava mantindre els edificis perquè el cost de les reparacions no el recuperava amb els lloguers, que eren cada volta menys apetitosos, i les construccions, per la seua mala qualitat, la humitat del terreny (a causa d'una mala xarxa de clavegueram), els problemes de titularitats (herències i tot això), estaven pràcticament abandonades. No era rar que cada cert temps hi haguera un esglai perquè tal o qual paret, teulada o balcó s'havia solsit. La casa que passava per eixa situació evidentment estava en ruïnes i el propietari ja podia tirar el llogater al carrer, sense haver de pagar cap indemnització.
Era en la part de dalt (barris de Sant Roc, Santa Creu, la Vila Vella) a on el panorama era pitjor, ja que els habitatges eren freqüentment autoconstruïts, unifamiliars i d'una gran antiguitat. No era el cas de la part de baix, a on ja eren de millor qualitat.

Doncs bé, l'avançada de la bona construcció en la part de dalt la representava sense dubte la casa del c. Carme 5, plaça del Carme i c. Toledo. Ahí estava ella, esvelta, amb balcons en les fatxades, de barana de ferro forjat, amb un àtic en el cantó, amb dos accessos i uns murs ferms i molt ben decorats al gust de l'època, amb encoixinats, impostes, motlures, sanefes i tot luxe de detalls (inclús un mirador de fusta sobre el balcó principal i fins guardamalletes de fusta calada).

Sempre m'ha agradat esta casa, a pocs metres de la meua, era totalment diferent, era senyorial, sòlida (sensació que augmentava per l'enlluït que imita pedra), amb una terrassa magnífica (amb pinacles en els cantons), proporcions adequades, amb molts metres de fatxada, cosa que significava claror i bones vistes. Però el temps, i sobretot l'abandó, ho fan tot malbé, inclús les coses més sòlides i fermes.

Fitxa del catàleg del PGOU.

Detall actual de la teulada.

La casa ha estat abandonada molts anys, exceptuant els locals comercials, ocupats per sengles bars de copes. Ara ni això, han hagut d'eixir corrents. Fa un temps va cedir part de la teulada (segurament per putrefacció de l'estructura de fusta) i ha deixat un forat espantós en ella. La magnífica casa (perquè tants anys d'abandó i deixadea i continua ahí, bruta però quasi sencera, almenys exteriorment), ha enfilat la recta final de la seua vida: el forat per a on entrarà tota l'aigua de pluja és el camí més directe cap a la seua ruïna. L'aigua descontrolada i els edificis mai s'han avingut.
La cançó relacionada ho és per la seua intèrpret: Carmen Miranda i el seu famós "Tico tico". La cantant brasilera que va fer fortuna en els USA (i en tot el món) durant la Gran Guerra, quan estaven de moda els ritmes tropicals en els musicals de l'època. A més a més ella lluïa com ningú els fruiters en el cap...