Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE
Reprenc l'esperit de la invisibilitat d'un edifici amb què vaig començar esta sèrie d'entrades, és a dir, aquells que tenen un grau de deteriorament determinat, que la majoria de persones que els veuen no poden deixar de pensar que seria millor substituir-los per un de nou, sense parar-se a pensar que una convenient rehabilitació retornaria l'esplendor que un dia van tindre, sense necessitat de derrocar res i conservant edificacions amb una certa antiguitat i caràcter que no estem en disposició de menysprear en esta ciutat. I el compararé amb un altre de similar la frontera del qual sí que han renovat.
L'invisible en este cas és el situat en una parcel·la amb molta frontera, en el c. Tinent Durán 18 cantonada a Pintor Murillo 53, projectat en 1946 per Juan Vidal Ramos i Julio Ruiz Olmos per a Don Julio Aracil Climent. Un edifici certament curiós perquè allò que habitualment es deteriora primer està en bon estat; és a dir, les motlures, cornises, trencaaigües, impostes, etc., que són els elements que habitualment patixen el pas del temps, estan perfectes. I no obstant això hi ha trams de les fronteres a on s'aprecia la pedra de la paret de càrrega. Podríem supondre que es tracta d'antigues fugues d'aigua de suposts lavabos o cuina que, a jutjar per les finestres redones, deuen existir en eixa zona. Que estiguen totes les fronteres de color ciment implica o que mai s'han arribat a pintar, o que hi va haver alguna reparació posterior a la seua construcció. El (supost) fet que es tracte d'habitatges de lloguer de renda antiga ho fa tot més difícil.
Reprenc l'esperit de la invisibilitat d'un edifici amb què vaig començar esta sèrie d'entrades, és a dir, aquells que tenen un grau de deteriorament determinat, que la majoria de persones que els veuen no poden deixar de pensar que seria millor substituir-los per un de nou, sense parar-se a pensar que una convenient rehabilitació retornaria l'esplendor que un dia van tindre, sense necessitat de derrocar res i conservant edificacions amb una certa antiguitat i caràcter que no estem en disposició de menysprear en esta ciutat. I el compararé amb un altre de similar la frontera del qual sí que han renovat.
L'invisible en este cas és el situat en una parcel·la amb molta frontera, en el c. Tinent Durán 18 cantonada a Pintor Murillo 53, projectat en 1946 per Juan Vidal Ramos i Julio Ruiz Olmos per a Don Julio Aracil Climent. Un edifici certament curiós perquè allò que habitualment es deteriora primer està en bon estat; és a dir, les motlures, cornises, trencaaigües, impostes, etc., que són els elements que habitualment patixen el pas del temps, estan perfectes. I no obstant això hi ha trams de les fronteres a on s'aprecia la pedra de la paret de càrrega. Podríem supondre que es tracta d'antigues fugues d'aigua de suposts lavabos o cuina que, a jutjar per les finestres redones, deuen existir en eixa zona. Que estiguen totes les fronteres de color ciment implica o que mai s'han arribat a pintar, o que hi va haver alguna reparació posterior a la seua construcció. El (supost) fet que es tracte d'habitatges de lloguer de renda antiga ho fa tot més difícil.
Tinent Durán 18 i Pintor Murillo 53. 1946.
I a menys de 150 m ens trobem amb un altre edifici prou similar quant a frontera, el situat en l'av. Carmel Calvo 18, que té només 3 anys menys que l'anterior, perquè va ser projectat per José Iváñez Baldó per a José Orts Pastor en 1949. Composició molt similar de fronteres, amb motlures i miradors pràcticament iguals, si bé té una altura més i l'afegit posterior d'un curiós àtic amb rosasses, i la frontera del qual ha sigut reformada este estiu passat i a més com s'ha de fer, amb canvi inclòs de la totalitat de les persianes.
Carmel Calvo 18. 1949.
Doncs no res, imaginen vostés el primer edifici pintat i cuidat com el segon, una venerable joia de l'arquitectura amb més de 60 anys d'antiguitat.
I atés que està en el carrer del Tinent Durán, doncs la música la posa Duran Duran i el seu famós "Girls on Film".
I atés que està en el carrer del Tinent Durán, doncs la música la posa Duran Duran i el seu famós "Girls on Film".
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Si tienes que decir algo...escribe aquí y gracias por tus comentarios.