APARTAMENTOS MARALIC

 Versió en valencià traduïda per Gonzalo Pons Delgado en ESTE ENLLAÇ  

Repasando los edificios (y con ellos la historia) de la Playa de San Juan, llegamos a esta curiosa urbanización diseñada en 1963 por el afamado y entonces joven arquitecto, Juan Antonio García Solera sobre un solar de 17.400 m2* con fachadas a la entonces carretera A-190 y hoy Avenida de Catalunya 14 y también a las de Santander 3 y un tramo pequeñito, pero linde al fin y al cabo, a la Avda de San Sebastián 4, con 290* viviendas y varios locales comerciales, todo ello distribuido en 3 edificios con una generosa zona común con dos grandes piscinas, zonas verdes y aparcamientos. Y la califico como curiosa tanto por como se proyectó, distribuyéndola en 3 dispares edificios en cuanto a su altura, tamaño, orientación, diseño y en la cantidad de años que tuvieron que pasar para finalizarse (más de 15) Pero vamos a ver fotos y comentar un poco más todo lo que he dicho...

Bloques 1 y 2

Bloque 1, el más conocido por sus puertas azules y porque por ahí pasó durante años todo el tráfico con destino a la playa. Ahora es una calle tranquila.

Bloque 2.

Bloque 3.

 Foto de la maqueta del proyecto, extraída del libro "Juan Antonio García Solera 1953-2003" (diversos autores) publicado por el Colegio de Arquitectos y la Generalitat Valenciana. En ella vemos la disposición de los bloques que se mantuvo hasta el final, pero lo que sí cambió fueron sus distribuciones ya que en el primer edificio son estudios con fachadas opuestas a dos grandes terrazas: una de acceso y otra privativa de las viviendas y ésta última, orientada al norte, cosa que quizás hoy sea difícil de entender porque se proyecta para vivir todo el año, mientras que entonces se hacía de cara al verano. Originalmente, las cuatro primeras plantas tenían invertida la orientación de las viviendas, con la fachada principal a la avenida mientras que las galerías de acceso se cubrían con una celosía cerámica. La evolución comercial y las necesidades de los compradores hizo que se cambiara el tipo de vivienda, los otros dos bloques ya tienen apartamentos más grandes, contando el arquitecto con la colaboración de otro compañero: J. de Alvear Criado.

Folleto de venta del bloque 2 que vemos con sus tres primeras plantas ya en estructura. parecen baratos ¿verdad? pues no lo eran en 1972-73. Reproducción de un ejemplar propiedad del autor.

Fotos históricas de la urbanización obtenidas del facebook de la misma (foto 1 de Katy Baeza, foto 2 de Mery AB).

La orientación al norte de las terrazas privadas del bloque 1 y la generosa anchura de la galería de acceso, que al ser más soleada, hace que ésta se convierta a la vez en la prolongación de la vivienda y de ello dan fe los sillones y asientos dispuestos en ella.

Quizás el bloque 2 es el más atípico de los tres por sus fachadas, la que vemos oculta detrás de esa celosía en damero (distinta del proyecto original) defiende a las viviendas del tórrido sol vespertino estival, está la galería de acceso a las viviendas, mientras que en la fachada opuesta orientada al Este con vistas al mar,  están las terrazas principales que no ocupan toda la longitud (curiosa solución en una época donde los voladizos eran libres y no contaban a la hora del nº de viviendas). Estas dos circunstancias hace que por una parte la deformación habitual de las fachadas por los propietarios no se note tanto, pero también le da al edificio una acusada apariencia de pesadez visual.

En esta foto (facebook de Maralic de Juan F Miro E) además de las estupendas piscinas, vemos al bloque 3 al nivel de la avda Santander. Los otros dos tienen una situación privilegiada sobre la cota 18 de una loma que hace que sobresalgan de los vecinos que están sobre terreno más bajo.

Relación de vecindad con la frondosa parroquia de San Pedro (de la que por cierto tenéis AQUÍ     un reportaje).

Me gustaría poner imágenes del proyecto de 1963, pero el Archivo Municipal no me lo permite, la publicación la reservan para otros medios ¿libros, revistas, dvds, cine, opúsculos? parece que esté hablando de hace 20 años donde las páginas web casi ni existían. No solo eso: desde hace 3 meses no puedo ver ningún proyecto porque están en "expediente administrativo abierto" todos, los más de 96 (noventa y seis) que he pedido y no me dan explicaciones (ni por instancia oficial, que he tenido que duplicar porque no contestaban) el concejal Antonio Manresa lo hace (a pesar de que la instancia no iba dirigida a él) y tampoco me da explicación concreta.

Bueno, de todas formas, si alguien tiene curiosidad por ver este expediente, esos planos tan chulos que hacía este arquitecto, yo os voy a decir qué hacer: tenéis que mandar un email a archivo.municipal@alicante-ayto.es solicitándolo y os doy la faena medio hecha, en ese correo ponéis que queréis ver lo que está en "signatura" en la siguiente imagen. A ver si hay suerte y a vosotros os lo enseñan, todo o parcialmente.

Mis agradecimientos a las personas que han aportado sus fotos desde la página de facebook.

Nota a los *: son datos sacados del Catastro, igual hay alguna variación con la realidad.

La imagen de la ficha del Archivo de "Maralic" es de la página web pública del Ayuntamiento de Alicante.

Y como 1978 es la fecha de finalización del bloque III, en ese año la canción que más se bailaba, era "Rasputin" de Boney M, compuesta por Reuther, Mayer y Jacobson.

 

EDIFICIS DE L'EIXAMPLE 8: GALICIA, SALAMANCA I ALEMANIA

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 Diverses voltes s'ha parlat en este blog sobre el que era l'Eixample (zona Sèneca) i les condicions que, com el polígon industrial que era, tenia per a viure: molt deficients, molt diferent al que és ara, però això ja ho vaig explicar per exemple en l'anterior capítol que podeu llegir AQUÍ, així que ara anem amb tres dels luxosos blocs que es van alçar en la zona a pesar que no era un lloc molt bonic i dels quals posseïsc publicitat que es va fer per a la seua venda: els situats en la plaça de Galícia, Oscar Esplá (que al principi es deia avinguda de Salamanca, abans que Eusebi Sempere dissenyara el seu paviment blau) i el c/ Alemanya. Però serà millor que ho vegem:

Edifici "Galicia" situat en un encreuament estratègic: av. Eusebi Sempere 1 (llavors Pare Vendrell), Loring 1 i pça. Galícia 4 de la qual pren el nom. Pel que sembla i pels límits dels terrenys, s'assenta sobre una resta de la gran propietat de Gas Alicante on va estar situada la seua fàbrica.

Encara que puga paréixer una mica estranya esta publicitat, no ho és, forma part d'un fullet més gran del qual només conserve esta fulla, amb impagable estètica "pop" de la tipografia. El fullet original mostra el plànol de l'edifici amb els 6 habitatges per planta (tres escales), però he preferit pixelar (a la babalà) la distribució dels habitatges. L'edifici el va dissenyar l'arquitecte Fernando Andrés Silvestre en 1973 per a Lidersol, S.A.

Fotos històriques de l'entorn on va estar la fàbrica del gas. En la segona, amb la urbanització "El Parque" encara en construcció, té assenyalat el lloc on s'alçaria uns anys després l'edifici "Galicia". Fotos pertanyents a EPSA.

Una imatge impagable d'Arjones (gràcies a Juan Revenga, que ha trobat a l'autor) amb el ferrobús de Múrcia travessant el pas a nivell del lloc, camí del baixador del Parc de Canalejas. Al fons, el xamfrà amb un cartell anunciador de la pròxima construcció.

En 2010 l'edifici va tindre una restauració de les fronteres a costejar la qual (imagine) va ajudar la col·locació d'esta gran lona publicitària (però amb el refresc pixelat, al cap i a la fi este blog no té publicitat).

I anem amb el segon: l'edifici Salamanca en Óscar Esplá 28 i Castellar 1 i el perquè del nom l'he explicat al principi. En estes dos fotos vos mostre com ha quedat i com era la seua frontera a conseqüència de la rehabilitació de fa molt poc temps. Va ser un projecte de Julio Cavestany Bastida per a Urbanizadora Lucentina, S.A. en 1973.

En les imàtgens: part del fullet publicitari i foto d'època (de José García Sellés) quan era l'únic en la nova avinguda.

Quasi tots els edificis que ULSA va construir (entre ells la multitudinària urbanització "Alipark" de Benalua) tenien en les seues terrasses desenes de jardineres incorporades... de fibrociment, que amb bon criteri amb el pas dels anys s'han anat eliminant. En este cas, els suports romanen ancorats a les baranes.

I el més menudet de tots però no per això menys important, és clar: l'edifici Belmar, en Alemanya 23 i Pintor Lorenzo Casanova 9, obra de l'arquitecte J. A. Ballesta Campello per a Prinsur, S.L. en 1981.

Una altra vista de l'edifici Galicia del qual confesse que el que més m'agrada són els ampits dels balcons, terrasses i finestres: eixa combinació geomètrica que formen els taulells dels ampits d'obra i les reixes dels metàl·lics em pareix molt bonica.

I finalment esta magnífica foto aèria de la zona, proporcionada per Juan Revenga, on es veuen una gran quantitat de detalls, instal·lacions i edificis industrials hui desapareguts (entre ells les drassanes del Baver i els depòsits de Campsa) i el port l'extensió del qual no era ni molt menys l'actual.
La música de la publicació serà la celebèrrima "Malos tiempos para la lírica" que el grup gallec Golpes Bajos va llançar en 1983 i que va ser composta per José Teodomiro Cardala Gestoso i el mateix Germán Coppini López Tormos que la canta i que ha quedat com un dels grans temes del nostre país.

EDIFICIOS DEL ENSANCHE 8: GALICIA, SALAMANCA Y ALEMANIA.

 Versió en valencià traduïda per Gonzalo Pons Delgado en ESTE ENLLAÇ 

Varias veces se ha hablado en este blog sobre lo que era el Ensanche (zona Séneca) y las condiciones que como el polígono industrial que era, tenía para vivir: muy deficientes, muy distinto a lo que es ahora pero eso ya lo conté por ejemplo en el anterior capítulo que podéis leer AQUÍ así que ahora vamos con tres de los lujosos bloques que se levantaron en la zona a pesar de que no era un sitio muy bonito y de los que poseo publicidad que se hizo para su venta: los situados en la plaza de Galicia, Oscar Esplá (que al principio se llamaba Avenida de Salamanca, antes de que Eusebio Sempere diseñara su pavimento azul) y la C/Alemania. Pero será mejor que lo veamos:

Edificio "Galicia" sito en un cruce estratégico: avdas Eusebio Sempere 1 (entonces Padre Vendrell) Loring 1 y plaza Galicia 4 de la cual toma el nombre. Al parecer y por las lindes de los terrenos, se asienta sobre un resto de la gran propiedad de Gas Alicante donde estuvo ubicada su fábrica.

Aunque pueda parecer algo extraña esta publicidad, no lo es, forma parte de un folleto más grande del que solo conservo esta hoja, con impagable estética "pop" de la tipografía. El folleto original muestra el plano del edificio con las 6 viviendas por planta (tres escaleras), pero he preferido pixelar (a lo bestia) la distribución de las viviendas. El edificio lo diseñó el arquitecto Fernando Andrés Silvestre en 1973 para Lidersol, S.A.

Fotos históricas del entorno donde estuvo la fábrica del gas. En la segunda, con la urbanización "El Parque" aún en construcción, tiene señalado el lugar donde se levantaría unos años después el "Edificio Galicia". Fotos pertenecientes a EPSA.

Una imagen impagable de Arjones (gracias a Juan Revenga que ha encontrado al autor) con el ferrobús de Murcia atravesando el paso a nivel del lugar, camino del apeadero del Parque de Canalejas. Al fondo, el chaflán con un cartel anunciador de la próxima construcción.

En 2010 el edificio tuvo una restauración de las fachadas a cuyo coste (imagino) ayudó la colocación de esta gran lona publicitaria (pero con el refresco pixelado, al fin y al cabo este blog no tiene publicidad).

Y vamos con el segundo: el Edificio Salamanca en Óscar Esplá 28 y Castellar 1 y el porqué del nombre, lo he explicado al principio. En estas dos fotos os muestro como ha quedado y como era su fachada a consecuencia de la rehabilitación de hace muy poco tiempo. Fue un proyecto de Julio Cavestany Bastida para Urbanizadora Lucentina, S.A. en 1973. 

En las imágenes: parte del folleto publicitario y foto de época (de José García Sellés) cuando era el único en la nueva avenida.

Casi todos los edificios que ULSA construyó (entre ellos la multitudinaria urbanización "Alipark" de Benalúa) tenían en sus terrazas decenas de jardineras incorporadas...de fibrocemento, que con buen criterio con el paso de los años se han ido eliminando. En este caso, los soportes permanecen anclados a las barandillas.

Y el más menudito de todos pero no por ello menos importante, claro: el Edificio Belmar, en Alemania 23 y Pintor Lorenzo Casanova 9, obra del arquitecto J.A. Ballesta Campello para Prinsur, S.L. en 1981.

Otra vista del Edificio Galicia del que confieso que lo que más me gusta son los antepechos de los balcones, terrazas y ventanas: esa combinación geométrica de azulejos y la rejería de los metálicos, me parece muy bonita.

Y por último esta magnífica foto aérea de la zona, proporcionada por Juan Revenga donde se ven una gran cantidad de detalles, instalaciones y edificios industriales hoy desaparecidos (entre ellos los astilleros de Babel y los depósitos de Campsa) y el puerto cuya extensión no era ni mucho menos la actual. 

La música de la publicación, va a ser la celebérrima "Malos tiempos para la lírica" que el grupo gallego Golpes Bajos lanzó en 1983 y que fue compuesta por José Teodomiro Cardala Gestoso y el propio Germán Coppini López Tormos que la canta y que ha quedado como uno de los grandes temas de nuestro país.

 

LA FINCA ADOC HISTÒRICA XIV: L'EDIFICI HELIOS

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 En el nostre periple per la macrourbanització criticada per uns, enaltida per uns altres, ja hem aplegat a Helios, l'edifici núm. 16 en els plànols que Carlos Pradel i els seus socis van traçar i van arribar a plasmar en nombroses maquetes i muntatges fotogràfics publicitaris, tots ells canviants segons les necessitats de promoció i l'èxit (aclaparador) que van tindre les vendes. És també l'únic dels existents entre les vies del tren i la mar que no complix un dels dos requisits: ser més baix que la carretera o tindre una planta baixa diàfana perquè no donaren sensació de pantalla. Tampoc ho van complir els 1, 2, 3 i 4.
Actualment s'encaixa en una parcel·la de 1.657 m² del núm. 8 del c/ Sol Naixent, compartint veïnatge amb els edificis Alacant II, Torre i Rocafel 17. A més a més té una (que jo sàpia) servitud de pas del túnel de l'Edifici Gafner, l'ascensor del qual aplega fins al mateix nivell de la mar. Es va alçar sota un projecte de Juan Guardiola Gaya de 1963 per a Félix Horcajo (en representació de Femarsa) i si voleu vore el projecte original, vos ho conte al final.
Desgraciadament ha sigut objecte recent de polèmica, per una partició de la zona maritimoterrestre, però segons este article de 2009 "després que el Ministeri de Medi Ambient, la Generalitat i l'Ajuntament acordaren ahir dur a terme una nova delimitació de la vora de la mar en esta zona afectada per l'expedient de partició de la Llei de Costes. De prosperar este expedient, els habitatges que estan fora d'ordenació des de 2004 podrien quedar sotmesos a una concessió d'ús en el temps, és a dir, a una data de caducitat en el títol de propietat dels seus actuals amos. No obstant això, el traçat d'una nova vora litoral en el document de la partició suposarà, en la pràctica, que els edificis de la zona del carrer del Sol Naixent -Rocafel, Helios, Torre Alacant i Alacant II- queden fora de la zona de protecció inclosa en els 20 primers metres des de la franja marina". Bé, la resta de l'article la podeu llegir vosaltres punxant en l'enllaç.

Edifici magnífic en si, amb dos escales independents i cadascuna servix a dos habitatges, els centrals més xicotets i els de la cantonada que són un autèntic luxe, amb unes terrasses esplèndides que peguen la volta a l'edifici, uns salons de quasi 40 m², cuina amb avantcuina plena d'armaris per a la vaixella i unes compartimentacions potser massa embolicades, però que imagine que a part d'incorporar voraçment eixes terrasses a l'habitatge, hauran simplificat els propietaris al seu gust i no diguem aquells que creuen en el "concepte obert" tan de moda i que amb només bullir aigua per al te, t'humixen el sofà i les cortines.

Una de les moltes maquetes que es van anar presentant, en esta encara continua la piscina coberta darrere del Gafner i el port esportiu enfront de la Torre Vistamar. I falten diversos edificis posteriors.

Fotos aèries de la Finca A.D.O.C. entre els anys 1965 i 66. Gentilea de Manuel José Aliaga.

Fotos del gran Perfecto Arjones (ja publicades en este blog i amb el seu permís en altres articles). A més d'Helios, hi ha altres edificis en diverses fases d'acabament (la Torre Alacant només té una xicoteta grua). En la primera, baix del tot s'observa l'escala i ascensor que comunicava la part inferior de Sol Naixent amb la platja i que actualment està en ruïnes.

En esta foto (d'origen desconegut per a mi) veem també Helios en la seua esplendor, Mariola en obres i al fons la magnífica Albufereta.

El 2007 (aprox.), va tindre una restauració de fronteres prou completa, perquè es van reparar entre altres coses les faixes armades perimetrals de les terrasses, substituint les famoses baranes-jardineres que Juan Guardiola Gaya va dissenyar per a diversos edificis de la zona i visibles en la segona foto, però que lamentablement han desaparegut i van ser substituïdes per unes altres de vidre i acabat "dissenyat amb peça especial de poliéster" (juraria que es veuen les grapes usades, però no ho sé).

Com en tants altres edificis d'esta zona (amb grans desnivells entre carrers) l'accés es realitza a través d'este gran vestíbul que està en el pis quint. Els habitatges centrals tenen ventilació i llum en les seues fronteres posteriors a través d'un pati que arriba fins a la planta baixa.

La frontera per la qual val el seu pes en or, perquè està pràcticament dins de la mar. Encara que en el projecte posa que són 72 apartaments, els 18 pisos es van convertir en 20 i a més a més la planta baixa també s'ha transformat en habitatges. Després hi ha la zona més baixa, que en el seu moment es va qüestionar que es dedicara a locals perquè no eren tals (records que segur que estan en l'hemeroteca de l'Información).
Si voleu més dades sobre el projecte en si, l'original de Don Juan Guardiola Gaya jo no vos el puc posar, l'Arxiu Municipal ha decidit prohibir pujar a les pàgines web eixes imàtgens (la raó no la conec, però sense dubte evita la seua difusió, cosa que contradiu l'objecte que el propi organisme diu tindre) només es pot vore si tens temps de 10 a 13 h, de dilluns a divendres, els que no tinguen eixe privilegi res de res. Però aquí està el teu blog de capçalera i si vols vore la distribució, fronteres i altres documents et facilitem el camí, vas a la pàgina de l'Arxiu: Arxiu Fons Documentals i en "Onomàstic" poses Femarsa i baix, en les dates poses en les dos caselles 1963 i vos ix "Legajo 1234 etc.". Envieu un correu (s'ha de sol·licitar per email per això del covid) a archivo.municipal@alicante-ayto.es i vos donaran cita prompte o tard per a vore tot o alguna part del projecte.
I és clar: Helios és el déu del Sol i per tant porte una cançó que conta el que passa quan l'astre rei brilla a la platja i que és més o menys coetània de l'edifici: "Cuando calienta el sol" composta per Carlos Rigual, Mario Rigual i Carlos Alberto Martinoli i que tantes satisfaccions haurà donat a ells i als seus hereus, perquè s'han fet centenars de versions. Aquí està per la potent veu del xilé més galà de tots: Antonio Prieto.