Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE
En el nostre periple per la macrourbanització criticada per uns, enaltida per uns altres, ja hem aplegat a Helios, l'edifici núm. 16 en els plànols que Carlos Pradel i els seus socis van traçar i van arribar a plasmar en nombroses maquetes i muntatges fotogràfics publicitaris, tots ells canviants segons les necessitats de promoció i l'èxit (aclaparador) que van tindre les vendes. És també l'únic dels existents entre les vies del tren i la mar que no complix un dels dos requisits: ser més baix que la carretera o tindre una planta baixa diàfana perquè no donaren sensació de pantalla. Tampoc ho van complir els 1, 2, 3 i 4.
Actualment s'encaixa en una parcel·la de 1.657 m² del núm. 8 del c/ Sol Naixent, compartint veïnatge amb els edificis Alacant II, Torre i Rocafel 17. A més a més té una (que jo sàpia) servitud de pas del túnel de l'Edifici Gafner, l'ascensor del qual aplega fins al mateix nivell de la mar. Es va alçar sota un projecte de Juan Guardiola Gaya de 1963 per a Félix Horcajo (en representació de Femarsa) i si voleu vore el projecte original, vos ho conte al final.
Desgraciadament ha sigut objecte recent de polèmica, per una partició de la zona maritimoterrestre, però segons este article de 2009 "després que el Ministeri de Medi Ambient, la Generalitat i l'Ajuntament acordaren ahir dur a terme una nova delimitació de la vora de la mar en esta zona afectada per l'expedient de partició de la Llei de Costes. De prosperar este expedient, els habitatges que estan fora d'ordenació des de 2004 podrien quedar sotmesos a una concessió d'ús en el temps, és a dir, a una data de caducitat en el títol de propietat dels seus actuals amos. No obstant això, el traçat d'una nova vora litoral en el document de la partició suposarà, en la pràctica, que els edificis de la zona del carrer del Sol Naixent -Rocafel, Helios, Torre Alacant i Alacant II- queden fora de la zona de protecció inclosa en els 20 primers metres des de la franja marina". Bé, la resta de l'article la podeu llegir vosaltres punxant en l'enllaç.
En el nostre periple per la macrourbanització criticada per uns, enaltida per uns altres, ja hem aplegat a Helios, l'edifici núm. 16 en els plànols que Carlos Pradel i els seus socis van traçar i van arribar a plasmar en nombroses maquetes i muntatges fotogràfics publicitaris, tots ells canviants segons les necessitats de promoció i l'èxit (aclaparador) que van tindre les vendes. És també l'únic dels existents entre les vies del tren i la mar que no complix un dels dos requisits: ser més baix que la carretera o tindre una planta baixa diàfana perquè no donaren sensació de pantalla. Tampoc ho van complir els 1, 2, 3 i 4.
Actualment s'encaixa en una parcel·la de 1.657 m² del núm. 8 del c/ Sol Naixent, compartint veïnatge amb els edificis Alacant II, Torre i Rocafel 17. A més a més té una (que jo sàpia) servitud de pas del túnel de l'Edifici Gafner, l'ascensor del qual aplega fins al mateix nivell de la mar. Es va alçar sota un projecte de Juan Guardiola Gaya de 1963 per a Félix Horcajo (en representació de Femarsa) i si voleu vore el projecte original, vos ho conte al final.
Desgraciadament ha sigut objecte recent de polèmica, per una partició de la zona maritimoterrestre, però segons este article de 2009 "després que el Ministeri de Medi Ambient, la Generalitat i l'Ajuntament acordaren ahir dur a terme una nova delimitació de la vora de la mar en esta zona afectada per l'expedient de partició de la Llei de Costes. De prosperar este expedient, els habitatges que estan fora d'ordenació des de 2004 podrien quedar sotmesos a una concessió d'ús en el temps, és a dir, a una data de caducitat en el títol de propietat dels seus actuals amos. No obstant això, el traçat d'una nova vora litoral en el document de la partició suposarà, en la pràctica, que els edificis de la zona del carrer del Sol Naixent -Rocafel, Helios, Torre Alacant i Alacant II- queden fora de la zona de protecció inclosa en els 20 primers metres des de la franja marina". Bé, la resta de l'article la podeu llegir vosaltres punxant en l'enllaç.
Edifici magnífic en si, amb dos escales independents i cadascuna servix a dos habitatges, els centrals més xicotets i els de la cantonada que són un autèntic luxe, amb unes terrasses esplèndides que peguen la volta a l'edifici, uns salons de quasi 40 m², cuina amb avantcuina plena d'armaris per a la vaixella i unes compartimentacions potser massa embolicades, però que imagine que a part d'incorporar voraçment eixes terrasses a l'habitatge, hauran simplificat els propietaris al seu gust i no diguem aquells que creuen en el "concepte obert" tan de moda i que amb només bullir aigua per al te, t'humixen el sofà i les cortines.
Una de les moltes maquetes que es van anar presentant, en esta encara continua la piscina coberta darrere del Gafner i el port esportiu enfront de la Torre Vistamar. I falten diversos edificis posteriors.
Fotos aèries de la Finca A.D.O.C. entre els anys 1965 i 66. Gentilea de Manuel José Aliaga.
Fotos del gran Perfecto Arjones (ja publicades en este blog i amb el seu permís en altres articles). A més d'Helios, hi ha altres edificis en diverses fases d'acabament (la Torre Alacant només té una xicoteta grua). En la primera, baix del tot s'observa l'escala i ascensor que comunicava la part inferior de Sol Naixent amb la platja i que actualment està en ruïnes.
En esta foto (d'origen desconegut per a mi) veem també Helios en la seua esplendor, Mariola en obres i al fons la magnífica Albufereta.
El 2007 (aprox.), va tindre una restauració de fronteres prou completa, perquè es van reparar entre altres coses les faixes armades perimetrals de les terrasses, substituint les famoses baranes-jardineres que Juan Guardiola Gaya va dissenyar per a diversos edificis de la zona i visibles en la segona foto, però que lamentablement han desaparegut i van ser substituïdes per unes altres de vidre i acabat "dissenyat amb peça especial de poliéster" (juraria que es veuen les grapes usades, però no ho sé).
Com en tants altres edificis d'esta zona (amb grans desnivells entre carrers) l'accés es realitza a través d'este gran vestíbul que està en el pis quint. Els habitatges centrals tenen ventilació i llum en les seues fronteres posteriors a través d'un pati que arriba fins a la planta baixa.
La frontera per la qual val el seu pes en or, perquè està pràcticament dins de la mar. Encara que en el projecte posa que són 72 apartaments, els 18 pisos es van convertir en 20 i a més a més la planta baixa també s'ha transformat en habitatges. Després hi ha la zona més baixa, que en el seu moment es va qüestionar que es dedicara a locals perquè no eren tals (records que segur que estan en l'hemeroteca de l'Información).
Si voleu més dades sobre el projecte en si, l'original de Don Juan Guardiola Gaya jo no vos el puc posar, l'Arxiu Municipal ha decidit prohibir pujar a les pàgines web eixes imàtgens (la raó no la conec, però sense dubte evita la seua difusió, cosa que contradiu l'objecte que el propi organisme diu tindre) només es pot vore si tens temps de 10 a 13 h, de dilluns a divendres, els que no tinguen eixe privilegi res de res. Però aquí està el teu blog de capçalera i si vols vore la distribució, fronteres i altres documents et facilitem el camí, vas a la pàgina de l'Arxiu: Arxiu Fons Documentals i en "Onomàstic" poses Femarsa i baix, en les dates poses en les dos caselles 1963 i vos ix "Legajo 1234 etc.". Envieu un correu (s'ha de sol·licitar per email per això del covid) a archivo.municipal@alicante-ayto.es i vos donaran cita prompte o tard per a vore tot o alguna part del projecte.
I és clar: Helios és el déu del Sol i per tant porte una cançó que conta el que passa quan l'astre rei brilla a la platja i que és més o menys coetània de l'edifici: "Cuando calienta el sol" composta per Carlos Rigual, Mario Rigual i Carlos Alberto Martinoli i que tantes satisfaccions haurà donat a ells i als seus hereus, perquè s'han fet centenars de versions. Aquí està per la potent veu del xilé més galà de tots: Antonio Prieto.
Si voleu més dades sobre el projecte en si, l'original de Don Juan Guardiola Gaya jo no vos el puc posar, l'Arxiu Municipal ha decidit prohibir pujar a les pàgines web eixes imàtgens (la raó no la conec, però sense dubte evita la seua difusió, cosa que contradiu l'objecte que el propi organisme diu tindre) només es pot vore si tens temps de 10 a 13 h, de dilluns a divendres, els que no tinguen eixe privilegi res de res. Però aquí està el teu blog de capçalera i si vols vore la distribució, fronteres i altres documents et facilitem el camí, vas a la pàgina de l'Arxiu: Arxiu Fons Documentals i en "Onomàstic" poses Femarsa i baix, en les dates poses en les dos caselles 1963 i vos ix "Legajo 1234 etc.". Envieu un correu (s'ha de sol·licitar per email per això del covid) a archivo.municipal@alicante-ayto.es i vos donaran cita prompte o tard per a vore tot o alguna part del projecte.
I és clar: Helios és el déu del Sol i per tant porte una cançó que conta el que passa quan l'astre rei brilla a la platja i que és més o menys coetània de l'edifici: "Cuando calienta el sol" composta per Carlos Rigual, Mario Rigual i Carlos Alberto Martinoli i que tantes satisfaccions haurà donat a ells i als seus hereus, perquè s'han fet centenars de versions. Aquí està per la potent veu del xilé més galà de tots: Antonio Prieto.
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Si tienes que decir algo...escribe aquí y gracias por tus comentarios.