EDIFICIS DE L'EIXAMPLE 7: COL·LECCIÓ 2021

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 Ja he parlat moltes voltes de l'Eixample i si ara és un barri cèntric i amb cars habitatges de portals folrats amb marbre i espills (això de segona generació, els originals per regla general s'han eliminat, no eren prou luxosos, pel que pareix), no va ser així des del principi: el centre s'acabava més o menys a l'eix Marvá-Soto-Gadea i d'aquí cap al sud era un gegantí polígon industrial, amb l'excepció de Benalua (sana i higiènica però lluny) i no parlem ja de la Florida que estava més enllà, això sí: ambdós tenien tramvia que tardava una eternitat però que les acostava fins a l'Esplanada. Ja als 60 alguns edificis es van alçar ací i allà, esguitant de pisos que no eren barats, als baixos dels quals es seguia amb activitats industrials i a voltes en carrers sense urbanitzar i propers al pudent barranc de Benalua, encara que va ser a finals dels 70 i als 80 quan es va edificar massivament. L'obertura d'Óscar Esplá i (llavors) Padre Vendrell va ser definitiva, encara que la vareta màgica de la zona va resultar El Corte Inglés, que en 1989 va desplaçar la centralitat a la zona. Però vegem alguns d'ells dels quals es van editar luxosos fullets de venda per a intentar captar clients, cosa que van aconseguir a pesar dels alts preus.

L'Edifici Gadea es va projectar en 1988 per Francisco Muñoz Llorens per a Soller, S.A. al passeig Gadea 17/Itàlia 1, sobre una parcel·la de 578 m² en què s'inclou la part corresponent d'un passatge particular que unix els carrers Itàlia i Arquebisbe Lloaces i que formava part d'un ampli complex de 5 edificis projectats a principis del segle XX, tres amb fronteres al passeig amb amplis i luxosos habitatges un dels quals ocupa el present edifici, els altres dos són un solar i el central que encara està i on va tindre el seu estudi l'arquitecte Julio Ruiz Olmos i dos altres de més xicotets amb fronteres als carrers laterals. El passatge servia d'unió entre tots ells amb servici també a tallers i garatges situats als seus baixos. Recentment, s'ha recuperat la porta d'entrada per Arquebisbe Lloaces, gràcies a la voluntat de l'última promotora que hi ha intervingut. El plànol de la frontera a Gadea el tinc en el meu poder, però les restriccions absurdes i una mica arbitràries que ha imposat l'Arxiu Municipal de l'Ajuntament d'Alacant, m'impedixen documentar esta i altres parts de l'article, com seria el meu desig.

Edifici situat al c/ Ab el Hamet 4, sobre un solar de 1.078 m², projectat per a Lidersol, S.A. en 1974 per l'arquitecte Fernando Andrés Silvestre. Un ampli programa d'habitatges d'1 a 5 dormitoris i amb un pati particular a frontera per a aprofitar millor la profunditat del terreny. A l'entreplanta té una terrassa d'accés als dos nuclis d'escala.

L'Edifici Castellar, al núm. 1 del carrer del mateix nom cantó amb Pintor Aparicio 39, el projecte del qual és de l'arquitecte Carlos Solesio Lillo de 1977, promogut per Construcciones Torres Giménez, S.A. sobre un solar resultant de 643 m². No recorde exactament si quan es va alçar estava encara tallada la prolongació de Pintor Aparicio amb Maisonnave per les naus industrials, però ho va estar molts anys, amb diversos edificis amb la numeració del carrer que enfrontava (Serrano).

C/ Pintor Cabrera 22, una altra promoció de la família Soro contigua a altres edificis seus i en un solar prou gran (1.319 m²) tant, que a la part exterior hi ha 4 enormes habitatges i a la interior, 4 oficines tot això per planta, però servit per 3 nuclis d'escales independents encara que amb el mateix vestíbul. A eixes oficines van estar moltíssims anys tots els Registres de la Propietat. Va ser projectat per José Blanco Cantó en 1977 per a la mercantil Edinso.

Edifici Gabriel Miró, en General Marvá 19, Benito Pérez Galdós 37 al 41 i Tucumán 20. Francisco Muñoz Llorens en 1981 sobre el solar de 2.253 m² del Convent de les Serves de Jesús de la Caritat, del qual veem imàtgens de seguida.

Fronteres de l'oblidat Convent de les Serves de Jesús de la Caritat. Quan el van vendre, van fer una exclusiva residència de majors a la plaça Sant Joan de Déu on estan ara. Foto d'origen desconegut.

Fotos aèries de la zona, on es distingix baix a la dreta d'ambdós imàtgens el convent. Just darrere està encara el Cinema d'estiu Niza, del c/ Tucumán (si vos fixeu, es veuen les cadires i tot) que era propietat també de l'Església catòlica, exactament de la Junta Diocesana d'Acció Catòlica.
La primera foto es va publicar a Facebook per David SG i la segona és gentilesa de Manuel José Aliaga, moltes gràcies a ambdós.

I, per últim, el més recent de tots els que apareixen a este article: el projectat per Metrovacesa, S.A. en 2005 per Juan de Otegui i Tellería, al c/ Alemanya 33 i París 1. Unes fronteres realment sòbries i boniques, amb unes persianes corredisses que homogeneïtzen l'edifici, i impedixen el caos de les fronteres. Per a rematar (mai més ben dit) té una piscina al seu terrat. És anomenat "l'edifici dels notaris" perquè la seua primera planta està ocupada per una/es notaria/es amb accés independent.
L'actuació a eixe carreró es va aconseguir en recular els solars de les dos grans naus enfrontades (amb usos variats en el temps, des de tallers de SEAT, fins a seu de la S.A. Cros y Nestlé, fins a unes pistes d'esquaix), uns 4 m cadascuna fins a aconseguir els 12 m d'amplària igual que els carrers confrontants, però és clar: l'extrem del c/ Portugal era anterior al PGOU de 1987 i el plànol del carrer ha quedat amb la curiosa forma d'una botella. Els meus agraïments a Enric Tarragó per la seua foto.
Els fullets són propietat de l'autor de l'article.
I per a posar música i ja que parlem d'un polígon industrial que donava faena a molta gent, què millor que "La canción del trabajo" èxit del cantant Raphael, versió espanyola de Manuel López Quiroga Calero de l'original de Nat Adderley i Oscar Brown Jr.