COM A NOVA 144: CAPITÀ SEGARRA/QUINTANA: LA DE LA FARMÀCIA LA LONJA

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 Este bell edifici de Capità Segarra 11 i Quintana 1 està a punt de complir 100 anys, perquè va ser projectat per Juan Vidal Ramos en 1926 en afegir-li 2 plantes (i un cos de mirador) a l'edifici anterior (després veem el projecte) aconseguint amb esta altura el seu volum actual i qui sap si l'adequat perquè haja arribat fins als nostres dies, no diré que intacte, perquè alguns elements del projecte original han desaparegut o potser no es van arribar a fer, però ja s'ha rehabilitat alguna volta. I encara que registralment són dos cases independents, cadascuna amb el seu accés i escala, està clar que no, que es van projectar i edificar de manera unitària, i amb un inquilí constant i destacat: la farmàcia La Lonja, potser una de les més veteranes de la ciutat, que també vorem en este article.

Resultat final de la intervenció.

Just en els primers moments del muntatge de la bastida.

I aquí tenim l'altra part de l'edifici: el núm. 1 del c. Quintana, encara que, segons les normes vigents de numeració i si realment es consideraren independents, hauria de ser el núm. 3, perquè la part del xamfrà seria Capità Segarra 11 i la seua fatxada a Quintana l'1. En tot cas, com podem vore, unes setmanes ans que el seu siamés, també va ser rehabilitat. La veritat és que, tot això a banda, han quedat molt bonics.

I aquí tenim la primera fulla de la seua fitxa del Catàleg i, encara que en el gràfic pareix que només estiga catalogada la cantonada, no, ho està tot, i de fet ho menciona expressament en la resta del document.

Durant les obres en les quals segons sembla s'ha intervingut en les volades dels balcons, la rascada i sanejament de clavills, pintura i a més s'ha impermeabilitzat la coberta i altres intervencions a l'interior dels habitatges (dades de SK obras).

La mania de distanciar-se dels veïns. En este cas, com podem vore la comunitat de Capità Segarra, per la raó que siga, ha preferit variar el to de la pintura i del preciós esgrafiat respecte al seu veí que va rehabilitar ans.

Projecte de Juan Vidal Ramos de 1926, en els carrers Segarra i Concepció, ja que llavors encara es deia així, després van canviar el nom per Quintana en este tram i Vicente Inglada entre Calderón i Sant Vicent. La principal variació respecte a l'original ha sigut la desaparició dels preciosos balcons correguts amb ampit continu de ferro forjat, dels quals tenim diversos exemples del mateix autor en el c. Segura, Bailén o Sant Ferran. Desconec si els altres adorns no es van fer o van desaparéixer en alguna rehabilitació anterior o possiblement en quedar la fatxada danyada pel bombardeig del Mercat.

Menció especial en el projecte de fatxada mereixen estes personetes que apareixen en ell: senyora (potser criada) amb la cistella de la compra, matrimoni (arrossegant el xiquet), senyor molt digne creuant-se amb senyores elegants (ella de mantellina) i una habitant baix dels 3,55 metres d'altura lliure de sostre dient-li alguna cosa al gat. Supose. Entranyables detalls.

I després tenim a l'inquilí il·lustre: la farmàcia La Lonja. La veritat és que la Llotja de fruites i verdures estava uns metres més amunt, en el mateix c. Capità Segarra, però he arribat a la conclusió que si no s'anomenava "del Mercado", del qual li separen a penes 10 m, és perquè n'hi devia haver una altra amb eixe nom.
I aquí tenim als tres primers titulars i propietaris:
Don José Antonio Bonmatí Sánchez, que va sol·licitar la seua obertura en 1928, només acabat l'edifici, de qui veem en la imatge un elaborat segell, i que la va vendre a:
Don Francisco Cerdá Sanchíz en 1934, que la va vendre al seu torn a:
Don José Chazarra Quesada en 1958; després ja desconec la posterior sèrie de titulars.
El cas és que, cada volta que això es feia, s'havia de garantir la higiene del local, la disposició de les estances (un plànol en casa cas) i una enorme llista d'utensilis de laboratori i de composts, perquè llavors les fórmules magistrals tenien més importància que ara i era essencial tindre tamisos, premses, matrassos o llibrells de pisa, etc., etc., i per descomptat la llista exhaustiva de productes de la qual vos pose només dos planes de les que es van presentar a l'Ajuntament per a sol·licitar el permís d'obertura.

Vista dels edificis des de la plaça del Vint-i-cinc de Maig.

I com a colofó musical, i ja que estem a punt de despedir el mes de maig, Conchita Piquer ens du una cançó tremenda (encara que l'han cantada totes les "grans"), "Amante de abril y mayo", composta pel famós trio de la cobla (Quintero, León i Quiroga) i que conta la història d'amor, tan comentada per tot el poble de la protagonista, entre ella, que és rica i noble i a més té 40 anys, mentre que ell en té 22, encara que, això sí, és un "niño tostao". A ella "le duelen los centros" de tant d'amor i el cas és que contra tota la voluntat popular que tant tendix a governar els veïns ficant-se en les seues vides, es casa amb el "tostao". Una gran cançó encara que represente una època una mica...