LA "TOUR ALICANTE" EN PARÍS (França*)

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 I l'asterisc i l'aclariment no són debades: de fet hi ha en el món nombroses ciutats amb el nom de "Paris", només als EUA n'hi ha set (un exemple molt conegut és el de Paris, Texas, com la pel·lícula) i també en el Canadà, en fi, que aclarisc que em referisc a l'original, a l'admirada, a la francesa.
I allí hi ha un famós barri de negocis que es diu La Défense que s'ha anat estenent a l'altre costat del Sena, en el departament dels Alts del Sena sobre els municipis de Nanterre, Courbevoie i Puteaux i travessat per l'eix històric, una línia recta d'avingudes (entre elles els Camps Elisis) i bulevards que naix en el Museu del Louvre i que passa sota la "Grande Arche de la Défense" i que allí està envoltat d'una gran esplanada per als vianants de 31 ha (Le Parvis) amb nombrosos jardins penjants i més de 60 escultures i obres d'art, baix de la qual es troben vies d'accés, metro i tren regional que transporten cada dia milers d'usuaris dels més de 71 blocs i gratacels d'oficines (més de 3 milions de metres quadrats), centres comercials, hotels, sales de concerts, habitatges (600.000 m²) i fins els cementeris de Neuilly i Puteaux, veïns paret amb paret.
I al costat d'este últim es troba la seu de la Société Générale, importantíssim banc francés, que va decidir dur la seua seu central a La Défense encomanant per a això la construcció de dos torres bessones de 37 plantes, unides per un nucli central d'accés, sales de reunions, etc., torres iguals però diferents i separades uns 40 m. Una d'elles està decorada amb pedra blanca de Chassanha (en Alvèrnia, França) i l'altra amb marbre roig d'Alacant, d'a on van prendre el seu nom, és a dir: la Tour Chassagne i la Tour Alicante.

Imatge de les torres i del nucli central, les fotos són d'Agustin Detienne.

A pesar que les torres bessones tenen 204.000 m² d'oficines, la Société Générale va encomanar la construcció d'un altre edifici al costat de les anteriors, la "Tour Granite", connectada amb passarel·les i túnels amb les anteriors.
Les Tours Alicante i Chassagne de 167 m d'alt, van ser dissenyades pels arquitectes Pierre Parat i Michel Andrault i inaugurades en 1995; la Tour Granite de l'Atelier Christian de Portzamparc, amb una superfície de 67 740 m² i 184 m d'altura, inaugurada en 2008.

Imàtgens de Marc Leclercq.

Supose que algú de la cúpula directiva d'este important banc francés deu tindre molt bona relació amb la nostra ciutat o potser bons records de la seua estada aquí per a anomenar una part de la seua seu a la nostra ciutat, el nom de la qual és present gràcies a això en els tractats d'arquitectura moderna de la ciutat en ser una de les torres més altes de París.
I anem amb la música i com soc així, en comptes de buscar una de les mil i una cançons sobre la ciutat del Sena, doncs no, en posaré una d'espanyola que parla d'un "Maniquí Parisien", temàs de Manuel Aniesa Pelayo i Arcadio Roses Berdiel que cantava Sarita Montiel en la seua esplendor física i vocal en la pel·lícula Mi último tango en una escena que segur que vos recorda a una altra pel·li nord-americana, a on la protagonista té una veu horrible i Debbie Reynolds la suplanta (i de pas es descobrix el playback) i que vos deixe als cinèfils descobrir... Per cert, la pel·li de 1960 va ser dirigida per Luis César Amadori, amb magnífic xalet en la Platja de Sant Joan.