COM A NOUS 142: LA (ex) "PANTERA ROSA" I ALTRES

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 Tots els edificis tenen la seua importància en la percepció visual que el ciutadà té de l'urbs per la qual passeja: ja siga en el centre, en un barri qualsevol o en les platges, totes les fronteres contribuïxen a la imatge de la ciutat, així que és lloable l'esforç que fan els propietaris per rehabilitar la seua perquè a més de presumir d'això, allarga la vida útil de la seua propietat, no obstant això, la frontera és l'encarregada del protegir l'interior dels agents atmosfèrics i del desgast que l'edat té sobre un edifici.

I hui vos presente diversos exemples que vorem a continuació.

Edifici Fondo de Roenes: a l'esquerra estat final de la rehabilitació.

Pocs edificis són tan reconeixibles en el Pla del Bon Repòs-Garbinet com ho era este, perquè el seu singular colorit feia que tot lo mon li diguera "La Pantera Rosa" en al·lusió al famós personatge de dibuixos animats de què vos parle al final, però tornant a l'edifici, en realitat són dos: un en altura amb 36 habitatges i fronteres "dentades" i un altre de semisoterrani i pis, projectats per José Blanco Cantó en 1976 per a una mercantil que segons sembla va tindre problemes i va deixar l'obra a mitges, per la qual cosa els compradors es van constituir en comunitat de propietaris per a tirar-ho avant. Ocupant un solar de 3.492 m², en el c/ Doctor Sapena 83A, encara que el terreny original era una parcel·la agrícola a una cota inferior a les circumdants, cosa que va dur problemes d'inundació en diverses ocasions, confrontant amb el camí del Fondo de Rodenes i la via del tramvia a Mutxamel i per un altre amb el camí de les Cigarreres, topònims ambdós que han desaparegut de la nostra geografia com tants altres.

Els habitatges estan distribuïts en l'edifici de davant, tres en una sola altura i a la torre 4 per planta, els dormitoris en la frontera principal i la posterior, amb les finestres resguardades i en les "dents" que sobreïxen estan els armaris de paret d'estos. Totes tenen aparcament tancat. En el seu moment, l'ampli garatge de davant va ser a on Eugenio Martín Rubio, popular i benvolgut "home del temps", va tindre guardada la seua magnífica col·lecció de cotxes d'època.

El canvi de color potser li ha llevat personalitat i el malnom a l'edifici, però bo, així ho han volgut...

Xicotet però no menys important, situat en la Costereta de la Fàbrica 30 (ans Camarada Ibáñez Musso) i Manuel Olalde 2, en Sant Antoni. Projectat en 1966 per a José Arnau per Alfonso Fajardo ha quedat així de bonico.

Vistós xamfrà de semisoterrani, PB, entl. i 4 pisos amb 10 habitatges, locals i garatge, en l'av. Alcoi 44 i Francisco Carratalá Cernuda 33, edifici projectat per J. A. Reyero Fadrique en 1970 per a Manuel Lorenzo. En el seu moment, va albergar una popular botiga d'electrodomèstics: Solera.

Reconec que soc un entusiasta admirador d'este edifici de General Marvá 25; m'agrada l'original entrada que combina la rampa del garatge, l'accés als habitatges i una escala volada per a l'entresol. Els diferents plans de frontera i la volada i teuladeta de remat m'agraden. Projectat en 1979 per a COVIAL per Gonzalo Infante Martínez-Pardo. Bons habitatges en un lloc magnífic.

Projectat en 1958 per Miguel López González per a Francisco Maestre com un sol edifici encara que amb dos nuclis d'escala en el c/ Pintor Cabrera 6 i 8, hui dia són dos independents però maclats. L'amplíssim solar de 1.141 m² té el fons variable des dels 18 m fins als 40 m perquè la testera seguix el fons dels solars de la plaça dels Cavalls, així que la primera escala té dos habitatges per planta i un ascensor, mentre que la segona, amb molt més fons, en té 4 i dos ascensors. No obstant això, amb mesos de diferència, s'han rehabilitat les dos fronteres encara que el núm. 6 pel que pareix va tindre un contratemps, perquè en la segona foto es veu fumada.
I, efectivament, en 1963 Blake Edwards va rodar La Pantera Rosa, una comèdia d'intriga protagonitzada per Peter Sellers, David Niven, Capucine, Robert Wagner i Claudia Cardinale. La música la va compondre Henry Mancini i el productor va encomanar a Friz Freleng (autor de Porky, Piuet, Silvestre, etc.) un dibuix animat per als títols de crèdit que va tindre tal èxit que va donar pas a una sèrie de dibuixos per a ella sola. La pel·lícula va tindre un munt de seqüeles amb o sense Peter Sellers (que va morir en 1980). I aquí tenim a Fran Jeffries cantant "Meglio Stasera" acompanyada dels seus "boys" amb maraques i dels acabalats assistents a la vetlada al voltant de la ximenera, de Cortina de Anpezo, que es divertixen amb els seus singulars vestits, mentre que el diamant "Pantera Rosa" no apareix...