UNA OBRA, UNA OBRAA! 35: VIRIDE EN EL PAU 5

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 

 Ja fa mesos que es van acabar les obres d'esta àmplia urbanització del PAU 5, destacada perquè ocupa una illa completa de 14.942 m² entre els carrers El Tino, L. Francisco Esplá i els grans Remigio Soler i Tirso Marín i a més confrontant per este últim carrer amb el conjunt de parcs (encara no acabats) de la partida Passió i la Condomina, encara que el nostre Ajuntament estiga encabotat en esborrar els topònims tradicionals de la ciutat i concretament en esta part del parc, li haja posat el nom (que no dic que no meresca un reconeiximent) de Sergio Melgares i al qual els habitatges tenen unes vistes privilegiades i un mantell verd als seus peus.
En total són 240 habitatges repartits en 4 edificis i que pel que pareix es van promoure en forma de cooperativa, disposats en forma de "U" oberta al sud-oest i dotats d'una urbanització completa, a més de garatge, trasters, etc.

Edificis d'aspecte compacte i sòlid sense volades que els alleugerisquen. Bo, quasi més aïna al contrari, només disposen d'ells en l'última planta, la qual envolten íntegrament i la solidesa visual de la qual reafirmen. L'avantatge és que en sorgir els (segons sembla no hi ha força humana capaç de detindre'ls) inevitables tancaments que ja es dispersen per les fatxades, queden emmarcats per les franges fosques i no són tan evidents, supose que això desbaratarà menys la visió de l'edifici quan la proliferació siga generalitzada.

Vistes de les banderoles publicitàries en 2017.

El magnífic render de promoció i la vista aèria dels terrenys en els quals podem vore els pocs edificis que hi havia en la zona i que eren bàsicament els antics: Anaconda, Tritón, Boliche, Regina Maris, etc., combinats amb alguna estructura que la crisi va deixar a la vista i alguns que van sobreviure a ella. Ambdós fotos s'han extret de l'empresa promotora.

I aquí tenim Google quan l'urba ja està en fonamentació i podem, alhora, comparar amb la vista anterior i veem que ja hi ha més edificis moderns: l'envol era imminent...

Diverses vistes de les obres.

Edificis ja entregats i amb les seues magnífiques vistes al parc.

I aquí finalitzem la visita a Viride. Però no abans de posar música a la qüestió, i ho farem amb una de les grans cançons de Hal David i Burt Bacharach, concretament amb "[There's] Always Something There to Remind Me", que ja és un clàssic d'èxit mundial i segons conten les cròniques, va ser gravat per Dionne Warwick per a una demostració, encara que el primer disc el va traure Lou Johnson, però com la versió de Dionne ja l'he posada en alguna ocasió, ve la bona de Sandie Shaw i ens la canta tan alegrement i magnífica...