COM A NOUS 137: TRES VISTOSOS XAMFRANS

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 

 Els edificis amb xamfrà són sempre vistosos, la secció de dos fronteres que formen angle agut i faciliten que des d'un sol punt de vista veges tota l'edificació. Però és que en este cas, a més estan situats en unes avingudes de gran importància en la ciutat i amb gran nombre de plantes, des de 8 a 14 a més de la baixa, entresol i àtic. En els tres casos, el xamfrà està definit per una important terrassa encara que, com ja sabem, els tancaments descontrolats en els tres casos desfiguren totalment les que en el seu moment van ser boniques fronteres, importants projectes de tres destacats arquitectes i que han sigut rehabilitats quedant tan bé segons vorem a continuació...

El més alt de tots, no obstant això és un "edifici singular" com ja vam vore en el seu moment. Situat en la confluència del c/ Mare de Déu del Socors 78 i av. Dénia 31, just en l'entrada a la ciutat (i al Raval Roig), molt visible inclús des del viaducte del tramvia. Projectat per Juan Antonio García Solera en 1963 per a Ricardo Forner Vidal. I així ha quedat després de la rehabilitació que ha consistit en reparar parts metàl·liques de l'estructura, fronts de forjat, eliminació d'aplacat i baranes metàl·liques i substitució per unes noves plaques ceràmiques i noves baranes d'alumini. Afortunadament s'ha mantingut el gressite que revestix grans panys, és un miracle que encara continue intacte després de tants anys.

Durant les obres i vista de la frontera del c/ Mare de Déu del Socors després de l'actuació.

Detalls de l'obra.

I un plus: de pas s'han ocultat la major part del manoll de cables que envolta l'edifici.

Frontera de l'av. Dénia abans de les obres. S'ha perdut el color taronja, però és que no està de moda...

Este elegant edifici de soterrani, pb+entl+9 pisos i àtic d'amplis habitatges amb generoses terrasses i luxosos materials també ha vist renovades les seues vistoses fronteres, aplacades quasi per complet amb llosetes de diversos materials i que envolten el seu perímetre de jardineres i d'un útil brise-soleil. Està situat en l'av. Ramón y Cajal 6 cant. Alemanya 2, projectat per Juan Antonio Jordá Juan en 1964 per a Enrique Penedo Domínguez (sí el mateix de Gas Alicante-El Parque i de La Rotonda) sobre una parcel·la de 500 m² segregada del terreny a on antigament (juntament amb les confrontants) se situava el Colegio Jesús-María.

Diverses vistes de les obres i solució per a subjectar els aplacats de planta baixa i entresol, que per cert no són els originals, que van ser substituïts fa uns anys pels actuals, menys personals i pensats i que van desvirtuar esta part de la casa. Les baranes de les terrasses també han sigut canviades i les jardineres, pel que pareix, cegades per complet. El vestíbul d'entrada també és digne d'esmentar pel seu aplacat de manises d'alta qualitat i un mural d'Ibáñez molt bonic.
Encara que amb lleugeres variacions, l'edifici té una frontera "germana" del mateix arquitecte en passeig Gadea 9 i Itàlia 2.

Foto de 1913 (pujada a "El nostre Alacant d'antany" per Luis Amat) a on podem vore el Parc de Canalejas, encara sense els ficus, i el Colegio Jesús-María, a on a més del nostre edifici es va alçar el complex de primitiu nom "Feygon", hui edifici Alacant.

Vista del col·legi des del Parc de Canalejas i el seu colomar (la poden vore en ESTE ARTICLE).

En la cèntrica av. Maisonnave 24 i Gral. Lacy 1 i 3, es va projectar per Miguel López González este modern (continua sent-ho al meu parer) edifici de soterrani, pb+entl+8 i 6 pisos i àtic per a Talleres Metalúrgicos Guedea, SA i altres en 1965, revestit totalment de rajola de cara vista i terrasses amb barana de vidre. La planta baixa i l'entresol també han sigut modificats substituint pedra i marbres per uns altres materials. Situat en l'eixida cap a Madrid i en ple "polígon industrial" de l'Eixample, es va alçar i destacava entre els veïns tallers i magatzems de la zona.

L'obra com en els casos anteriors ha incidit sobretot en els fronts de forjat de les terrasses i el canvi de baranes per unes altres també transparents, però amb nous perfils interiors. En les fotos dos fases de les obres amb 2 i 5 bastides respectivament.

Vista de l'avinguda Maisonnave en els primers 80 a on encara hi ha moltes naus industrials i a la dreta Galerías Preciados; l'envol definitiu, amb la instal·lació d'El Corte Inglés, encara està per vindre. Foto de la col·lecció de Fernando Gil, pujada per Luis Amat a "El nostre Alacant d'antany" de Facebook.

I sí, tinc plànols dels tres edificis, però na Susana Llorens no permet que es publiquen en "pàgines web", cosa per a la qual no oferix cap justificació, la decisió és perquè sí i recordem que són plànols públics i segons les lleis de protecció de dades, en tindre més de 50 anys, estos són visitables i visibles, però ella (ni el regidor n'Antonio Manresa) no vol que es difonguen. Per què?
I com sempre música i en este cas de The Beatles, que en 1965 i per a l'àlbum Rubber Soul van gravar "Drive My Car" de Lennon i McCartney, clar, en dates en què estos edificis estaven en plànols o en obres i almenys els dos últims en zona amb multitud de tallers de reparació.