COM A NOUS 135: TRES VARIATS EDIFICIS

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 Tan variats que entre el més antic i el més nou hi ha quasi 100 anys de diferència, però les cases són com les persones: anem tenint el nostre deteriorament i les nostres mancances i cal esmenar-les perquè continuem tenint una vida més o menys feliç. I això ha passat amb estes tres construccions, que les han rehabilitades, cadascuna amb les seues patologies, amb les seues característiques pròpies i han quedat així de boniques com vorem...

Este preciós i antic edifici del c/ Argensola 8 ha quedat així d'estupend després de rehabilitar la seua frontera. Resulta que és un dels tres que conformen el conjunt dels núm. 4, 6 i 8 del carrer, tots amb la mateixa frontera, la mateixa seqüència de buits i els seus marcs, repeus (balcons), cornises, impostes, baranes metàl·liques, tractament de la planta baixa, etc.; encara que és veritat que, a través del segle llarg que tenen, poden haver variat una mica estes coincidències. Els altres dos números ja van rehabilitar la frontera en el seu moment i inclús l'interior és pràcticament nou en un altre dels casos. A pesar d'haver-ho sol·licitat reiteradament, no s'ha aconseguit que estiguen inclosos en el Catàleg els tres edificis i això que mèrits no els falten.

Estat anterior i bastida mòbil durant les obres.

Així d'esplendorós ha quedat el de Quintana 12 i José Gutiérrez Petén 19, un assenyalat edifici racionalista que Juan Vidal Ramos i Julio Ruiz Olmos van dissenyar en 1942 amb projecte de reforma i ampliació d'un edifici anterior propietat de Doña Juana Marín García.

En este cas si que està catalogat, encara que en la fitxa i com es pot vore hi ha hagut una confusió amb la data: no està edificat en 1972, sinó 30 anys abans.

Desgraciadament, i com és habitual des de fa un temps, no es poden mostrar els plànols de cap dels tres edificis que duem hui aquí: la Sra. Arxivera ho impedix, sense explicació alguna i n'ha de donar una, el motiu no pot ser la seua sola voluntat. L'asterisc vol indicar el canvi de nom del carrer.

Estat anterior i durant les obres. El canvi ha sigut radical.

I per últim el més modern de tots, projectat en 1965 per Alfonso Fajardo Aguado per a Antonio Sanchíz García, en la plaça de Pius XII 1, Poeta Zorrilla 27 i Nou d'Octubre 68, que, sense tindre, diguem, unes fronteres molt excel·lents, si ho és quant a la seua presència en la plaça que és la referència de l'entorn i punt d'unió de diversos barris: les Carolines Altes i les Baixes i del Pla del Bon Repòs.
Per a amenitzar la vetlada no posaré una cançó antiga, no, serà històrica, perquè en 1942, any del projecte del nostre segon edifici, es va estrenar la pel·li de la Metro For Me and My Gal, musical dirigit per Busby Berkeley i en la qual Judy Garland i Gene Kelly es van estrenar: ella en el seu primer paper de dona adulta i ell en el cinema. La pel·li igual no ha resistit el pas del temps, no la recorde bé, però esta cançó, sí: abans de vore-la la vaig escoltar moltes voltes en un programa de ràdio del qual ja vaig parlar en este blog: Mirando hacia atrás con música i bo, aquí teniu la composició de George W. Meyer, Edgar Leslie i E. Ray Goetz de l'any 1917, cantada i ballada per dos llegendes però en 1942...