Article de Juan Ángel Conca i Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE
Poc havia jo d'imaginar quan vaig entrar per aquella porta, les sorpreses que m'havia de trobar allà dins (i això que Juan Ángel m'havia avisat que hi havia una cosa nova). Perquè emponat, amagat, ocult a la vista del públic en general, hi ha este preciós mural de Manuel Baeza d'unes considerables dimensions de 20 x 4,5 m (aprox.) i en una espècie de magatzem que ara mateix, no té utilitat alguna i que tanca este tresor, en l'antiga Estació Marítima reconvertida en la Terminal Marítima d'Alacant.
L'antiga Estació Marítima va ser construïda a finals dels anys 60, per al mateix fi amb què ara ha sigut remodelada: per a rebre als passatgers que via marítima s'acosten a la nostra ciutat. Evidentment, en aquells anys hi havia més passatge que triava este mitjà de transport per a desplaçar-se, sobretot entre la Península i les illes Balears o Canàries, hui s'ha reorientat este flux cap als creuers de turisme, dels quals el Port d'Alacant és receptor i feia necessària una nova terminal, amb els servicis necessaris a tal fi i de millora d'accessibilitat.
Poc havia jo d'imaginar quan vaig entrar per aquella porta, les sorpreses que m'havia de trobar allà dins (i això que Juan Ángel m'havia avisat que hi havia una cosa nova). Perquè emponat, amagat, ocult a la vista del públic en general, hi ha este preciós mural de Manuel Baeza d'unes considerables dimensions de 20 x 4,5 m (aprox.) i en una espècie de magatzem que ara mateix, no té utilitat alguna i que tanca este tresor, en l'antiga Estació Marítima reconvertida en la Terminal Marítima d'Alacant.
L'antiga Estació Marítima va ser construïda a finals dels anys 60, per al mateix fi amb què ara ha sigut remodelada: per a rebre als passatgers que via marítima s'acosten a la nostra ciutat. Evidentment, en aquells anys hi havia més passatge que triava este mitjà de transport per a desplaçar-se, sobretot entre la Península i les illes Balears o Canàries, hui s'ha reorientat este flux cap als creuers de turisme, dels quals el Port d'Alacant és receptor i feia necessària una nova terminal, amb els servicis necessaris a tal fi i de millora d'accessibilitat.
Eixa remodelació i adequació als nous temps, és el que ha originat, que unes certes parts de l'antic edifici, hagen quedat relegades a un segon pla.
En l'antiga Estació Marítima, hi havia dos grans escales que comunicaven les dos plantes principals i en la trobada d'ambdós, es va pensar a embellir el drap de la paret amb un mural de mosaic que es va encomanar a Manuel Baeza. Les escales han desaparegut, però es va conservar el mural.
Naturalment, el tema va ser la mar: aquí veem dos esveltes sirenes amb el seu llarg monyo surant, estenent les seues xàrcies una i arreplegant closques de caragols l'altra, sobre un fons marí, replet de peixos, amb la silueta d'un veler, una àncora i una gegantina estrela de mar sobre el fons verd blavós del mediterrani alacantí.
El llarg temps que va passar tancat l'edifici va fer que es deteriorara esta obra d'art, però afortunadament, algú va pensar que hauria de restaurar-se i això es va fer: actualment lluïx en tota la seua esplendor, encara que en una sala sense accés públic, amb columnes davant que impedixen fotografiar-lo íntegrament, però qui sap si en un futur es reconvertix en saló per a algun ús en el qual tots puguem disfrutar veent esta joia.
En l'antiga Estació Marítima, hi havia dos grans escales que comunicaven les dos plantes principals i en la trobada d'ambdós, es va pensar a embellir el drap de la paret amb un mural de mosaic que es va encomanar a Manuel Baeza. Les escales han desaparegut, però es va conservar el mural.
Naturalment, el tema va ser la mar: aquí veem dos esveltes sirenes amb el seu llarg monyo surant, estenent les seues xàrcies una i arreplegant closques de caragols l'altra, sobre un fons marí, replet de peixos, amb la silueta d'un veler, una àncora i una gegantina estrela de mar sobre el fons verd blavós del mediterrani alacantí.
El llarg temps que va passar tancat l'edifici va fer que es deteriorara esta obra d'art, però afortunadament, algú va pensar que hauria de restaurar-se i això es va fer: actualment lluïx en tota la seua esplendor, encara que en una sala sense accés públic, amb columnes davant que impedixen fotografiar-lo íntegrament, però qui sap si en un futur es reconvertix en saló per a algun ús en el qual tots puguem disfrutar veent esta joia.
El nostre agraïment a l'Autoritat Portuària i especialment a Albert Poveda per la seua gran generositat, predisposició i acompanyament.
JUAN ÁNGEL CONCA i ELKIKO
Entradas
Molt ben fet.
ResponderEliminarMoltes gràcies, Enrique!
ResponderEliminar