COM NOU 125: HISTÒRIC, AMB AFEGIT I CATALOGAT (2)

Este imponent edifici, que complix els tres requisits del títol, està situat a la façana marítima de la ciutat a Juan Bautista Lafora 9 i fent cantó amb un envejable jardí, fins i tot ara, després de la dramàtica remodelació, que és el Paseíto Ramiro, nom oficial amb què es va ratificar l’afectiu apel·latiu de tots els alacantins envers l’estupenda plaça, però que abans es va dir de la Baronessa de Satrústegui i després de la Guerra, del Tinent Luciáñez. I seguint amb el canvi de noms, l’actual Juan Bautista Lafora, es va dir abans del Postiguet fins a 1914 en què es va canviar per Juan Lafora i en 1932 amb la seua actual denominació.

I el propi edifici ha tingut diversos canvis importants, perquè encara que el seu fonament és del segle XIX, quan només tenia 3 plantes, successives ampliacions en 1925 i 1948 han donat lloc a l’aspecte actual, a una privilegiada ubicació i amb uns espaiosos habitatges (un per planta) i garatge a la planta baixa. Però anem a veure amb tots els detalls esta successió de canvis, l’actual rehabilitació de fa unes setmanes (ha quedat perfecte) i més coses.

Estat final després de l’actual intervenció a les seues façanes.

Fitxa de l’actual Catàleg de Proteccions pendent d’aprovació definitiva per la Conselleria.

Diverses fases de les obres recents.

El primitiu edifici amb només planta baixa i dos pisos i cap mirador al xamfrà. La primera foto és de Oscar Vaillard i la segona la va pujar Francisco Rodríguez Valderrama, ambdós a El nostre Alacant d’antany de Facebook. Com es pot observar, no existia encara l’estació de Classificació de mercaderies del Passeig de Gómiz.

I com veiem als anteriors documents de l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament d’Alacant, el primer canvi radical va tindre lloc en 1925 quan el propietari de la finca, Julio Pillet Lecoeur, va sol·licitar llicència per a alçar un pis més i fer obres de decoració interior i canvi de façanes sota la direcció de l’arquitecte Joaquín Aracil. Com es pot veure als plànols i a les fotos que hi ha a continuació, el canvi va ser espectacular, amb l’afegit d’ornaments en façanes, una preciosa cúpula i uns miradors a què l’arquitecte municipal, Francisco Fajardo, va posar objeccions perquè excedien en els cantons la volada permesa que era d’1,40 m, encara que al final varen poder fer-se.

Resultat de les obres, ressaltant sobre les palmeres del Paseíto i, a la segona, amb les tanques de l’Estació de Classificació del Passeig de Gómiz (foto proporcionada per Óscar Llopis), una magnífica façana, que poc duraria, perquè a penes 23 anys després es destruiria de la següent manera...

...com deia, en 1948 Miguel López va dissenyar un augment de dos pisos i àtic per al propietari en eixe moment de l’edifici, l’Excm. Sr. comte de Casa Rojas sobre el que hi havia (que al seu torn era un altre superposat sobre l’anterior, com hem vist els murs de càrrega han seguit al seu lloc) i ja a la pça. del Tinent Luciáñez, despullant-lo de la cúpula i alguns detalls més.

Però en esta ampliació també varen sorgir dificultats, ja que l’arquitecte municipal en eixe moment, Félix de Azúa, va posar objeccions al disseny de l’àtic ja que estant la casa dins de la zona de protecció de l’església de Santa Maria es va argumentar que els buits al dit àtic no guardaven relació quant a la seua posició i grandària amb els de les plantes inferiors, per la qual cosa es donava autorització per a l’obra a condició que es modificara donant una unitat de què mancava el projecte presentat, amb la qual cosa, una volta rectificada la façana de la plaça, quedava de la següent manera:

Si algú ho entén, que m’ho explique. Però bo, a la fi l’obra es va fer i així ha aplegat fins als nostres dies.

I així lluïa la preciosa casa (a pesar de la reforma de 1948) al costat del primitiu Paseíto Ramiro. La foto és de mitjans dels anys 50, perquè la casa contigua, la d’Enriqueta Rubert, ja estava construïda, però no l’augment d’altura per a les Xaverianes a la cantonada amb Sant Telm.

Els meus agraïments a l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament d’Alacant per les imàtgens i les informacions i a El nostre Alacant d’antany per les seues fotos.

Traducció gentilesa de GONZALO PONS DELGADO

I la música ens acompanya i quasi sempre busque alguna relació entre l’article i la cançó, bo, quasi sempre, en esta ocasió no en té, simplement he tornat a sentir "Atomic" del grup Blondie de fons a un menú d’una plataforma de TV després de molt de temps i m’ha tornat a agradar. La varen llançar en 1980 i està composta per Deborah Harry i James Destri i amb el toc de Giorgio Moroder.

Versió en castellà en ESTE ENLLAÇ