PLA-HOSPITAL: ELS XICOTETS EDIFICIS DELS ANYS 50

Perquè dels de grans dimensions ja en vaig parlar a ESTE ARTICLE, però en esta ocasió ens centrarem en els de menor grandària. En veurem en concret que tenen una o dos plantes (més la baixa) sobre unes parcel·les d’aproximadament 160 o 200 m2, circumstància que permetia fer dos habitatges en cada nivell alt, deixant la baixa habitualment per a magatzem, tenda, taller o fins i tot una xicoteta fàbrica. Com veurem, diversos arquitectes varen intervindre en els projectes al llarg dels anys, però curiosament quasi tots repetien les façanes: no res de balcons ni terrasses, només uns potents miradors amb volades adornades amb teules àrabs i coberta de teula plana. Alguns d’ells han sucumbit a la piqueta, però altres seguixen en peus en millor o pitjor estat, amb reformes que els han despullat de motlures o altres elements, amb algun àtic afegit, però també hi ha casos en què es conserva la porta original. Anem a veure’ls.

Antonio Maura 21 i Arquitecte Vidal 16. Projecte de Miguel López González per a Enrique Ferrándiz en 1947 amb 4 habitatges i 2 locals.

Antonio Maura 20 i Arquitecte Vidal 18. Projecte de Francisco Muñoz Llorens per a José Gosálbez Aracil en 1954 amb 6 habitatges. Porta original amb picaport i timbres (no res de porter automàtic). A la planta baixa actualment hi ha locals comercials.

 Antonio Maura 23 i Arquitecte Vidal 11. Projecte de Miguel López González per a Gabriel Pérez Mollar en 1945. A la planta baixa es va projectar un garatge i una xicoteta fàbrica (amb laboratori). A la planta alta només hi ha un habitatge que no ocupa tota la superfície, reculant en comparació a la finca veïna amb una xicoteta terrassa. La porta d’entrada com podem veure és de categoria.

C/ Sant Ignasi de Loiola 7 i Antonio Maura 29. Projecte de Gabriel Penalva Asensi per a Juan Mondéjar Carbonell en 1955, amb dos habitatges i dos locals. Com podem veure, s’ha rehabilitat molt recentment modificant per complet la planta baixa i potser (açò és aventurar-me, no tinc dades concretes) pel nombre de buits s’han reconvertit en habitatges. Fa anys es varen superposar unes construccions a la seua terrassa i que, pel que sembla, també s’han reformat.

C/ Antonio Maura 32 i Enginyer Canales 12. Projecte d’Alfonso Fajardo per a Santiago Molina en 1945, amb 3 habitatges i un local. En 1948 se li va augmentar un segon pis amb altres 2 habitatges. Actualment, les dos plantes baixes són locals.

C/ Antonio Maura 33 i Enginyer Canales 10, projecte de Juan Vidal Ramos i Julio Ruíz Olmos per a David Caballer Blasco en 1947 amb 4 habitatges i 2 locals, però en 1948 se li va afegir un altre pis. És l’únic dels que hem vist que té un xicotet balcó.

C/ Enginyer Canales 18 i Barcelona 3. Projecte de Miguel López González per a Jose María Gosálvez amb dos habitatges i dos locals. Conserva la porta original.

I ací tenim una vista aèria del barri en els primers anys 50. Assenyalats els del c/ Antonio Maura amb els núms. 21, 23 i 33 de què hem parlat abans.

N’hi ha molts més, uns de cantonada, altres no, i al llarg d’estos 70 anys han patit nombrosos avatars i transformacions segons ho anaven necessitant els seus propietaris, quan no s’han venut i se n’ha alçat un altre de molt més alt i amb més habitatges.

Els meus agraïments a l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament d’Alacant d’on són els plànols originals dels respectius projectes. 

Versió en valencià per amabilitat de GONZALO PONS DELGADO.

I posaré música, és clar que sí, i ja que un dels carrers del barri porta el nom de Barcelona, acudirem a Montserrat Caballé i Freddie Mercury que ens canten la cançó amb eixe títol que varen compondre este últim i Mike Moran i es va llançar en 1988 per a commemorar que en 1992 es celebrarien els Jocs Olímpics allà, a Barcelona. Sempre estaran entre nosaltres.

Versió en castellà en ESTE ENLLAÇ