viernes, 12 de febrero de 2021

PLA-HOSPITAL: ELS XICOTETS EDIFICIS DELS ANYS 50

Perquè dels de grans dimensions ja en vaig parlar a ESTE ARTICLE, però en esta ocasió ens centrarem en els de menor grandària. En veurem en concret que tenen una o dos plantes (més la baixa) sobre unes parcel·les d’aproximadament 160 o 200 m2, circumstància que permetia fer dos habitatges en cada nivell alt, deixant la baixa habitualment per a magatzem, tenda, taller o fins i tot una xicoteta fàbrica. Com veurem, diversos arquitectes varen intervindre en els projectes al llarg dels anys, però curiosament quasi tots repetien les façanes: no res de balcons ni terrasses, només uns potents miradors amb volades adornades amb teules àrabs i coberta de teula plana. Alguns d’ells han sucumbit a la piqueta, però altres seguixen en peus en millor o pitjor estat, amb reformes que els han despullat de motlures o altres elements, amb algun àtic afegit, però també hi ha casos en què es conserva la porta original. Anem a veure’ls.


Antonio Maura 21 i Arquitecte Vidal 16. Projecte de Miguel López González per a Enrique Ferrándiz en 1947 amb 4 habitatges i 2 locals.



Antonio Maura 20 i Arquitecte Vidal 18. Projecte de Francisco Muñoz Llorens per a José Gosálbez Aracil en 1954 amb 6 habitatges. Porta original amb picaport i timbres (no res de porter automàtic). A la planta baixa actualment hi ha locals comercials.





 Antonio Maura 23 i Arquitecte Vidal 11. Projecte de Miguel López González per a Gabriel Pérez Mollar en 1945. A la planta baixa es va projectar un garatge i una xicoteta fàbrica (amb laboratori). A la planta alta només hi ha un habitatge que no ocupa tota la superfície, reculant en comparació a la finca veïna amb una xicoteta terrassa. La porta d’entrada com podem veure és de categoria.




C/ Sant Ignasi de Loiola 7 i Antonio Maura 29Projecte de Gabriel Penalva Asensi per a Juan Mondéjar Carbonell en 1955, amb dos habitatges i dos locals. Com podem veure, s’ha rehabilitat molt recentment modificant per complet la planta baixa i potser (açò és aventurar-me, no tinc dades concretes) pel nombre de buits s’han reconvertit en habitatges. Fa anys es varen superposar unes construccions a la seua terrassa i que, pel que sembla, també s’han reformat.


C/ Antonio Maura 32 i Enginyer Canales 12. Projecte d’Alfonso Fajardo per a Santiago Molina en 1945, amb 3 habitatges i un local. En 1948 se li va augmentar un segon pis amb altres 2 habitatges. Actualment, les dos plantes baixes són locals.




C/ Antonio Maura 33 i Enginyer Canales 10, projecte de Juan Vidal Ramos i Julio Ruíz Olmos per a David Caballer Blasco en 1947 amb 4 habitatges i 2 locals, però en 1948 se li va afegir un altre pis. És l’únic dels que hem vist que té un xicotet balcó.



C/ Enginyer Canales 18 i Barcelona 3. Projecte de Miguel López González per a Jose María Gosálvez amb dos habitatges i dos locals. Conserva la porta original.

I ací tenim una vista aèria del barri en els primers anys 50. Assenyalats els del c/ Antonio Maura amb els núms. 21, 23 i 33 de què hem parlat abans.

N’hi ha molts més, uns de cantonada, altres no, i al llarg d’estos 70 anys han patit nombrosos avatars i transformacions segons ho anaven necessitant els seus propietaris, quan no s’han venut i se n’ha alçat un altre de molt més alt i amb més habitatges.

Els meus agraïments a l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament d’Alacant d’on són els plànols originals dels respectius projectes. 

Versió en valencià per amabilitat de GONZALO PONS DELGADO.

I posaré música, és clar que sí, i ja que un dels carrers del barri porta el nom de Barcelona, acudirem a Montserrat Caballé i Freddie Mercury que ens canten la cançó amb eixe títol que varen compondre este últim i Mike Moran i es va llançar en 1988 per a commemorar que en 1992 es celebrarien els Jocs Olímpics allà, a Barcelona. Sempre estaran entre nosaltres.


Versió en castellà en ESTE ENLLAÇ








4 comentarios:

  1. Amic alacanti, gracias, no solo por tu trabajo si no, también por el esfuerxo en recuperar nuestra lengua. En mi caso soy un analfabeto gramatical de la lengua de alguno de mis abuelos y de la lengua de mis padres. Un acicate más para leerte.

    Eusebiet d' Alacant

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. D'analfabet res i un plaer qu'escrigues en este modest blog.

      Eliminar
  2. La lengua valenciana es un patrimonio del pueblo y por lo tanto deberíamos protegerla como un preciado bien cuánto sea necesario. Así pues si alguno no está de acuerdo que sepa que por ser de pueblo no quiere decir el ser menos que cualquiera. Al margen de sentimentalismos siempre es bueno saber más lenguas que te abrirán paso ante nuevos retos futuros. Un saludo y muchas gracias por el artículo a pesar de no haber dicho nada de lo que se cuenta.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Jo no soc de poble (i encara que fora estaria orgullosissim d'ell). Moltes gràcies a tu per la teua visita i el teu comentari.

      Eliminar

Si tienes que decir algo...escribe aquí y gracias por tus comentarios.