EDIFICIS RECUPERATS VI: BALMIS PLAZA APARTMENTS

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 I es diu així perquè està en la plaça de Balmis 1 cantó al c. Llimons 7, noms molt bonics tots dos i el primer de rabiosa actualitat. Del c. Llimons ignore la raó del nom, però no així de Balmis, en la "Operació" del qual està ara mateix submergit l'Exèrcit per a ajudar la societat civil a desinfectar i el que faça falta en la lluita contra el coronavirus. Però qui va ser Javier de Balmis? Doncs aquí ens ho conta en este amé article "Operación Balmis" Pascual Rosser Limiñana.
Edifici amb més de 100 anys d'existència encara que amb algunes reformes. En 1914 se li va agregar part de la casa del c. Cid, amb la qual cosa va tindre il·luminació mitjançant un pati interior que compartien ambdós finques. En 1958 se li va afegir una planta més amb dos habitatges, dos "apartments" amb cuina de "concepto abierto": xe, que estava en una paret del menjador.
I tornant a l'actualitat, a l'edifici, que està catalogat dins del pla del Centre Tradicional, se li han conservat les seues fronteres (inclús la porta d'entrada) i la preciosa escala. Reforçant fonamentació, estructura i forjats i per descomptat posant ascensor. Ha quedat molt bé; segons la seua pàgina web té 6 apartaments amb aire condicionat, totalment equipats i tot això. Però vegem com ha quedat.

Projecte de Francisco Fajardo en 1914 per a afegir la casa del c. Cid 40 i que compartiren pati de ventilació. Posteriorment es tornarien a separar i la del c. Cid es va derrocar per a construir l'edifici que existix actualment. A.M.A.

Augment de la 4a planta per a dos habitatges. El nou pis respecta els buits antics, però sense integrar-se amb la part original, la qual és de suposar que també es va despullar de la volada que el coronava. Projecte de Francisco Muñoz Llorens. A.M.A.

L'edifici està catalogat en el pla del Centre Tradicional (encara que la fitxa pertanga a un altre document).

Durant les obres. Els impactes de metralla de la Guerra Civil, han sigut omplits i, per tant, han desaparegut.

Esbós de placa de retolació de via que ignore si va arribar a fer-se. Autor: Adrián Carrillo. A.M.A.

Foto de la bonica font que, després del seu viatge a la pl. General Mancha, ha tornat a la seua ubicació original. Foto gentilea d'Alfredo Campello.

Esta foto me la va facilitar en el seu moment l'amic Jaime Reig Lizán, al qual, a més de la meua gratitud, envie una afectuosa salutació allà a on estiga.

La controvertida aparença "estil Gaudí" que va desaparéixer en remodelar la plaça i deixar-la tal com està ara. La segona foto és de Francisco González i, bo, no dic res de les dos senyoretes.

Vistes de l'interior d'alguns apartaments extretes de la web de Booking.com.

Preciosa escala en què s'ha intentat conservar el disseny original.

Detalls i locals.

El rumb que prenguen els apartaments turístics és difícil de preveure. Mentre que alguns propietaris els estan llogant per a llarga temporada, uns altres seguixen amb la seua explotació oberta als esdeveniments que este maleït virus ens continue oferint. Sort i salut per a tots.

Agraïments: per orde d'aparició.
A l'Arxiu Municipal de l'Ajuntament d'Alacant.
A Alfredo Campello.
A Jaime Reig Lizán.
A Francisco González.
A Booking.com.

I una cançó amb un títol esperançador: "Todo pasará", de L. Schuultz (no he trobat el lletriste espanyol), cantat pel galant romàntic anglés Matt Monro en 1969.