RUÏNES GUAPES, GUAPES, GUAPES

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 Si fa 25 anys al puticlub Las Guarachas i al bar Rincón Bohemio els ho hagueren dit, no s'ho haurien cregut. Però ahí hi ha la realitat, perquè molt propet les unes de les altres es troben estes tres cases ruïnoses al bell mig del Barri, caent-se a trossos i, si algú no ho remeia, amb una fi immediata, només desitjant que no hi haja cap desgràcia. En el carrer de la Mare de Déu de Betlem estan estes dos estretes cases confrontants: el núm. 13, amb només la fatxada en peus (i fent de puntal entre el núm. 11 i el núm. 15, per a evitar que esta última es desplome), i el núm. 15, amb els balcons que cauen a trossos. En este cas la planta baixa alberga el pub Mil·lenni, obert fins fa uns dies, quan es van produir la caiguda de ruïnes, i actualment precintat pel perill que presenta. En este mateix local va estar ubicat el bar Las Guarachas, emblemàtic putiferi de què recorde uns neons espectaculars amb unes senyoretes que ballaven baix d'unes palmeres i companys de molts més al llarg del citat carrer de la Mare de Déu de Betlem i dels de Sant Tomàs, Montengon, Llauradors i Pare Maltés i que gradualment van ser desplaçats a partir dels 80 pels pubs de moda actualment (els únics que poden erradicar la prostitució d'una determinada zona, ni policia, ni multes, ni res de res).

No soc el primer que denuncia l'estat de l'altra finca en ruïna, ni supose que seré l'últim, i es tracta de l'anomenat Palau Marbeuf, del c. Maldonado i Capità Boacio, la història del qual, juntament amb la de la família que el va edificar, es relata en este magnífic article de Carles Salinas per a Alicante Vivo, i que està tan pròxim al lloc a on vaig nàixer. En este cas l'agreujant de tindre unes mitgeres al descobert és evident. Estes parets, encara que de prou grossària, no estan dissenyades per a aguantar la pluja, perquè entre altres coses estan lluïdes amb algeps, així que el procés de deteriorament és imparable.

Són finques particulars i, per tant, el deure tant del seu derrocament (com en el cas de les dos primeres) com de la rehabilitació (en el cas de l'última, que està protegida) és dels seus propietaris, això està clar; però l'Ajuntament té el deure d'exigir estes actuacions als seus propietaris, inclús la llei té instruments per a l'expropiació. A més de pretendre que la ciutat estiga guapa (amb determinades actuacions àmpliament contestades), la nostra Castedo o potser Oti també han d'exigir als particulars la seua part.
I com que he parlat del passat "eroticofestiu" del carrer de la Mare de Déu de Betlem, doncs una cançó relacionada (almenys en el seu títol): "Love for sale", una conegudíssima composició de l'universal Cole Porter que ha tingut infinitat de versions, des d'Ella Fitzgerald fins a Manhattan Transfer, tots els grans l'han cantada, però jo, com que soc com soc, doncs pose la versió pop del grup de l'època dels lluentons: Boney M.