ELS DESCANTELLS DEL TEATRE PRINCIPAL

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 I més concretament els de les columnes de la seua frontera, verdader senyal d'identitat de l'edifici (d'uns altres ja en parlarem) cosa que confirmen a la Guía de Arquitectura de la Provincia de Alicante que diu: "El pòrtic, desenvolupat en tota l'altura de l'edifici amb un ordre dòric gegant de sis columnes de fust llis, rematat amb un frontó triangular sense decoració, es destaca sobre el fons massís de la frontera, on sis pilastres servixen de contrapunt a les columnes. La permeabilitat del pòrtic és l'element que arquitectònicament contrasta amb el volum simple i tancat de l'edifici mitjançant una superposició de plans i espais de gran efectisme, molt del gust acadèmic". Doncs bé, les columnes, a pesar de ser d'ordre dòric, tenen base, composta de "tor" i "escòcia" i que es recolza sobre un "estilòbata" (les coses que troba u buscant informació) i estan danyades, que és el que realment ens ocupa en este article, ja que les parts baixes i exteriors són les que suporten la major erosió i com que l'edifici té les fronteres construïdes amb daurada i preciosa però delicada pedra arenisca de la Pedrera, per això està així i supose que també influiran altres factors com el recolzament de peus o fins i tot els materials de les reparacions i rehabilitacions que ha tingut l'edifici al llarg dels seus 174 anyets. També es troba en un deficient estat la rejuntada de les grans lloses de pedra que constituïxen el paviment del pòrtic. Però vegem les il·lustradores imàtgens.

Les sis columnes estan afectades en major o menor grau de deteriorament. Dels xiclets ni en parlem.

Les pilastres adossades a la frontera interior de l'edifici estan en millor estat, possiblement per no estar exposades a la pluja ni a l'erosió eòlica tan directa com les columnes. Al que sí que està exposat tot és als pipis canins (i supose que algun d'humà haurà esdevingut).

El paviment de carreus ha anat perdent la rejuntada de morter deixant-lo exposat a un major deteriorament i dels xiclets, ni en parlem.

L'última gran rehabilitació integral és de 1991, on, a més a més, es va elevar la coberta de manera excessiva encara que potser necessària per a augmentar la grandària de l'escenari i la tramoia.

L'interior de la sala actual es deu en gran part a la reforma que va realitzar Juan Vidal Ramos en 1940 després de les destrosses que un bombardeig de 1939 va ocasionar al teatre. La foto correspon a unes tasques de pintura que es varen realitzar en 2014 i de la qual es va parlar juntament amb una controvertida terrassa (hui desapareguda) a la plaça de Chapí al blog a ESTE ENLLAÇ.

 Vestíbul anterior a l'actual del teatre. Desaparegut. Foto núm. 9.

El pòrtic en 2013 en millor estat que l'actual. Els anys passen per a tots.

Durant la reforma en 1990. L'edifici sense part de la coberta posterior per a elevar la tramoia de l'escenari. Encara que esta va ser l'actuació més integral, s'han anat fent xicotetes reparacions com per exemple en 2019 de la frontera del c/ Castaños que va ser "despellorfada" per un "amable" ciutadà. Fotografia núm. 11.

Un dels fabulosos muntatges publicitaris que es feien entre 1945 i 1975 aproximadament, quan el Teatre també era sala d'estrena cinematogràfica. Si es mira detingudament la foto, veurem que als anys 50 (la pel·lícula és de 1955) algunes de les bases de les columnes estaven seriosament danyades. Foto núm. 12.

Fotos núm. 13 i 14: Històriques.

I acabem amb la més recent actualitat: el lliurament dels "Premios Importantes" del Diario Información que ens compten J. Hernández i J.hernández ...? a ESTE ENLLAÇ i del qual trie esta foto perquè es veu el terra. A ella hi ha la vicealcaldessa d'Alacant, María del Carmen Sánchez; el síndic de greuges, Ángel Luna, i diversos càrrecs de Prensa Ibérica, propietària del Diario Información.
És necessària una urgent reparació i que els propietaris del teatre, a saber: Banc Sabadell, Ajuntament d'Alacant i la Generalitat Valenciana, l'escometen perquè no vaja a més.

 

Les fotos núm. 9, 11, 12, 13 i 14 són d'origen desconegut per a mi.

El text del pòrtic és de la imprescindible i fabulosa "Guía de Arquitectura de la Provincia de Alicante / Gaspar Jaén i Urban (director), Andrés Martínez Medina, Justo Oliva Meyer, José Luis Oliver Ramírez, Armando Sempere Pascual, Juan Calduch Cervera - Alacant: Institut de Cultura Juan Gil-Albert, Col·legi Territorial d'Arquitectes d'Alacant, 1999".

I per a tots han passat els anys, per al Teatre i per a nosaltres i per això Rocío Dúrcal, una de les nostres millors veus, ho va contar i cantar en este impressionant bolero llançat en 1995 i compost per Rafael Ferro García i Ramón Roberto Ciria.