UNA OBRA, UNA OBRAA! 43: JALOQUE EN LA PLATJA DE SANT JOAN

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 Exactament en la partida Passió o, com ens ho han venut en el PGOU, el PAU 5, entre l'avinguda de la Costa Blanca 143 i els carrers del Torero Luis Francisco Esplá i el cul-de-sac d'accés als apartaments Pacoma i Madrid, allí s'ubica esta urbanització a on sobre una parcel·la de 5.0795 m² se situen els seus 2 blocs de planta baixa i 9 pisos amb 107 habitatges, places de garatge i trasters.
Els edificis seguixen l'última moda arquitectònica de dissenyar les seues terrasses variant de forma, longitud i volada en les diferents altures, geometria amb angles durs, no sé com anomenar estes fronteres, si facetades, alternades, divertides, originals, en tot cas s'allunya de la repetició monòtona de plantes a què ens van acostumar en dècades passades. Potser ajuda a evitar que es tanquen les terrasses tan escandalosament com ans. També seguixen la tendència (que no entenc) d'unir les cuines amb la sala menjador, apte per a gent que no cuine massa o millor gens.

Espectacular vista aèria (supose que mitjançant un dron) del conjunt ja finalitzat i a més amb el "Cirque du Soleil" en el seu emplaçament del recinte construït especialment per l'Ajuntament per a ells, en el terreny de "zona verda" només separada de l'urba, per les vies del tramvia. Val a dir que la paraula "Jaloque" en el seu moment em va resultar xocant, no sabia el seu significat, fins que vaig descobrir que era el nom del vent del sud-est, que jo coneixia com a xaloc, però en castellà.

Esta caseta de vendes va ser el principi de tot. Després es va traslladar a la plaça de la Democràcia.

Diverses fases de la construcció, la primera i tercera foto són de la pàgina web de la promotora.

Foto dels edificis només acabats (fa ja uns mesos).

Diverses vistes de l'obra, que té de tot: piscina, jacuzzi, sauna finlandesa, pista de pàdel, gimnàs sala cotreball, parc infantil, rocòdrom, jocs biosaludables, sala gurmet i bústies intel·ligents —discriminaran la publicitat?— i el que més m'hauria agradat de xicotet: piscina de xapoteig! (en l'última imatge) espere que no siga motiu de conflictes clar haha.

I tres coses que a mi personalment no m'agraden gens: la part posterior de l'edifici amb eixes terrasses opaques i pintades tan fosques, les gelosies dels habitatges dels extrems que la veritat, pareix que estiguen trencades i si són estenedors es vorà la roba i finalment els caragols que asseguren els panells blancs de les terrasses, hi ha moltes altres edificacions que els tenen ocults.

Sobri i elegant rètol amb el nom de la urbanització i el número del carrer sobre la tanca de formigó pintada de blanc.

I entre els quatre elements que la promotora anomena en la caseta (segona foto del principi) i en la publicitat, em decantaré pel foc (normal, soc alacantí) i vos duc "Light My Fire", mítica cançó de The Doors de l'any 1967 i amb unes certes polèmiques sobre el seu significat exacte (sexe, drogues o cap d'eixes...). Autoria de Ray Manzarek i Robby Krieger, versionada centenars de voltes, en esta ocasió trie la de Shirley Bassey, magnífica, en directe en la BBC i amb el famós vestit en què mostrava la "regata".

¡UNA OBRA, UNA OBRAA! 43: JALOQUE EN LA PLAYA DE SAN JUAN

 Article traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado en ESTE ENLLAÇ 

Exactamente en la Partida Passió, o como nos lo han vendido en el PGOU: el PAU5, entre la Avenida de la Costa Blanca 143 y las calles Luis Francisco Esplá y el fondo de saco de acceso a los Apartamentos Pacoma y Madrid, allí se ubica esta urbanización donde sobre una parcela de 5.0795 m2, se sitúan sus 2 bloques de planta baja y 9 pisos con 107 viviendas, plazas de garaje y trasteros.

Los edificios siguen la última moda arquitectónica de diseñar sus terrazas variando de forma, longitud y vuelo en las diferentes alturas, geometría con ángulos duros, no sé como llamar estas fachadas, si facetadas, alternadas, divertidas, originales, en todo caso se aleja de la repetición monótona de plantas a que nos acostumbraron en décadas pasadas. Igual ayuda a que no se cierren las terrazas tan escandalosamente como antes. También siguen la tendencia (que no entiendo) de unir las cocinas con el salón comedor, apto para gente que no cocine demasiado o mejor nada.

Espectacular vista aérea (supongo que mediante un dron) del conjunto ya finalizado y además con el "Cirque du Soleil" en su emplazamiento del recinto construido especialmente por el Ayuntamiento para ellos, en el terreno de "zona verde" solo separada de la urba, por las vías del tranvía. Desde luego la palabra "Jaloque" en su día me resultó chocante, no sabía su significado, hasta que descubrí que era el nombre del viento del sudeste que yo conocía como "Xaloc" pero en castellano.

Esta caseta de ventas fue el principio de todo. Luego se trasladó a la Glorieta de la Democracia.

Diversas fases de la construcción, la primera y tercera foto son de la página web de la promotora.

Foto de los edificios recién acabados (hace ya unos meses). 

Diversas vistas de la obra que tiene de todo: Piscina, jacuzzi, sauna finlandesa, pista de pádel, gimnasio sala coworking,  parque infantil, rocódromo, juegos biosaludables, sala gourmet y buzones inteligentes ¿discriminarán la publicidad? y lo que más me hubiera gustado de pequeño ¡piscina de chapoteo! (en la última imagen) espero que no sea motivo de conflictos claro jaja.

Y tres cosas que a mí personalmente no me gustan nada: la parte trasera del edificio con esas terrazas opacas y pintadas tan oscuras, las celosías de las viviendas de los extremos que la verdad, parece que estén rotas y si son tendederos se verá la ropa  y por último los tornillos que aseguran los paneles blancos de las terrazas, hay muchas otras edificaciones que los tienen ocultos.

Sobrio y elegante rótulo con el nombre de la urbanización y el número de la calle sobre la valla de hormigón pintada de blanco.

Y de entre los cuatro elementos que la promotora nombra en la caseta (segunda foto del principio) y en la publicidad, me voy a decantar por el fuego (normal, soy alicantino) y os traigo "Light My Fire" mítica canción de The Doors del año 1967 y con ciertas polémicas sobre su significado exacto (sexo, drogas o ninguna de esas...) Autoría de Ray Manzarek y Robby Krieger, versionada cientos de veces, en esta ocasión elijo la de Shirley Bassey, magnífica, en directo en la BBC y con el famoso vestido donde enseñaba "la hucha".

PROMOTORS ALACANTINS: LA FAMÍLIA GIRONA I ELS SEUS EDIFICIS "BLANCS"

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 En este blog hi ha diverses publicacions dedicades a edificis agrupats per les seues característiques: els que estan catalogats, els que no però haurien d'estar-ho, singulars (il·legals), amb noms d'alacantins il·lustres, amb piscines damunt, amb nom d'animalet, les torres fita, els de planta helicoidal, etc., etc. Però en esta ocasió hi haurà una doble classificació, d'una banda en tots els noms de les urbanitzacions apareix l'adjectiu blanco i, a més a més, tots van ser promoguts per la família Girona en la zona de la Platja de Sant Joan, Cap de l'Horta i Mutxavista.
I tot va començar amb Francisco Girona Ortuño, originari d'Arneva, una partida d'Oriola (a on té un carrer i un col·legi públic amb el seu nom), contractiste d'obres i constructor de nombroses obres municipals, com ara el pavimentat del c. Colom o de la mateixa Rambla, tot això des de 1930! Però va ser en 1963 quan va decidir fer el pas a la promoció d'habitatges amb els apartaments Bahía en la primera línia de la platja de Sant Joan, sota projecte de Miguel López, continuant després amb els La Siesta, Jardín i amb l'obra emblemàtica Torres Blancas, però vegem estes promocions i les que el seu fill José Manuel va edificar després.

Torres Blancas, emblemàtic i reconeixible conjunt de dos edificis situats en l'av. Niça 1 i 2, encara que la parcel·la està dividida pel c. Carmelo Simón Pla i té també frontera a l'av. Costa Blanca i la de Benidorm. Les seues originals fronteres de grans blocs aonats de pedra artificial i ampits de metacrilat rosat van ser dissenyades per Guillermo López Campos en 1978.

Apartaments Bahía, av. Niça 3-Benidorm 1, Miguel López González 1963. La fotografia d'època és de Perfecto Arjones i encara que diu 1964 ha de ser una mica posterior. A l'esquerra està l'edifici.

Fullet publicitari dels apartaments La Siesta, av. Niça 4-c. Penyal d'Ifac 1, Miguel López González 1973.

En esta magnífica fotografia (origen desconegut) veem l'excepcional aportació d'arena a la platja de Sant Joan que va tindre lloc en 1992 i en ella els quatre edificis de què he parlat: Bahía, Jardín, La Siesta i Torres Blancas.

En els primers anys 80, el seu fill José Manuel Girona Semprun va prendre el relleu de l'empresa familiar i és quan va tindre lloc el major desenvolupament d'edificacions, començant per Cabo Blanco, situat en l'av. Costa Blanca 112 amb fronteres als carrers de la Donzella i de la Dorada, projectat en 1981 per José A. Peiró Alejandre com tots en els quals no es menciona l'arquitecte d'ara en avant. Un edifici que reconec que m'agrada, encara que ara com sempre la deformació dels envidraments incontrolats de balcons hagen desbaratat la seua estètica. Es tracta del primer d'uns quants (en este cas d'habitatges de protecció oficial) d'aparença similar, amb xicotetes variacions en composició i altura, però les seues cantonades arredonides, escales exteriors i disposició dels plans de frontera el fan reconeixible. Foto d'una pàgina del fullet de promoció.

De fet, Cabo Blanco va tindre dos "germanets" amb només creuar el carrer, Faro Blanco i Bahía Blanca, ambdós en l'av. Costa Blanca 77 i 79 respectivament. L'última imatge ha sigut una composició meua per a Faro Blanco, ja que el projecte, almenys en frontera, va ser exactament igual que el de Cabo Blanco, menys les tres plantes inferiors. Estes fronteres van ser la inspiració per a l'escut que va acompanyar al costat del seu logotip de les diverses empreses de la família en les següents promocions. Després ho veem.

Casas Blancas, una urba de bungalous de protecció oficial, del pla quadriennal 84-87 amb preu fix i sense revisió. Es van arribar a construir 90 xalets adossats en 3 fases amb amplis jardins en l'av. Costa Blanca 49 i 51 i c. Curricà i Trident. Projecte de 1984. Reproducció del fullet.

Monte Blanco, luxosos xalets adossats amb projecte de 1994, situats en l'av. Costa Blanca 66 i c. Boga. Reproducció de part del fullet de promoció.

El desviament, millora, electrificació i desdoblament de la línia fèrria que travessava tota la Condomina i Passió per part d'FGV i Hansa Urbana per a desenvolupar el PAU 4 van tindre com a conseqüència l'obtenció de nous terrenys urbans a la Platja de Sant Joan, entre les avingudes d'Oviedo i dels Països Escandinaus i allí en Oviedo 5 i av. Gijón, es va projectar en 1996 esta completa urbanització (Fuentes Blancas), a la qual no li faltava de res, inclòs un original i simpàtic logo que després es va replicar en l'entrada a esta.

Isla Blanca en l'av. Gijón 3 i Nacions, projectada en 1998 i molt a prop en la mateixa av. Nacions està Arena Blanca. Si vos fixeu en el fullet d'esta promoció, a l'esquerra del nom de l'empresa, està la silueta figurada de Cabo Blanco, present en fullets publicitaris de diferents obres.

I per fi arribem al Golf, ja que en els seus solars de l'av. Pintor Fernando Soria 8, 12, 14 i 7 i 9 es van projectar entre 1999 i 2000 les urbanitzacions Balcones Blancos, Terrazas Blancas i Riviera Blanca (totes "del golf") amb fronteres directes també al camp de golf i amb unes terrasses enormes, van ser els últims projectats per José A. Peiró Alejandre per a les empreses de la família.

El fullet publicitari, a més de gran, és tan luxós com ho van ser els habitatges, Los Porches Blancos de Cala Cantalar, en primera línia del Cap, en el c. Oceà 5. Projectat per Fernando Pérez Segura en 2004.

I, per últim, Velero Blanco, en la plaça de l'Esportiste Javier Cabanas, en el PAU 5, a uns metres del terme del Campello, projectat en 2007 per Miguel Martínez Perallón. L'edifici ha aconseguit mantindre impol·lutes les seues terrasses sense tancaments agressius. Tota un gesta.
I fins aquí el relat sobre esta família. Continuarà promovent habitatges? Doncs de moment la tercera generació es dedica empresarialment a l'agricultura que també té les seues coses.
Respecte als arquitectes, val a dir que les tres primeres obres van anar de Miguel López González; la següent, del seu fill, Guillermo López Campos; totes les altres, excepte les dos últimes que ho van ser de Fernando Pérez Segura i Miguel Martínez Perallón, de José A. Peiró Alejandre.
Tinc molt més material propi i dels promotors per a fer més extens l'article, però atesa la limitació de l'espai del qual es disposa, s'han hagut de deixar moltes imàtgens, plànols i fullets publicitaris de la resta de construccions sense publicar, potser en un futur...
He d'agrair al Sr. Girona i especialment a Alicia Gosálbez, secretària de les empreses durant molts anys, la seua atenció i amabilitat en atendre'm.
Els fullets publicitaris que tenen sobreimprés el nom del blog són de la meua col·lecció particular, els altres van ser facilitats per l'empresa (i, encara que siga en versió digital, augmenten la meua col·lecció).

Este article ha sigut una idea d'Antonio López (pare i fill), a qui agraïsc les seues dades i consells.
I clar, hi ha música, en este cas amb la paraula blanc també, es tracta de "Nights in White Satin" exitàs mundial de The Moody Blues en 1967, composta per un component del grup, Justin Hayward, i que va comptar en la seua gravació ni més ni menys que amb la London Festival Orchestra.