UNA OBRA, UNA OBRAA! 25: EL PENÚLTIM DEL BULEVARD DEL PLA

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 Sí, perquè ocupa el penúltim solar particular del Bulevard del Pla (av. Periodista Rodolfo Salazar 39), només en queda un altre que fa cantó a la plaça Alí Andreu Cremades (en el qual ja han posat caseta de vendes) i el municipal, al costat de la primera parada del tram. Però bo, tornant a este, es tracta d'un gran terreny de 4.145 m² que ocupa una illa completa amb fatxades als carrers Metge Vicente Reyes 1, Ballarí José Espadero 9 i Doctor Federico Manero 2, en el qual han construït al llarg de dos anys una urba anomenada "Puerta de Vistahermosa" amb 115 habitatges, locals comercials i moltes places d'aparcament, piscina i tot això. Però vegem les etapes i, més avall, les fotos antigues de la zona, quan tot era camp encara que ja en declivi.

Estat final de l'edifici en el gran xamfrà que formen el Bulevard i el c/ Vicente Reyes.

Dos anys han durat les obres d'este edifici imponent per la seua extensió, com he dit abans amb 115 habitatges, pel que pareix de bona qualitat i això sí: amb unes distribucions molt estudiades i sobretot amb cuina independent! cosa que significa que els seus habitants podran fer-se un ou dur sense que s'humisca el sofà i ja no parle de quan es vullguen fer gambes a la planxa o bollir floricol, per exemple. La majoria tenen els salons de cara a la zona comuna a on hi ha la piscina i els jocs infantils i esta zona és més ampla que alguns dels carrers que l'envolten.

Un tema curiós de l'estructura són estos fabulosos suports de formigó armat que permeten desplaçar els pilars en les plantes altes des de la línia de fatxada fins a la de la volada, la qual cosa vol dir que, en les peces que donen al carrer, els pilars estan pràcticament encastats en el tancament, sense que sobreïsquen 1 metre cap a dins, supeditant la col·locació de mobles o llits en la paret en què en caiga un. Espere haver-ho explicat bé.

L'evolució de l'obra continua, ja s'estaven fent els últims passos.

I ací teniu estes fotos de la zona abans d'edificar-se tot el Parc de les Avingudes, quan era (i és) el Garbinet, un conjunt de cases de planta baixa amb pati en alguna de les seues fatxades i horts en una zona quasi rural, esguitada de xicotetes granges, tallers varis i fins una fàbrica de goma (que s'incendiava cada cert temps). L'última era la zona més pròxima al final del c/ Sant Mateu, un conjunt de casetes format pels carrers Sagunt (en la imatge) i Echegaray entre altres, tots ells pròxims a un rierol subterrani que naixia en Lo Morant i baixava en diagonal travessant el Rastre Figueres i aplegant fins a la Goteta d'a on extreien aigua.
Fotos facilitades en el seu moment per Jaime Reig Lizán, a qui envie els meus records allà a on estiga.

Recreació de l'interior de la urbanització. De la pàgina de la promotora.

Cantonada del c/ Federico Manero i av. Periodista Rodolfo de Salazar.

I per a musicar l'article, vos pose una doble versió del temàs "There's Always Something There to Remind Me" composta per Hal David i Burt Bacharach. El primer versionat per Sandie Shaw en directe i el segon per Dionne Warwick, encara que de versions d'este bon tema n'hi ha a cabassades.