Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE
És a dir, fronterers, i concretament em referisc a la frontera entre USA i Mèxic, que al llarg de 3.200 km separa els dos països i que va des de l'oceà Pacífic fins a l'Atlàntic, travessant grans àrees urbanes, deserts com els de Sonora i Chihuahua, cursos de cabalosos rius (Grande i Bravo), murs infranquejables, túnels... i per descomptat carregada d'una terrible problemàtica en separar dos mons molt diferents. Però no, no ens ocuparem d'eixe tema, estem aquí per a destapar una curiositat en una illa de cases de la nostra Platja de Sant Joan, la delimitada per les av. Niça, Costa Blanca i Països Escandinaus i el c/ Escòcia, ocupada per 4 edificis d'habitatges amb els noms dels quatre estats fronterers entre els dos països: California, Arizona, Nuevo Méjico i Texas i dos mòduls de locals comercials. Hui dia* formen 6 edificis independents, encara que per a la seua construcció en alguns casos estaven associats. Però vegem coses sobre ells:
És a dir, fronterers, i concretament em referisc a la frontera entre USA i Mèxic, que al llarg de 3.200 km separa els dos països i que va des de l'oceà Pacífic fins a l'Atlàntic, travessant grans àrees urbanes, deserts com els de Sonora i Chihuahua, cursos de cabalosos rius (Grande i Bravo), murs infranquejables, túnels... i per descomptat carregada d'una terrible problemàtica en separar dos mons molt diferents. Però no, no ens ocuparem d'eixe tema, estem aquí per a destapar una curiositat en una illa de cases de la nostra Platja de Sant Joan, la delimitada per les av. Niça, Costa Blanca i Països Escandinaus i el c/ Escòcia, ocupada per 4 edificis d'habitatges amb els noms dels quatre estats fronterers entre els dos països: California, Arizona, Nuevo Méjico i Texas i dos mòduls de locals comercials. Hui dia* formen 6 edificis independents, encara que per a la seua construcció en alguns casos estaven associats. Però vegem coses sobre ells:
Imatge obtinguda de The Washington Post de l'article que t'enllace al final, on es comprova que els quatre estats són els "border line" o fronterers que donen nom als nostres edificis.
Vista aèria de Bing Maps on s'aprecien els edificis, numerats segons l'orde d'aparició i que vorem a continuació.
California, Països Escandinaus 3 i av. Niça 17, promotor: Constructora Guanipa, S. A. 1964, arq. Pedro Antonio Alonso Miguel. 24 habitatges i locals. Té a més a més un mòdul independent de locals en la cantonada amb l'av. Països Escandinaus que forma un edifici a part* del d'habitatges. Els locals han anat ocupant amb successives ampliacions l'espai de carrer que havien deixat en recular-se. En el seu temps es deia en premsa que l'actriu alemanya Elke Sommer (molt popular en els anys 60) tenia un habitatge ahí, si cliqueu sobre el seu nom vos ixen les fotos, la seua biografia i tota la resta.
Arizona: Països Escandinaus 3, Constructora Guanipa, S. A. 1968, arq. Francisco Muñoz Llorens, compartix parcel·la amb l'anterior, amb California. Té 10 plantes i 37 habitatges.
Texas: Països Escandinaus 5 i Costa Blanca 148. Constructora Guanipa, S. A. 1967, arq. Francisco Muñoz Llorens. És una de les "torres-fita" de la qual ja vos vaig parlar en ESTE ENLLAÇ de planta 18 x 18 m i volades espectaculars que després va reduir a les actuals, en l'original anaven en augment fins a arribar als 3 m en punta. Té 80 habitatges (5 per planta) i, com veem en l'última imatge, és dels que ha hagut de reforçar l'estructura de les seues volades amb eixos fabulosos entramats i pilars que ascendixen per tota l'alçària de l'edifici.
Nuevo Méjico en l'av. Niça 16, Escòcia 2 i av. Costa Blanca 146. Promotor: Constructora Sabarey, S. A., arq. Francisco Muñoz Llorens en 1975. És el més nou de tots, l'únic que té urbanització amb piscina i eixes coses i els seus amplis habitatges miren directament a la mar, en primeríssima línia. Associat té un mòdul de locals comercials amb frontera a Costa Blanca 146 que pel que pareix ara forma un edifici independent*.
Edificis California i Nuevo Méjico, en l'av. Niça 16 i 17.
Els camps assenyalats amb l'asterisc* estan trets del cadastre, que sol ser fidel a la realitat, però és clar...
La primera imatge és d'un article de The Washington Post que té un magnífic viatge virtual a través de la frontera entre els Estats Units i Mèxic, amb tots els seus passos fronterers, àrees urbanes, paratges, rius, etc.: comença en el Pacífic fins a l'Atlàntic i que podeu seguir AQUÍ.
Com sempre, m'hauria agradat mostrar-vos almenys un plànol de cadascun dels edificis, excepte el de Nuevo Méjico que no està en la franja dels visibles, però no ha sigut possible perquè l'Arxiu no permet la publicació en pàgina web a pesar que ells en gasten algunes per a promocionar-se i per a donar accés a les signatures dels arxius de totes les èpoques (anteriors a 1971).
Encara que la consulta és lliure d'absolutament tot document anterior a 1971, no he pogut fer-ho però vos deixe les signatures per si podeu fer-ho vosaltres, a mi per una causa o una altra m'ho neguen totalment o parcial. I vos conte:
Misteri del projecte de l'edifici California: d'este projecte només em van mostrar la memòria (un parell de folis dient de què serà el paviment, per exemple) i un plànol de fronteres, la resta no me la podien ensenyar no se sap la raó, no vaig poder vore ni el plànol de situació de l'edifici.
Misteri del projecte de l'edifici Arizona: ni memòria ni plànols ni res: simplement no el troben, com si s'haguera perdut (espere que no i només estiga traspaperat de moment).
Misteri del projecte de l'edifici Texas: està en expedient administratiu, que no sé a què es referix, no m'ho han volgut explicar (perquè és este i 100 edificis més: tots els que he demanat), ni la Sra. Arxivera ni el Sr. Regidor n'Antonio Manresa, que adduïx qüestions de privacitat, cosa que la responsable diu en la web (vaja, gasten web) i en instàncies que si fa més de 50 anys eixa privacitat ha caducat. A menys que algun d'estos projectes siga "TOP SECRET" i de la seua visió depenga la seguretat nacional o la d'Europa.
I és clar, pose música, en la inimitable veu del valencià Nino Bravo, amb el seu "América", composició en 1973 de José Luis Armenteros i Pablo Herrero...
I és clar, pose música, en la inimitable veu del valencià Nino Bravo, amb el seu "América", composició en 1973 de José Luis Armenteros i Pablo Herrero...
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Si tienes que decir algo...escribe aquí y gracias por tus comentarios.