CASTELL DE SANTA BÀRBARA: ELIMINANT LLENQUES SOLTES I MÉS...

Article d'ELKIKO traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 

 Moltes més coses. Els que visiteu el blog, sabeu que tracte amb freqüència la rehabilitació d'edificis, però resulta que també a altres construccions a base de carreus, que se suposa que són més fortes i molt més duradores en el temps, cal fer-los un retoc de tant en tant i no només a les construccions, sinó també a les muntanyes que les suporten i en esta ocasió parle del nostre castell de Santa Bàrbara i la mola rocosa on s'assenta, objecte els dos de nombroses restauracions al llarg del temps, especialment des dels anys 60, en uns casos adequadament i en uns altres no.
Actualment s'està intervenint sobre el Baluard de la Mina, just entre les garites de la Mina i de la Campana, per a consolidar-lo i rehabilitar-lo. L'actuació inclou el vessant rocós sobre el qual s'assenta i que presenta grans buits, roques disgregades i fissurades, blocs de roca de xicoteta i mitjana grandària sobre les terrasses, llenques de xicoteta i mitjana grandària en situació inestable i superfícies meteoritzades i amb risc potencial de despreniment sobre els habitatges situats als peus o sobre els camins adjacents, entre altres qüestions. I és sobre el que ens centrarem: en eixe vessant rocós.

Per a tota l'actuació (Baluard i vessant rocós) s'ha disposat una fabulosa bastida penjant tal com mostra la imatge (obtinguda de l'Instagram de la Regidoria d'Urbanisme i que fa mosaic amb dos altres fotos que pose al final de l'article) per a actuar directament i també perquè els "colgados" (en argot del gremi de la construcció usat per a referir-se als especialistes que actuen penjants de cables) actuen sobre les parts no accessibles.

Per encàrrec de la Regidoria de Cultura (de la qual depenia el castell) la Cooperativa Altur va elaborar un exhaustiu dossier sobre l'estat del vessant rocós inspeccionant i plasmant en imàtgens obtingudes pels seus especialistes (valents treballadors, per cert) per a conéixer l'estat de la zona. La primera foto és del seu informe, la segona corresponent al cul de llàntia que sosté la Garita de la Mina, la va fer V.C.S. per a un dels articles més destacats del blog i que es va publicar fa set anys: LAS ESCALERAS Y LA MURALLA.

El següent pas va ser elaborar un projecte que va estar a càrrec de l'arquitecte Jaume M. Giner Martínez on es varen arreplegar les conclusions de les inspeccions i les actuacions previstes per a corregir-les. A les imàtgens anteriors es veuen alguns trams del vessant amb el seu estat actual, la zona d'actuació i les bastides i les solucions previstes.

I ací les solucions previstes per a estos menesters que si vos interessa podeu llegir detingudament.

I a estes cinc fotos preses amb teleobjectiu per l'autor, veiem els treballadors suspesos a més de 40 m de la bastida superior i entre perns varis (d'anteriors intervencions) fent tot allò que s'ha enumerat anteriorment. Supose que les gavines també revolarien amenaçadorament sorpreses per la seua invasió.

I com he dit és un no parar, per un costat o per un altre, per un vessant o per l'oposat, a totes les ubicacions possibles amb major o menor fortuna, la rehabilitació de zones del castell ha sigut contínua i a la imatge vos mostre la que es va fer en 2008 de la mateixa Cara del Moro! que lluïx tal com és ara perquè amb esta fabulosa bastida se li va aplicar un lífting que la va deixar com a nova. Si no recorde malament la instal·lació de la bastida va costar molt més que la pròpia obra, crec que ha sigut la major de les que s'han instal·lat mai a la nostra ciutat.

I ací està la composició de l'Instagram de la Regidoria d'Urbanisme de la qual va ser extreta la primera foto. Teòricament les obres han d'estar a punt d'acabar, es deia que en esta primavera ja es podria visitar (la part superior, les roques no).
I és clar arqueologia musical, en esta ocasió ens la porta la cantant xilena (de veu sedosa) Monna Bell que en 1960 va interpretar "La montaña" composta per Augusto Algueró Dasca i Santiago Guardia Moreu i que pel que sembla va tindre un èxit important a tota Europa, si tenim en compte els noms alternatius del seu títol, ni més ni menys que: "A MONTANHA, EIN GROBES WUNDER IST DIE LIEBE, IF SHE SHOULD COME TO YOU, LA MONTAGNE, LA MONTANA, MASTANG BLAND BERGEN i NASTANS BLAND BERGEN". Sent les majúscules però ve així als documents oficials.