DOTOREJAR I PARLAR AMB ELS VEÏNS, FESTEJAR…

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 Inclús prendre la fresca, vore el paisatge, això i molt més feien els nostres avis des de finestres amb eixes baranes de pedra artificial, sobretot les que estaven en planta baixa. En estar calades, passava la frescor, però si no et posaves dret darrere d'elles no es solia vore res de l'interior des de fora, era com una espècie de gelosia. Van estar molt de moda durant part del segle XIX i del XX, encara que les finestres més comunes en la planta baixa eren les enreixades normals i corrents que també són boniques. Però tot i que són poques les que ens han arribat de pedra artificial (ciment, àrids, aigua i el ferro o fil d'aram cohesionadors) encara n'hi ha unes quantes. I no, no solien ser artesanals excepte en casos especials, moltes d'elles es repetixen per tota la ciutat, si bé quan es tractava d'un edifici de categoria l'arquitecte (per exemple: Juan Vidal, que és el que més les va gastar) manava trencar el motle perquè no es poguera tornar a copiar.
I aquí en duc unes quantes. N'hi ha moltes més, com per exemple en la Casa d'Alberola, però ja les vorem en una altra ocasió. Algunes han desaparegut en derrocar-se l'edifici o amb reformes...

C. Abat Nájera 8

C. Canonge Genestar 16

C. Sevilla 24

C. Sevilla 60

C. Sevilla 61

C. València 71

C. Enginyer Sánchez Pujalte 8 ans i després

C. Dámaso Abad 9 (desapareguda)

Av. Xixona 12

I per a posar-li so a l'article, ens n'anem al famós en el seu moment "Ay, ay, ay de Fleta" (ho deien així junt perquè Miguel Fleta era un tenor que el cantava). Però a mi m'agrada més la versió de Gloria Lasso, i ve al cas perquè diu: "Asómate a la ventana ay ay ay paloma del alma mía". En fi...