LES XIMENERES

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 Les ximeneres van ser protagonistes dels paisatges urbans durant segles. Les seues siluetes eren les fites que es retallaven en el cel, i quasi totes elles es veien des del carrer (perquè els edificis no eren tan alts com ara). A voltes les associem a localitats d'interior o més al nord, però no són exclusives d'estes. També en Alacant es tenia falta del seu servici. Eren tot un símbol de supervivència, de vida urbana i d'activitat. La seua presència delatava la necessitat de calfar-se davant dels difícils hiverns, i de preparar olletes i putxeros en eixes antigues cuines de carbó o en les llars de llenya. L'energia que necessitava la ciutat per a viure es feia visible en estes construccions que expulsaven columnes de fum i caracteritzaven el cel de les estampes urbanes. Amb el pas del temps, les nostres construccions es van fer més i més altes, les nostres cases es van aïllar millor, i les cuines van començar a funcionar amb gas o electricitat.
Així, a poc a poc, la ximenera va quedar relegada a un segon pla. Moltes d'elles construïdes en rajola, ceràmica o amb tubs metàl·lics, eren realment esveltes i altes per a allunyar els fums del carrer i els habitatges confrontants. Unes altres eren més xaparres i de mínima altura, la justa perquè el fum escapara. Quasi totes van anar desapareixent... Les que queden parlen d'eixe passat difícil, d'eixes condicions de vida tan diferents a les actuals, i la seua forma, construcció i estat (normalment ennegrit o rovellat) sol contar a quina classe de construccions (humils, senyorials...) servien. Són un xicotet exponent exterior que a voltes s'oblida en teulades i terrats, inclús quan les reformes interiors dels habitatges eliminen les cuines de carbó i les llars per a calefactar (o les deixen inutilitzades amb fins purament estètics).
Ara en les cobertes dels edificis brollen xicotetes ximeneres de ventilació de lavabos, eixides de fums (i olors) de cuines o respiradors per a renovar l'aire de garatges subterranis. Conviuen amb aparells d'aire condicionat i antenes de televisió, i solen tindre un aspecte genèric en ser instal·lacions prefabricades i de nul interés estètic. No obstant això, segur que d'aquí a cent anys algú considera que poden contar molt sobre com vivíem en els temps actuals.

C. Espoz y Mina, 2

Selecció del Raval Roig

C. Díaz Moreu, s/n

Av. Loring, s/n

Av. Maisonnave, 46

Les Palmeretes

Barri d'Heliodoro Madrona

C. Doctor Sapena, 22

C. Segura, 17

Evidentment, estem parlant de ximeneres no industrials. I, per a amenitzar musicalment, aquí tenim a Dick Van Dyke i a Julie Andrews cantant-nos esta famosa cançó de Mary Poppins: "Chim chim chery". Bo, és una versió doblada i qui dobla al Sr. Van Dyke no ho sé, però de la dobladora de Julie Andrews sí que vaig parlar en este blog i és Teresa María, de qui podeu llegir més en este article.

 

Text i selecció musical: RUBÉN BODEWIG
Fotos i comentaris a la música: PACO