A La Trinca, ja els coneixeu tots, però avui vull portar un disc (un L.P. que és deia aleshores) que sempre m'agradat molt: el Opus 10, enregistrat a l'any 1976 amb clares referències...
L’àlbum conté les característiques bàsiques de la seva producció posterior: cançons centrades sovint en la sàtira política i l’humor amb connotacions sexuals, interpretades sobre músiques de “gènere” (boleros, pasdobles, cha-cha-chás).A OPUS 10 destaquen “La faixa” (irresistible cançó antifranquista), un “Bolero”, insultant per a la destinatària, la sàtira contra els regidors del “no” al català “18 jutges”, i la divertida “La patata”.
LA FAIXA
El "corsé" no està de moda,
la cotilla va de baixa,
per això els fabricants de faixes
de la indústria nacional
convoquen per la "tablilla"
al gremi de la cotilla:
dimecres a dos quarts d'onze,
assemblea general.
La faixa ... Olé, olé, olé.
La faixa està de rebaixa.
Olé, olé, olé.
No se'ls veu gaire optimistes
aquells fabricants de faixes
altrament dits, faixistes.
S'inaugura la reunió
i és tan gran l'esverament
que per calmar l'assemblea
així parla el president:
"Clients de tota la vida
ara ens estan fent el salt,
no s'exporta cap cotilla
ni a Grècia ni a Portugal.
Què tant acostar-se a Europa !
què tant canviar de "jaquetes" !
si no vetllem el negoci
anirem a fer punyetes.
Doncs fent números he vist
que si segueix anant de baixa,
caldrà tornar a dir al país
o faixa... o caixa !
La faixa ...Olé, olé, olé.
La faixa està de rebaixa.
Olé, olé, olé.
No se'ls veu gaire optimistes
aquells fabricants de faixes
altrament dits, faixistes.
Continuant la reunió
es llegeix una "octavilla",
que en contra de la cotilla
ha llançat l'oposició.
On hi ha escrit: "Companys, la faixa
ens oprimeix i ens domina,
cal cremar totes les faixes
i als faixistes de propina."
Deu cauen sota la taula
víctimes d'un cobriment,
mig histèrics els que queden
canten exaltadament:
"Tres días hay en el año
que relucen más que el sol:
Jueves Santo, Corpus Christi
i el día de la Ascensión"
Faixistes ... Olé, olé, olé.
No busqueu més solucions.
Olé, olé, olé.
Sabeu de fonts fidedignes
que la culta és dels masons
i dels jueus malignes.
Faixistes ... Olé, olé, olé.
Sou del món occidental
reserva espiritual,
sota el mantell protector
de la Santa Inquisició. Olé !
sinceramente: ¿es casualidad que hayas puesto esta entrada despues de la de ayer?. Javi.
ResponderEliminarPues...
ResponderEliminarI coneixes "Adivina adivinanza" de La Mandrágora (J. Krahe, Alberto Pérez i J. Sabina)?
ResponderEliminarTambé és bona. He intentat posar ací l´enllaç del GOEAR però no em deixa copiar i apegar... (?)
A mi el primer comentario le ha dado un poso conspiranoico a este post de la trinca, ELkiko cual es la trama ?
ResponderEliminarCarles, on paras ?
Jajaja, paolo: ya te lo diré en privado. Carles, és este enllaç? : http://www.goear.com/listen/7c5ff7b/Adivina-adivinanza-Joaquin-Sabina---La-Mandragora . Jeje, qui seria?.
ResponderEliminarPense que lo qu eno deixa és posa l'enllaç del reproductor, però el que hi ha dalt sí.
ResponderEliminarEixe és, sí senyor, però ni l´enllaç de dalt ni el de baix vaig poder posar. És un disc molt divertit i fresc, enregistrat en directe en un pub que -crec- es deia com el nom del CD.
ResponderEliminarPaolo, estos dies "vivo sin vivir en mí" perquè nade entre exàmens, avaluacions, informes i paperassa burocràtica i, a més, tinc a la mami delicada (de tant en tant hem d´anar a l´Hotel Perpetuo a fer la ITV...)
Esta cançó de La trinca és molt bona! I em du records...el dia que va caure eixe disc (en format LP) a les meues mans amb 14 anys ho féren també "A Alcoi", "de manars i garrotades" i "Un entre tants" d'Ovidi Montllor. Va ser la primera volta que posava un vinil al vell equip de música de ca ma mare.
ResponderEliminarLa de Bolero també està molt bé! Per cert: no sé si celebres el sant però bé: felicitats.
ResponderEliminarCarles: no havia llegit el comentari de la ITV, espere que estiga tot bé.