LOS CINCO LATINOS EN LA TELEVISIÓ PORTUGUESA

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 Vaig descobrir de veres Los Cinco Latinos en els anys 90, quan va començar l'auge dels CDs, i concretament en un que vaig comprar amb algun periòdic o en alguna col·lecció Salvat o similar, no ho recorde, per ahí estarà. Em sona que anava dins d'una capseta metàl·lica. I va ser un descobriment sorprenent, per primera volta vaig poder escoltar les seues cançons en alta qualitat, abans no era possible: des que recorde en la meua més tendra infància, les cançons es sentien no quan volies, sinó quan algú les demanava en els "discs dedicats" de la ràdio i era possible que passaren anys sense escoltar la que t'agradara. La compra d'un "picú" (tocadiscs) no era primordial i a més a més els discs eren cars, es feien malbé i de tot. Quan ja vaig tindre edat, estaven descatalogats i no és que ells hagueren quedat en l'oblit, però quasi, ja m'interessava el rock i el pop. Fins ara que els he tornats a descobrir.

Edició en CD.

Escodrinyant, fa uns mesos va aparéixer en YouTube una gravació de la RTP (Ràdio Televisió Portuguesa) on cantaven diverses cançons i, per a sorpresa meua, tenien una qualitat visual molt millor que qualsevol gravació de TVE d'eixos anys i, el que és millor, l'àudio (imagine que restaurat) era molt bo. I estem parlant que s'han complit 60 anys de l'esdeveniment, que va tindre lloc l'11 de març de 1961. Però he triat alguna de les cançons del recital, les que més m'agraden, és clar.

La primera és "Todo es nuevo" frenètic twist d'Augusto Algueró. És una cançó que sempre m'ha agradat i en esta versió televisada a pesar de les limitacions d'orquestra, és molt millor que la gravada, on els metalls són massa estridents, mentres que aquí, malgrat els pocs instruments que hi ha (piano, bateria i contrabaix), sona molt millor. Un dels cantants era l'home d'Estela: el primer de l'esquerra, el cap del grup i el més entusiasta de tots. Pel que pareix és l'única versió filmada del tema, que a més a més es va presentar al Festival de Benidorm (l'explicació completa està en el propi vídeo de YouTube).

"Don Quijote" també d'Augusto Algueró. Si important és l'ús de les veus en tots els números del grup, en este cas es superen i els hòmens fan una gran labor d'acompanyament a la solista, Estela Raval.

Grandiós pentinat.

"Eres diferente" al peu de vídeo s'indica que esta és la primera versió filmada d'este tema (també d'Augusto Algueró) que es va presentar l'any anterior en el Festival de Benidorm encara que no va guanyar. Va ser inclosa en versió a tot color en la pel·lícula del mateix títol, on, segons la versió, es va canviar el "tus labios besan de un modo distinto" per "tus labios ríen de un modo distinto" i que vos pose a continuació. Coses de la ridícula censura.

Com podeu apreciar, la versió de la pel·lícula conté una millor orquestració, hi ha violins, metalls, etc. I al final els xics miren al públic.

Com a presentació del següent número ("La montaña de Imittos") vos pose la portada d'una exitosa revista juvenil-romàntico-musical que es va publicar entre els anys 1959 i 1972, amb exactament 620 números, escrita per Carme Barbarà que llavors també publicava la cèlebre Mary Noticias. En la col·lecció Claro de Luna (si punxeu en el nom vos conten més coses) cada número desenvolupava una història romàntica a partir del títol i lletra de cada cançó, com en este cas.

En esta ocasió Estela intenta que el públic assistent participe corejant i integrant-se en la cançó, cosa que li costa prou: són massa seriosos, potser la barrera idiomàtica tenia alguna cosa a vore. Els membres del grup augmenten en esta ocasió el nombre d'instruments, acompanyant l'orquestra.

I per últim, vos duc "Amor bajo cero" exitàs del grup argentí i en la pel·lícula del qual també es cantava de la forma tan horrible que vos pose: ahí tenim a Concha Velasco, Jorge Rigaud, Pedro Osinaga i fins a l'enigmàtica Katia Loritz (envoltada de bromera en la banyera) entre altres, cantant d'eixa manera tan espantosa en la (llavors) luxosa cabanya de la Molina on han anat a un concurs d'esquí. Pel·lícula bastant fluixa, cursi i avorrida, però amb uns paisatges molt bonics i... a tot color.

I aquí la magnífica versió de Los Cinco Latinos en Portugal.

Bé, eren uns altres temps i, no obstant això, el decorat del plató de RTP era impecable i com d'IKEA, però atenció: fa 60 anys!, mobles nòrdics de disseny, segurament seria de firma, amb originals i totalment de plena actualitat.
L'escenari una mica escàs, els artistes estan limitats en una catifa ratllada molt reduïda, de 3x2 m (calcule) i amb una manera d'actuar una mica aclaparadora: els quatre xics li ho canten tot a la xica i esta és l'única que li canta a l'espectador, estan massa junts, a penes es pot moure Estela, quasi no caben i damunt amb eixe vestit tan vaporós. Això sí: molt professionals amb una cuidada i estudiada coreografia (supose que especial per a llocs reduïts com les sales de festes).
En fi, que molts anys després he tornat a descobrir-los. I aquí vos deixe el recital complet per si voleu vore'l.
Bo, no és una entrada a ús i costum d'este blog, però de tant en tant faig una cosa així, en esta ocasió pot ser que hi haja fins i tot gent que ni els conega o que els sone el nom, però va ser un grup que va tindre molt d'èxit i la cantant (que va faltar no fa molt) va seguir en actiu molts anys després que es dissolgueren.