COM A NOUS 131: EN L'ESTIU DE 2021 (Capítol 1)

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 L'assumpte va que xuta: les rehabilitacions d'edificis són contínues i afortunadament cada volta són més les que es duen a terme. A pesar que és onerós per als propietaris, sempre és més barat escometre obres parcials que deixar que la finca es deteriore tant que calga derrocar. Perquè lamentablement eixa és la fi de les cases: totes tenen data de caducitat i, si no s'escometen les reparacions oportunes, al final l'edifici es ressent. No sols és qüestió d'estètica, també de supervivència. Però és clar, quan s'acaba una obra es torna a comprovar que els edificis són bonics, tant com el dia en què es van acabar de construir (bo, depén, els tancaments fan que, en algun cas, això siga impossible). Últimament s'han acabat moltes obres, unes de més senzilles, unes altres de molt més complicades i ací vos porte la primera entrega.

Reconec la meua feblesa per este edifici original i amb encant situat a l'av. General Marvá 32 i Mestre Marqués 61 amb projecte de Miguel López González per a Don Vicente Giner en 1976. El sorprenent color, que afortunadament han conservat, el fa únic. La frontera de major longitud té uns plans molt originals que, alhora que li donen moviment, oculten les caixes de les persianes, no obstant això als finestrals del cantó em fa l'efecte que no estaven previstes aquelles (una absurda ordenança municipal que només obliga a posar-les en dormitoris) i en algunes plantes eixes caixes de persiana postisses estan visibles. Els desaigües de les terrasses són molt curiosos.

No tot han de ser cèntrics, perquè este del c/ Elda 9 i Cronista Viravens 30, a les Carolines Baixes, també s'ha rehabilitat. Xicotet edifici que va projectar J. A. García Solera com a augment de plantes sobre baixa, en 1961 per a Don Manuel Caparrós.

I seguim amb García Solera, en esta ocasió amb esta moderna obra a Girona 23 i 25 de l'any 1956, per a Don Ricardo Forner. Potser el primitiu color blanc era més adequat als panys de gressite blau dels ampits que el "ensalmoniment" actual, però ha quedat molt bé.

Encara que l'edifici en si no siga cap meravella, ha quedat netíssim i llest per a afrontar molts anys més. Està situat a Juan de Herrera 16 i Velázquez 24 i va ser projectat per Pedro Antonio Alonso Miguel en 1965 per a Don Esteban Pérez, en aquell temps amo del forn situat a l'edifici anterior i que després va tornar a la planta baixa del nou i en el qual tantes voltes vaig comprar tortells i coques de molletes perquè jo era alumne d'un il·lustre veí: l'acadèmia de Doña Juana del Toro. La planta baixa ha sigut engolida per Mercadona, com gran part de l'illa tal com vam vore A ESTE ARTICLE.

És el més nou de tots, perquè l'any de projecte és 1992, en el qual Bonmatí i Carratalá el van promoure al c/ Sant Vicent 17. En este cas s'ha revertit el color "salmó" tan en voga en aquells anys pel "antracita" que tant es porta ara.

I al Bulevard del Pla, este edifici de considerables dimensions, situat a l'av. Periodista Rodolfo Salazar 46 i 48 i c/ Felipe Herrero 30 amb 79 habitatges, altres tants garatges i grans locals comercials promoguts per Provsa, S. A. en 1981 encara que ara només s'ha rehabilitat el núm. 48.

Un luxós edifici al Raval Roig, és el situat al Socors 13 i carreró de la Serra 1. Projectat per l'arquitecte Enrique Romeu en 1967 per a Don Agustín Arnal i altres. Pisos molt espaiosos i enfront de la mar en un solar que es va obtindre unificant tres xicotetes finques (una d'elles tenia 2 m de frontera) i un aljub posterior de quasi 400 m² com explique a continuació.

El Raval Roig als anys 40. Com veiem al centre de la imatge hi ha un estret carreret (el carreró de la Serra) que està justament enfrontat amb un buit en l'històric mur del Socors, pel qual queia l'aigua quan hi havia pluges torrencials i pel qual desaiguava part de la serra del castell de Santa Bàrbera, d'aquí l'existència d'eixe "carreró" i del buit en el mur.

A esta imatge està assenyalat el desaigüe i les finques que es van unificar per a obtindre el solar, però encara falta una altra i és un gran aljub de quasi 400 m² que ocupava la seua part posterior i que segons documents "recoge las aguas pluviales del monte de Santa Bárbara" cosa lògica perquè, com he dit abans, per aquí baixaven en abundància les dites aigües en els episodis de pluges fortes. Tot fa suposar que es tractava d'un depòsit prou antic i per les seues dimensions no crec que fora només per a ús propi. La que té tres asteriscs és l'única casa de tota la foto que perviu hui dia.

A esta imatge de la Pelegrina, veiem les tres primeres cases que són les que es van derrocar i a continuació l'única que existix actualment. Estes fotos són de la pàgina de Facebook "El nostre Alacant d'antany" al qual agraïsc la seua deferència.
I, com últimament, l'actual gestió de l'Arxiu Municipal de l'Ajuntament d'Alacant impedix que compartisca amb vosaltres plànols i altres documents històrics que, a més de ser públics, estan per a això: per a ser difosos i coneguts per tots els alacantins i curiosos de la nostra història, no perquè estiguen agafant pols en prestatgeries ocultes i només a l'abast de persones triades pels responsables del propi arxiu.
I en esta ocasió, la música no té res a vore amb el tema de hui, simplement després de molt de temps, ahir la vaig tornar a escoltar i per això la pose. Es tracta de "Come on Eileen" composta per Kevin Rowland, "Big" Jim Paterson, i Billy Adams i interpretada per Dexys Midnight Runners que la va llançar a l'èxit en 1982.

COMO NUEVOS 131: EN EL VERANO DE 2021 (Capítulo 1).

 Versió en valencià, traduïda per Gonzalo Pons Delgado en  ESTE ENLLAÇ 

El asunto va que chuta: las rehabilitaciones de edificios son continuas y afortunadamente cada vez son más las que se llevan a cabo. A pesar de lo oneroso para los propietarios, siempre es más barato acometer obras parciales que dejar que la finca se deteriore tanto, que haya que derribar. Porque lamentablemente ese es el fin de las casas: todas tienen fecha de caducidad y si no se acometen las reparaciones oportunas al final, el edificio se resiente. No solo es cuestión de estética, también de supervivencia. Pero claro, cuando se acaba una obra se vuelve a comprobar que los edificios son bonitos, tanto como el día en que se acabaron de construir (bueno, depende, los cerramientos hace que en algún caso, eso sea imposible). Últimamente se han acabado muchas obras, unas más sencillas otras mucho más complicadas y aquí os traigo la primera entrega.

Reconozco mi debilidad por este original y coqueto edificio sito en la Avda del General Marvá 32 y Maestro Marques 61 con proyecto de Miguel López González para D. Vicente Giner en 1976. El sorprendente color que afortunadamente han conservado, lo hacen único. La fachada de mayor longitud tiene unos planos muy originales que a la vez que le dan movimiento, ocultan los tambuchos de las persianas, sin embargo en los ventanales de la esquina me da la impresión de que no estaban previstas aquellas (una absurda ordenanza municipal que solo obliga a ponerlas en dormitorios) y en algunas plantas esos tambuchos postizos están visibles. Los desagües de las terrazas son muy curiosos.

No todo van a ser céntricos, porque éste de la C/Elda 9 y Cronista Viravens 30 en Carolines Baixes, también se ha rehabilitado. Pequeño edificio que proyectó J.A. García Solera como aumento de plantas sobre baja, en 1961 para D.Manuel Caparrós.

Y seguimos con García Solera, en esta ocasión con esta moderna obra en Gerona 23 y 25 del año 1956, para D. Ricardo Forner. Quizás el primitivo color blanco era más adecuado a los paños de gresite azul de los antepechos que el "asalmonamiento" actual, pero ha quedado muy bien.

Aunque el edificio en sí, no sea ninguna maravilla, ha quedado limpísimo y listo para afrontar muchos años más. Está situado en Juan de Herrera 16 y Velázquez 24 y fue proyectado por Pedro Antonio Alonso Miguel en 1965 para D. Esteban Pérez, a la sazón dueño del horno sito en el edificio anterior y que luego volvió a la planta baja del nuevo y en el que tantas veces compré torteles y coques de molletes porque yo era alumno de un ilustre vecino: la academia de Dª Juana del Toro. La planta baja ha sido engullida por Mercadona, como gran parte de la manzana tal y como vimos EN ESTE ARTÍCULO.

Es el más nuevo de todos, porque el año de proyecto es 1992 en que Bonmatí y Carratalá lo promovieron en la C/San Vicente 17. En este caso se ha revertido el color "Salmón" tan en boga en aquellos años por el "antracita" que tanto se lleva ahora.

Y en el Bulevar del Pla, este edificio de considerables dimensiones, sito en Avda Periodista Rodolfo Salazar 46 y 48 y C/Felipe Herrero 30 con 79 viviendas, otros tantos garajes y grandes locales comerciales promovidos por Provsa,S.A. en 1981 aunque ahora solo se ha rehabilitado el nº 48.

´

Un lujoso edificio en el Raval Roig, es el situado en Virgen del Socorro 13 y Callejón de la Sierra 1. Proyectado por el arquitecto Enrique Romeu en 1967 para D.Agustín Arnal y otros. Pisos muy espaciosos y frente al mar en un solar que se obtuvo unificando tres pequeñas fincas (una de ellas tenía 2m de fachada) y un aljibe posterior de casi 400 m2 como explico a continuación.

El Raval Roig en los años 40. Como vemos en el centro de la imagen hay una estrecha callecita (el Callejón de la Sierra) que está justamente enfrentada con un hueco en el histórico muro de Virgen del Socorro, por el que caía el agua cuando había lluvias torrenciales y por el que desaguaba parte del Benacantil, de ahí la existencia de ese "Callejón" y del hueco en el muro.

En esta imagen está señalado el desagüe y las fincas que se unificaron para obtener el solar, pero aún falta otra y es un gran aljibe de casi 400 m2 que ocupaba su parte trasera y que según documentos "recoge las aguas pluviales del monte de Santa Bárbara" cosa lógica porque como he dicho antes, por ahí bajaban en abundancia dichas aguas en los episodios de lluvias fuertes. Todo hace suponer que se trataba de un depósito bastante antiguo y por sus dimensiones no creo que fuera solo para uso propio. La que tiene tres asteriscos es la única casa de toda la foto, que pervive hoy en día.

En esta imagen de La Peregrina, vemos las tres primeras casas que son las que se derribaron y a continuación la única que existe actualmente. Estas fotos son de la página de facebook "El nostre Alacant d'Antany" al que agradezco su deferencia.

Y como últimamente, la actual gestión del Archivo Municipal del Ayuntamiento de Alicante, impide que comparta con vosotros planos y demás documentos históricos que además de ser  públicos, están para eso: para ser difundidos y conocidos por todos los alicantinos y curiosos de nuestra historia, no para que estén cogiendo polvo en estanterías ocultas y solo al alcance de personas escogidas por los responsables del propio archivo.

Y en esta ocasión, la música no tiene que ver nada con el tema de hoy, simplemente después de mucho tiempo, ayer la volví a escuchar y por eso la pongo. Se trata de "Come on Eileen" compuesta por Kevin Rowland, "Big" Jim Paterson, y Billy Adams e interpretada por Dexys Midnight Runners que la lanzó al éxito en 1982.

ELS PIONERS DE... LA PLATJA DE SANT JOAN II

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 A la primera part (que podeu consultar ACÍ) vam vore edificis anteriors a 1960, ara vorem els de 1960 i 61. Com sempre, remarcar que es tracta d'edificis d'habitatge col·lectiu que existisquen ara, no s'inclouen xalets. En 1960 ja es començava a construir amb més densitat i més altura, encara que no es sobrepassen les 6 plantes. La majoria tenen ascensor i quasi tots estan molt prop de la mateixa platja, per tant la piscina no cal, només travessant el carrer ja et pots banyar, com a màxim una dutxa al jardí per a evitar pujar-se l'arenal a casa. Els habitatges continuen sent xicotets, les terrasses una mica més generoses i les cuines en alguns casos són una misèria, potser perquè es suposa que a l'estiu es menja ensalada, d'entrepà o s'ix fora, en fi: els tòpics de sempre. Tot l'anterior té les seues excepcions, és clar. I vegem-los tots.

I, per a la foto de portada, porte l'Edifici Alhambra, av. Niça 9-10 i Londres 1. Juan Guardiola Gaya 1961 per a J. A. Sanz que potser és el que més m'agrade.

A esta magnífica foto aèria proporcionada per M. J. Aliaga Martínez, figuren diversos dels edificis de què vos parlaré. Era el Primer Polígon de la Platja de Sant Joan, encara sense urbanitzar.

I els enumere: 1.-Conjunt Falcón, Moll Roig, etc., 2.-Alhambra, 3.-Demolit, 4.-Rio de Janeiro, 5.-Azor, 6.-Copacabana, 7.-Febus, 8.-Torremar, 9.-Delfín, 10.-María Luisa (Demolit), 11.-Flamingo. L'1, 6, 8 i 9 ja els vam vore a l'anterior article.

Apartaments Azor, av. Niça 9, tres edificis: dos d'habitatges de baixa altura i una "safata comercial" amb una gran terrassa davant aprofitada pels locals, és clar. Projecte de Francisco Muñoz Llorens en 1960 per a Beltrán, Navarro y Cía. En una preciosa perspectiva del projecte figura una piscina al centre, just on està eixa zona enjardinada, però una amable veïna (que em va permetre entrar i fer les fotos) va assegurar que mai es va fer. Lamentablement, no vos puc posar el plànol del projecte perquè l'Arxiu Municipal m'ho ha prohibit, per unes normes recentment canviades i que eviten que siguen conegudes estes joies, que no són seues, són de tots els alacantins.

Las Terrazas al c/ Milà 3 i av. Costa Blanca 164, al costat del llavors famós "Hotel Playa", projecte de Miguel López González de 1960 per a de Diego y Coloma, S.L. Encara que no estava en primera línia, va disfrutar d'una afable tranquil·litat i unes magnífiques vistes fins que el xalet que el separava de l'av. Niça... es va convertir en el "Voy Voy", famós pub amb piscina i matinades que va estar de tumultuosa moda als anys 80 i 90. La rematada va ser la substitució del xalet per un edifici que eclipsa totalment el xicotet bloc.

Edificis El Cid, av. Catalunya 18 i Sant Sebastià 3, projectat en 1961 pels arquitectes Carlos García San Miguel i Manuel Jaén Albaitero per a "Urbacons, S.A." elegants blocs que formaven un grup amb el confrontant "Hotel Babieca" (després Holiday Inn i Puerto de Alicante). L'hotel ha tingut diverses ampliacions i actualitzacions, de fet crec que n'hi ha una en marxa actualment.

I reprenem l'Edifici Alhambra, del qual ja hem fet unes anotacions al principi. A estes fotos vos mostre com era abans de la rehabilitació estructural que es va fer en 2016, on, com es veu a les fotos de Google, es va escometre una obra d'importància: es van desmuntar totalment els forjats volats brise-soleil i es va optar per assegurar les terrasses dels extrems (les de més volada) suspenent-les d'unes bigues a la coberta, evitant així els pesats i agressius pilars que s'han emprat en altres edificis.

Edifici Pastor: c/ Irlanda 4 i pça. la Corunya, projecte de Juan Guardiola Gaya en 1961 per a Don Francisco Pastor. Tenia la particularitat que tota la frontera de la plaça estava coberta per gelosies ceràmiques de color "caldera" les terrasses, l'escala i fins els ascensors, però diverses actuacions les han eliminades per complet i substituïdes per uns altres tancaments. La veritat és que protegien de l'abrasador sol de la vesprada, però és clar: una mica claustrofòbiques.

Rio de Janeiro: av. Costa Blanca 107, Juan Guardiola Gaya 1961 per a S.O. y Valencia. La gran coordinació veïnal a l'hora de triar tancaments ha aconseguit que l'edifici parega més compacte, però també més uniforme. La nova tanca que separa el jardí del carrer és verdaderament original (no apareix a estes fotos).

Apartaments Proa, av. Niça 20, projecte de J. M. Pagola de 24 habitatges de renda limitada per a Proa, S.A. Emplaçat al costat del famós, cuidat i resistent (fins fa unes setmanes que ha caigut sota la piqueta) xalet del Dr. Rubert.

Fabulosa foto proporcionada per M. J. Argilaga on, seguint la llavors carretera local A-190 d'Alacant al Campello, es van succeint els edificis: Azor, Alhambra, grup Moll Roig (etc.), Proa, Hotel Playa...

Una altra vista aèria de la zona, cortesia de M. J. Aliaga, al qual agraïm la seua gentilesa, amb els edificis ja identificats a la segona foto.

En definitiva: els anys han passat per a tots i la zona s'ha colonitzat per complet. Urbanitzat i dotat de tots els servicis, lluny queda aquell arenal que anava sent ocupat a poc a poc per edificis no molt alts i amb un fangar a les seues portes, sense clavegueram (fosses sèptiques) i quasi tots amb telèfon públic al seu portal perquè no hi havia mòbils i el telèfon fix era car i impossible d'obtindre... En canvi els edificis encara no havien sigut deformats pels tancaments abusius ni per les successives rehabilitacions a què han sigut sotmesos tots perquè la mar és preciosa, però la humitat i el salnitre molt roïns per a les edificacions.
Com he dit abans, lamente no poder adjuntar els pertinents plànols (uns treballs minuciosos dels respectius arquitectes) ja de per si mereixedors d'un estudi que els posara en valor, però l'Arxiu Municipal de l'Ajuntament d'Alacant ha decidit reservar-se per a si i per a l'elit investigadora que puga anar un matí laborable de 10 a 13 h coses que deurien estar al servici de tots els alacantins, ja que en definitiva som els seus propietaris.
Però anem per la música i en aquells anys de la picor estava molt de moda el chachachá, ritme cubà que ací ens porten Xavier Cugat i la seua esposa Abbe Lane que, per cert, van actuar al Gallo Rojo. L'artistassa ens canta a tot color "Me lo dijo Adela" composició d'Otilio Portal i que pertany al film "Susana y yo" haha.