EDIFICIS RECUPERATS III: CÈNTRICS I AMB MÉS DE 70 ANYS

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 Encara que molt diferents per fora, són prou semblants quan a magnituds. Em referisc als situats en Bazán 47/Pascual Pérez 11 (a on va estar la famosa sabateria La Revoltosa) i en Llauradors 13 (emparedat entre dos palaus del segle XVIII, el de Maisonnave i el del Portalet), i és que les seues característiques físiques són prou semblants: un solar sobre 150 m², superfície edificada al voltant de 900 m², planta baixa i 4 pisos, en origen 8 habitatges, projecte dels anys 40 (1942 i 1948 respectivament), però la diferència la marca la llargària de fatxades, mentre que el del c. Bazán té quasi 27 metres, el del c. Llauradors només en té 7,50. Doncs bé, ambdós han sigut remodelats, dotats d'ascensor, aire condicionat i moltes més comoditats i clar: convertits en... apartaments turístics. Vegem les fotos de tot això:

Bazán 47 i Pascual Pérez 11. Estat final. El mirador, els balcons amb un extrem arredonit (hui rectes) i les boniques cornises són semblants a altres edificis del mateix arquitecte (Gabriel Penalva), molts desapareguts com el Gran Hotel, però uns altres com el d'Altamira 1/Rambla encara continuen drets.

Previ a la rehabilitació.

L'edifici tal com el coneixem hui va ser encomanat per la seua propietària Pilar Ayala a l'arquitecte Gabriel Penalva en 1942. En realitat es tracta al seu torn d'una reforma d'un altre d'existent anteriorment i l'estat final es va deure a diversos canvis: al maig de 1942 se li va afegir un mig pis com a àtic i uns mesos més tard es va completar la planta deixant-la com les altres. El mirador que presidix el xamfrà és la part més vistosa de la casa i característic junt amb els balcons acabats en corba (hui rectes), d'este avançat arquitecte que ens va deixar diversos edificis en la ciutat, molts d'ells desapareguts. Plànols d'època, A.M.A.

Alguns detalls dels habitatges després de la rehabilitació. Les fotos pertanyen a l'empresa propietària de la finca i han sigut extretes de la seua pàgina web.

Lamentablement un detall com el dels 19 compressors, que són 16 dels habitatges i 3 de la nova hamburgueseria de la planta baixa (en la foto de quan estava en obres encara no estaven tots), que estan a la vista a pesar que la normativa ho prohibix i, sobretot, fan malbé l'estètica de l'edifici.

Fatxada de l'edifici del c. Llauradors 13. Com es pot apreciar en la foto, l'últim pis se'l podrien haver estalviat (atenció: no s'ha afegit ara, és original de 1948) i així estaria tot el front a la mateixa línia de cornisa. No obstant això, encara que estiga just entre dos palaus del segle XVIII, passa desapercebut, no molesta (només això de l'altura).

Instància i plànols de projecte encomanat en 1948 a l'arquitecte Miguel López pel propietari Don Jorge Mora. Com podem apreciar la fatxada és una mica diferent a l'actual, ja que encara que els buits es conserven l'ornamentació diferix, l'últim pis es va canviar i el balcó del primer es va eliminar. En ser el solar tan profund i la fatxada estreta, es van projectar dos habitatges per planta, un amb fatxada al carrer i un altre d'interior, cosa no molt habitual en la nostra ciutat, a on tots els habitatges solen tindre fatxada exterior. Plànols de l'A.M.A.

Durant les obres d'acabament de la fatxada.

Dos vistes de l'interior dels apartaments. Del web de l'empresa propietària.

En definitiva: degut a les noves formes de contractació d'allotjaments i l'era de les noves tecnologies, amb la febra dels apartaments turístics, s'estan rehabilitant nombrosos edificis antics i gràcies a això s'han conservat. Espere que això duga a la catalogació dels dos d'este article. Una altra cosa és la regulació d'estos negocis i aconseguir (a més que siguen edificis exclusius com en estos casos) un grau de molèstia nul per als veïns. En tot cas, i des del punt de vista urbanístic, són actuacions beneficioses i si s'acabara el negoci, doncs no res: es venen com a habitatges habituals.
Els meus agraïments a l'Arxiu Municipal de l'Ajuntament d'Alacant. Les fotos d'interior dels apartaments s'han tret de les respectives pàgines web a on podeu dirigir-vos si voleu vore'n més.
Com sempre, hi ha música, i esta volta sense cap relació amb els edificis ni el tema, l'he tornada a escoltar i la pose, són Las Ketchup, que en el seu àlbum Hijas del tomate van cantar el mundialment famós "Aserejé", compost per Francisco Manuel Ruiz Gómez...