Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE
Segurament Don Eulogio Soto no va arribar a imaginar mai que la seua casa, que amb tanta il·lusió (supose) va alçar en el c. Sant Ferran lletra G, rebria tal nom, però així ha sigut, i s'ha popularitzat allò que un grup de manyacos va començar a dir de broma en els anys 70, potser amb una certa justificació per a la ment infantil, ja que la casa no passava pels seus millors moments i tenia la porta del c. Sant Ferran sempre oberta (almenys de dia), deixant a la vista un interior llòbrec i atemoridor, amb treginat i arrimadors de fusta artísticament obrats i manises enfosquides pel pas del temps, misteriós lloc a on jugar a mil i una diableries amb el risc, això sí, de ser rebut a paraiguades pels habitants de tan singular i modernista mansió.
I tornant a la casa, resulta que és un dels escassos exemples de modernisme que encara ens queda en la ciutat i fa 104 anys Don Eulogio va encomanar a l'arquitecte Francisco Fajardo que reformara l'edifici que s'estava construint segons els plànols d'Enrique Sánchez Sedeño i supose que, en no quedar satisfet, li va demanar que afegira unes "cúpulas piramidadas" complementades amb l'original ornamentació que veem hui dia. I aquí vos duc la sol·licitud del permís per a dur a terme l'obra i el seu projecte, que el propietari va presentar a l'Ajuntament amb data 25 d'abril de 1912.
Segurament Don Eulogio Soto no va arribar a imaginar mai que la seua casa, que amb tanta il·lusió (supose) va alçar en el c. Sant Ferran lletra G, rebria tal nom, però així ha sigut, i s'ha popularitzat allò que un grup de manyacos va començar a dir de broma en els anys 70, potser amb una certa justificació per a la ment infantil, ja que la casa no passava pels seus millors moments i tenia la porta del c. Sant Ferran sempre oberta (almenys de dia), deixant a la vista un interior llòbrec i atemoridor, amb treginat i arrimadors de fusta artísticament obrats i manises enfosquides pel pas del temps, misteriós lloc a on jugar a mil i una diableries amb el risc, això sí, de ser rebut a paraiguades pels habitants de tan singular i modernista mansió.
I tornant a la casa, resulta que és un dels escassos exemples de modernisme que encara ens queda en la ciutat i fa 104 anys Don Eulogio va encomanar a l'arquitecte Francisco Fajardo que reformara l'edifici que s'estava construint segons els plànols d'Enrique Sánchez Sedeño i supose que, en no quedar satisfet, li va demanar que afegira unes "cúpulas piramidadas" complementades amb l'original ornamentació que veem hui dia. I aquí vos duc la sol·licitud del permís per a dur a terme l'obra i el seu projecte, que el propietari va presentar a l'Ajuntament amb data 25 d'abril de 1912.
Memòria de l'obra a realitzar, a on s'emfatitza que no fa falta permís "por considerarse las obras de cubiertas como obras interiores por terminarse las fachadas en las líneas de cornisa", però s'explica en què consistixen estes: l'afegiment de les agulles piramidals, que "tendrán su armazón formado por 4 jácenas armadas como limas-tesas unidas por su parte superior por los zunchos necesarios..." i s'acaba anomenant l'"enripiado y cubierta de teja escamada metálica fabricada por la Real Compañía Asturiana". AMA.
I si hi va haver una bruixa famosa en els 70, eixa va ser "The Witch Queen of New Orleans", 'la reina bruixa de Nova Orleans', cançó de gran èxit interpretada pel grup Redbone, que segons la traduïda Viquipèdia "figuren en l'Smithsonian de Nova York com el primer grup natiu americà de rock cajun en aconseguir el número 1 en els Estats Units i internacionalment". La veritat és que, a més de la cançó, l'estètica amb jaquetes de napa (supose) amb serrells va ser tot un èxit i al final les venien inclús en "La Meca de los pantalones" del c. Bailén...
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Si tienes que decir algo...escribe aquí y gracias por tus comentarios.