lunes, 23 de enero de 2012

EDIFICIS INVISIBLES (6): VISTABELLA 1

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 I mira que es veu... perquè l'edifici Vistabella 1 està en primera línia de l'av. de la Condomina, en l'Albufereta, i juntament amb els altres dos blocs formen la urbanització del mateix nom, alçada en 1960 pel promotor Don Ricardo Sánchez i amb projecte (almenys en dos dels seus blocs) de Don Juan Guardiola Gaya. Però a pesar d'això, tret de la torre, que és més prominent, els blocs 1 i 3 passen desapercebuts per ser baixet l'1 i per estar realment amagat el 3 excepte per als usuaris del TRAM, amb el qual és confrontant.
1960
Igual que tots els d'eixe costat (El Paraíso, Torre San Pascual i Las Torres), en estar el terreny en una cota inferior a la de la carretera, té una planta extra sota rasant, per a evitar que el primer pis d'habitatges mancara de vistes a la mar. Juntament amb El Paraíso són els pioners de la construcció en altura de la zona i així els va. La proximitat de la mar i la classe d'edificació en bloc obert i terrasses amb grans volades ha fet que el temps els tracte molt malament i necessiten reparacions cada cert temps.
Imàtgens de Google Maps de 2008
I en això estan ara, en una segona rehabilitació des de la seua construcció. En la primera es van despullar les baranes de la seua característica gelosia i actualment, a més de reforçar amb pilars metàl·lics els ixents laterals, s'ha canviat completament la barana. El resultat no ha sigut molt afortunat, no tant per l'obra en si, sinó per la contribució dels propietaris afegint tancaments sense cap orde ni control, que ara, sense l'ampit d'obra, són més visibles, i llevant algunes de les característiques persianes mallorquines que l'edifici tenia en el seu origen.
L'edifici en l'actualitat
I per a alegrar-nos una mica la qüestió, recorrerem a la música que s'estilava l'any de la seua construcció (encara que hi ha llocs a on daten la pel·lícula en 1961) i tenim a Baby Bell cantant la inconfusible "Siempre es domingo", cançó d'Augusto Algueró que dona títol a la pel·lícula, a on una colla de jóvens (i després molt famosos i reconeguts) actors donen vida a un grup de xics i xiques de posició acomodada que beuen, vetlen i es divertixen, mentre que els seus despreocupats pares ho ignoren quasi tot. Amb un tuf a moralina i a on el sexe ni es mencionava.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Si tienes que decir algo...escribe aquí y gracias por tus comentarios.