ERRADES EN LES DADES

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 I una de les dades importants de les fitxes del nou P.G.O.U. alacantí, el que s'ha aprovat provisionalment no fa molt, és la data de construcció dels edificis. Arran d'un canvi d'impressions en el Facebook de la nostra alcaldessa entre Alfredo Campello i un altre amic de la Sra. Castedo, m'ha vingut a la memòria una curiositat del nou pla aprovat. El canvi d'impressions ha sigut sobre un tema força debatut en els fòrums, murs de Facebook, articles de premsa i d'este i altres blogs i per descomptat en llibres sobre el patrimoni històric alacantí, perquè és normal que, si algú veu un edifici brut, desastrat, amb la pintura despellorfada, amb algun clavill, tendisca a solucionar eixos problemes d'un colp de ploma, o més ben dit d'un colp de piqueta: és més barat tirar a terra un tros de la nostra història i edificar una cosa nova, mal-imitant bastament o no l'antiga, que restaurar o, inclús si es derroca, aprofitar allò que es puga. En este cas parlem de la plaça de Sant Cristòfol i concretament de la galta a on es trobava la històrica farmàcia d'Agatángelo Soler.

En les magnífiques fotos de Carles Vela s'observa què hi havia fins a l'any 2.000 (aproximadament).

Fotografies propietat de Carles Vela

Els edificis de les cantonades d'Argensola, Sants Metges i Llauradors s'han salvat. Els altres no: s'han derrocat i amb eixe derrocament se n'han anat els carreus, les motlures, les artístiques baranes de ferro forjat i fins la impressionant portada modernista de marbre de la farmàcia. Tot allò s'hauria d'haver conservat i reposat (si de cas) en la fatxada reedificada, o en la nova a on s'hagueren aprofitat els materials antics.
No va succeir així i es va derrocar i en el seu lloc es van construir estos edificis, imitant l'antiguitat, fins i tot conservant les altures preexistents en algun cas, però sense aprofitar res dels anteriors.

Fitxes A-104/105/106 i 107. Assenyalada en roig la "cronologia" dels edificis.

I pel que pareix l'equip redactor del PGOU no s'ha assabentat que eixos edificis són totalment nous, perquè si observeu en les fitxes de protecció ambiental de què disposen eixos edificis, es daten a principis del segle XX, és a dir: amb 100 anys més dels que tenen en realitat. De totes maneres, dins de l'errada en les dades, em sembla inclús encertat que es protegisquen eixos edificis perquè no es puga fer alguna cosa molt pitjor (això no vol dir que no continue sense entendre que s'haja denegat la protecció a moltíssims altres de la zona que sí que tenen 100 anys d'antiguitat i dels quals parlarem en un altre article).
Doncs clar, hi ha música també i la posa la italiana Gigliola Cinquetti, amb la seua "No tengo edad", famosíssima cançó de 1964 que va triomfar en el Festival de Sanremo (el pare de tots els festivals) i després en Eurovisió.