Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE
I és que a més de transformar profundament els 2.682 m² d'estos dos edificis units, d'oficines a habitatges, han tingut la genial idea de convertir les fronteres i part de la mitgera del més alt en un jardí vertical, cosa prou meritòria en un edifici particular, perquè imagine que el manteniment d'esta infraestructura deu ser prou costós. Però vegem com ha quedat i també un poc d'història des que en 1975 es va projectar fins als nostres dies.
I és que a més de transformar profundament els 2.682 m² d'estos dos edificis units, d'oficines a habitatges, han tingut la genial idea de convertir les fronteres i part de la mitgera del més alt en un jardí vertical, cosa prou meritòria en un edifici particular, perquè imagine que el manteniment d'esta infraestructura deu ser prou costós. Però vegem com ha quedat i també un poc d'història des que en 1975 es va projectar fins als nostres dies.
Estat final de l'edifici.
L'edifici és un projecte de 1975, dels arquitectes J. M. Esquius i J. Puig Torné com a sucursal bancària i oficines per al Banc Català de Desenvolupament, encara que la direcció d'obra i configuració final de les fronteres es va deure a Juan Guardiola Gaya. En 1988 este mateix arquitecte va executar una ampliació en el solar contigu de López Torregrosa 19, unint ambdós. Els diversos moviments empresarials, amb fusions, adquisicions, etc., van fer que la propietat fora passant per diferents titulars: Seguros UAP, AXA... fins a arribar a un punt en què, abandonat, va estar tancat uns anys (això sí, amb el rètol lluminós en el seu terrat) fins que es van començar les obres recentment.
En la primera d'estes dos fotografies d'època veem l'edifici anterior, al qual va substituir el del banc. Com a curiositat, el veí Banc d'Alacant està en construcció i, a la dreta, la desaparició del Cine Monumental ja és un fet. En la segona, l'edifici que ens ocupa en estructura (forjat pla i fines columnes d'acer en el perímetre, deixant l'interior diàfan) i a la dreta l'edifici Monumental en construcció. El Banc d'Alacant ja està en funcionament.
Diversos moments de les obres de transformació del conjunt.
No es tracta d'uns apartaments turístics, sinó d'un allotjament temporal de llarga duració per a una o dos persones, però amb unes característiques especials: tots els habitatges tenen, a més de la zona d'estar-dormitori, una xicoteta cuina (nevera i microones), bany, traster i zones comunes com ara salons varis, cuina, gimnàs, llavaneria, terrassa comuna i a més en el seu lloguer estan inclosos tots els consums: aigua, llum, internet, climatització, neteja, tovalloles...; és a dir, pràcticament els servicis d'un hotel. Hi ha 49 suites de diverses grandàries i orientacions.
Les tres imàtgens que antecedixen han sigut extretes de l'estudi d'arquitectura de María Langarita i Víctor Navarro, a on veem una imatge del projecte de la frontera d'Alfons el Savi, la zona de coallotjament i la terrassa sobre López Torregrosa, A més d'este projecte (amb moltes més fotos i a on figura la resta de tècnics intervinents) també té altres importants obres a favor seu, que pots consultar en ESTE ENLLAÇ.
Evolució i estat actual de les fronteres vegetals. Respecte a elles, els arquitectes i segons figura en el seu web enllaçat ans, ens conten entre altres coses que "La intervención, más allá de desarrollar un programa residencial orientado a estancias medias, que ya ha acreditado ser solución para multitud de situaciones personales, también se propone desplegar una pedagogía ecológica, pensando que la arquitectura puede orientar salidas al cúmulo de crisis que se reúnen. Así, se propone una fachada completamente vegetal que sea provisoria de alimento de la fauna avícola que coloniza el vecino monte de Benacantil".
A més de la profunda transformació de la realitat física de l'edifici, de les seues fronteres i de l'interior, la intervenció ens deixa unes fronteres singulars, que espere que duren molt de temps.
Encara que sempre hi ha un però... i a més a més no molt fàcil d'entendre, mantindre eixe eixam de cables a la vista sobre una frontera que ha tingut una transformació total, hauria sigut senzill ocultar eixos cables, d'una manera o d'una altra.
Les tres imàtgens que antecedixen han sigut extretes de l'estudi d'arquitectura de María Langarita i Víctor Navarro, a on veem una imatge del projecte de la frontera d'Alfons el Savi, la zona de coallotjament i la terrassa sobre López Torregrosa, A més d'este projecte (amb moltes més fotos i a on figura la resta de tècnics intervinents) també té altres importants obres a favor seu, que pots consultar en ESTE ENLLAÇ.
A més de la profunda transformació de la realitat física de l'edifici, de les seues fronteres i de l'interior, la intervenció ens deixa unes fronteres singulars, que espere que duren molt de temps.
I per últim dos imàtgens per al record: les primitives fronteres i els seus detalls.
I clar, quan a més d'embellir les fronteres el jardí vertical també ha de proporcionar menjar als pardalets del castell de Santa Bàrbera, no puc posar altra cançó que eixa: "El baile de los pajaritos", exitàs mundial del compositor Werner Thomas traduïda i cantada en milers de versions (fins Leonard i Amy la ballen en The Big Bang Theory), encara que per a mi sempre serà un èxit de María Jesús y su acordeón, qui vaig vore actuar en les festes de la Vila amb gran sorpresa meua, perquè tot lo món es va posar a ballar una cosa que jo no coneixia...
Entradas
