Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE
Com és habitual des de fa un temps, l'Ajuntament d'Alacant posa en marxa un servici gratuït d'autobús per a recórrer el centre i que vegem sense fatigar-nos tots els pesebres gegantins i normals, adorns de carrers i boles lluminoses, xurreries, etc., i que puguem anar a comprar als mercats ambulants nadalencs i centres comercials més cèntrics de la ciutat, encara que en realitat només hi ha una empresa, però únicament li han posat parada a un, l'altre no en té de pròxima. Trobem a faltar una parada en l'Estació de Madrid, que tampoc estaria malament perquè els visitants de la província, Espanya i l'estranger tingueren accés a vore les figures gegantesques. Doncs aquí vos deixe el recorregut, però tenint en compte que la parada de la Rambla no estarà operativa els dies i hores en què hi haja tall de la circulació, que són molts, cosa que podeu comprovar en ESTE ENLLAÇ. La freqüència és de 15 minuts entre les 9:00 h i les 22:30 h des del dia 23 fins al 6 de gener. Atenció a les vespres de Nadal i Cap d'Any ja que, encara que no diu res, supose que seguirà l'horari de les altres línies: última eixida a les 21:00 h.
Imatge d'anys anteriors de l'autobús nadalenc. Foto del diari Información.
Plànol del recorregut i parades (font: Vectalia), encara que cal tindre en compte que les parades del Teatre Principal, el Portal d'Elx i la Rambla canvien pels talls d'esta. Un embolic que provocarà problemes. Aquí les enumere.
Plaça d'Espanya-Panteó de Quijano II (capçalera) 2 Plaça dels Cavalls 17
Reis Catòlics 31
Federico Soto 6
Plaça Ruperto Chapí 3 (*)
Bilbao 6 (**)
Rambla Méndez Núñez 12 (**)
(*) Només es realitza amb desviament de tall de Rambla
(**) No es realitza amb desviament de tall de Rambla
Pesebre gegantí de l'Esplanada que caldrà vore a peuet els dies de tall de la Rambla.
I és clar que posem música, en este cas "Feliz Navidad", composta i interpretada pel mateix José Feliciano i que a més té desenes de versions dels més sorprenents intèrprets, com per exemple Azúcar Moreno, Raffaella Carrá, Fangoria i Luciano Pavarotti, José Carreras i Plácido Domingo quan eren Els Tres Tenors, que també vos oferisc.
Versió en valencià traduïda per Gonzalo Pons Delgado en ESTE ENLLAÇ
Como viene siendo habitual desde hace un tiempo, el Ayuntamiento de Alicante, pone en marcha un servicio gratuito de autobús para recorrer el centro y que veamos sin fatigarnos todos los belenes gigantes y normales, adornos de calles y bolas luminosas, churrerías, etc... y que podamos ir a comprar a los mercadillos navideños y centros comerciales más céntricos de la ciudad, aunque en realidad solo hay una empresa, pero únicamente le han puesto parada a uno, el otro no la tiene cercana, echamos en falta una parada en la Estación de Madrid, que tampoco estaría mal para que los visitantes de la provincia, España y el extranjero, tuvieran acceso a ver las figuras gigantescas. Pues aquí os dejo el recorrido, pero teniendo en cuenta que la parada de la Rambla no estará operativa los días y horas en que haya corte de la circulación, que son muchos, cosa que podéis comprobar en ESTE ENLACE. La frecuencia es de 15 minutos entre las 9:00 h hasta las 22:30 desde el día 23 hasta el 6 de enero. Ojo a los días de, nochebuena y nochevieja, ya que aunque no pone nada, supongo que seguirá el horario de las demás líneas: última salida a las 21:00 h.
Imagen de años anteriores del autobús navideño. Foto del Diario Información.
Plano del recorrido y paradas (fuente: Vectalia) , aunque hay que tener en cuenta que las paradas del Teatro Principal, Portal d'Elx y la Rambla, cambian por los cortes de ésta. Un lío que provocará problemas. Aquí las enumero.
1Plaza de España -Panteón de Quijano II (cabecera)
2Plaza de Los Luceros 17
3Reyes Católicos 31
4Federico Soto 6
5Plaza Ruperto Chapi 3 (*)
6Bilbao 6 (**)
7Rambla Méndez Núñez 12 (**)
(*)Sólo se realiza con desvió de corte de Rambla
(**)No se realiza con desvío de corte de Rambla
Belén gigante de la Explanada que habrá que ver a patita los días de corte de la Rambla.
Y claro que ponemos música, en este caso "Feliz Navidad" compuesta e interpretada por el mismísimo José Feliciano y que además tiene decenas de versiones por los más sorprendentes intérpretes como por ejemplo, Azúcar Moreno, Raffaella Carrá, Fangoria y Luciano Pavarotti, José Carreras y Plácido Domingo cuando eran Los Tres Tenores, que también os ofrezco.
Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE
I cadascuna amb les seues patologies, les seues necessitats, les seues intervencions, les seues solucions i amb coses que contar sobre elles bé per la seua ubicació, les seues vicissituds durant la seua construcció o inclús les particularitats actuals; això sí, han quedat estupendes i esperem que llestes per a afrontar molts anys més, però parlem de tot això cas per cas.
El Socors 25 cant. carreró de la Serra, un elegant edifici projectat en 1963 per Francisco Muñoz Llorens la frontera principal del qual s'ha mantingut lliure de tancaments intrusos, estant a més en el seu origen folrada de luxosos materials ceràmics, petris i marbre en particular. En el vestíbul hi ha un reconegut mural d'Adrián Carrillo. Nou habitatges de gran superfície a pesar de ser "de renta limitada". A simple vista, pareix que ha tingut més rehabilitacions, tant en les baranes com en els fronts de forjat de les terrasses, substituint amb alumini color bronze els anteriors, però conservant els sostres de fusta i altres aplacats.
Imàtgens de les obres i parcial de la frontera principal en el projecte de Francisco Muñoz Llorens.
Molt curiós el denominat "carreró de la Serra", que existix just ahí perquè és el punt més baix per a on desaigua un ampli vessant d'eixa part de la serra del castell de Santa Bàrbera; de fet, en l'actual traçat a més de les escales, en la part dreta, hi ha un escalonament per a facilitar el pas de l'aigua en els períodes de pluja intensa. En la foto antiga veem assenyalat el carreró i l'obertura en el mur del Socors per a on eixia l'aigua i també l'edifici anterior a l'actual. Crec que ja vaig comentar que en una de les cases del dit carreró hi havia un aljub d'uns 400 m² que aprofitava (no sé si per a ús propi o per a vendre) l'aigua que queia sobretot en les "gotes fredes".
C/ Socors 47, anomenat també "Edificio Columbia", projectat en 1966 per Juan Antonio Jordá Juan i en el dit projecte, a més de l'edifici en altura de Pb, entl., 9 pisos i àtic amb 30 habitatges local i oficina, també consta un aparcament de dos plantes amb 500 m² cadascuna (aprox.), que ocupava la part posterior de les següents cases fins al núm. 57 però que no va arribar a edificar-se encara que el desmunt del castell si que es va arribar a fer, i estes obres van ser motiu de queixes dels edificis per deixar molt poca distància entre l'excavació i els fonaments d'algunes de les cases confrontants, els propietaris de les quals ho van denunciar perquè temien per la seua estabilitat i sent causa de la seua paralització. Ignore si va ser el motiu pel qual no es va edificar el pàrquing, però el curiós és que el sòl si que s'utilitza actualment per a aparcar. Més curiós resulta encara que en el Cadastre este espai (uns 500 m² aprox.) estiguera representat gràficament en els seus plànols fins no fa molt, però... ha desaparegut. Perquè? Ni idea.
Reproducció modificada i parcial del fullet de vendes de l'edifici per l'agència Misol (era un desplegable amb orientacions diferents).
Instantànies de la casa durant les obres i l'estat final. Els fronts de forjat s'han folrat pel que sembla amb panell compòsit i s'han substituït les baranes metàl·liques de reixeta per unes altres de transparents. Fa l'efecte que eixos elements ja van ser reformats en una altra intervenció anterior.
L'anomenat "Edificio Bellver" en el Socors 25, va ser projectat en 1966 per RAMÓN BENITO ROCES, ARQUITECTO, al qual vaig dedicar eixe article. Amb 20 habitatges, locals i oficines i tot en ell és especial: la pròpia frontera composta per dos us unides per una jardinera central i amb dos més de laterals tot de formigó vist (encara que les successives rehabilitacions l'han cobert amb sengles capes de pintura) amb eixe acanalat que recorre la part exterior de les terrasses i els ampits laterals, sent el frontal de vidre transparent. Els panys verticals estan recoberts d'una bonica i "arabitzant" manisa vidriada en blanc i blau. Reconec que sempre m'ha agradat.
Enginyós detall del desaigüe i trencaaigües de les terrasses. No és la frontera l'única part curiosa, sinó que la distribució interior dels habitatges aboquen a un pati obert cap al Castell i quasi totes les peces giren la seua disposició per tal de tindre visió d'este i de pas evitar enfrontar-se amb els veïns de l'altre costat, deixant les parets del pati amb una disposició simètrica de "dent de serra". Però no obstant això també va tindre problemes durant la construcció, perquè les terrasses i les jardineres exteriors no complien les normes que dicten que les volades han de separar-se un angle de 45° de les mitgeres de finques confrontants i després d'algunes denúncies i paralitzacions al final... es va quedar la cosa com estava. Els arguments del promotor i de l'arquitecte van ser que tant les terrasses com les jardineres, en ser de formigó, formaven un tot amb l'estructura i no podien demolir-se les parts sobrants. En fi.
Xicotets desperfectes i clavills que s'han solucionat en les obres. també s'ha canviat el color crema per un altre de més grisenc.
Reproducció parcial del plànol de projecte i estat final de l'edifici vist des del Postiguet.
I finalment una imatge que il·lustra perfectament l'horror i l'error que es va cometre en deixar edificar eixos edificis tan alts que tapen el Castell des de la platja del Postiguet i sobreeixint el que ho va començar tot: "Atalaya". Però la situació tan excepcional sobre el pòdium del c/ Socors, les vistes a la mar i les ganes de guanyar milions de tots (dels propietaris dels habitatges existents, dels promotors que van vendre els pisos de luxe a preus exorbitants i la permissivitat municipal) van poder amb tot. I en 1966, any en què els tres edificis estaven en construcció o en l'estudi dels seus arquitectes amb els últims retocs, la cançó més exitosa era la romàntica "Strangers in the Night", tan exitosa que s'han comptabilitzat centenars de versions de tots els cantants i orquestres que vos pugueu imaginar, però la més famosa va ser sens dubte la de Frank Sinatra, que va llançar a la fama la cançó de Bert Kaempfert, Charles Singleton i Edward Snyder, gravació que vos duc remasteritzada i tot.
Versió en valencià traduïda per Gonzalo Pons Delgado en ESTE ENLLAÇ
Y cada una con sus patologías, sus necesidades, sus intervenciones, sus soluciones y con cosas que contar sobre ellas bien por su ubicación, sus vicisitudes durante su construcción o incluso las particularidades actuales, eso sí: han quedado estupendas y esperemos que listas para afrontar muchos años más, pero vamos a hablar de todo ello caso por caso.
Virgen del Socorro 25 c/v a Callejón de la Sierra un elegante edificio proyectado en 1963 por Francisco Muñoz Llorens cuya fachada principal se ha mantenido libre de cerramientos intrusos, estando además en su origen forrada de lujosos materiales cerámicos, pétreos y mármol en particular. En el zaguán hay un reconocido mural de Adrián Carrillo. Nueve viviendas de gran superficie a pesar de ser de Renta Limitada. A simple vista, parece que ha tenido más rehabilitaciones, tanto en las barandillas como en los frentes de forjado de las terrazas, sustituyendo con aluminio color bronce a los anteriores, pero conservando los techos de madera y demás aplacados.
Imágenes de las obras y parcial de la fachada principal en el proyecto de Francisco Muñoz Llorens.
Muy curioso el denominado "Callejón de la Sierra" que existe justo ahí porque es el punto más bajo por donde desagua una amplia vertiente de esa parte del Benacantil, de hecho, en el actual trazado además de las escaleras, en la parte derecha, hay un escalonamiento para facilitar el paso del agua en los periodos de lluvia intensa. En la foto antigua, vemos señalado el Callejón y la abertura en el muro de Virgen del Socorro por donde salía el agua y también el edificio anterior al actual. Creo que ya comenté que en una de las casas de dicho callejón había un aljibe de unos 400 m2 que aprovechaba (no sé si para uso propio o para vender) el agua que se vertía sobre todo en las "gotas frías".
C/Virgen del Socorro 47, llamado también "Edificio Columbia" proyectado en 1966 por Juan Antonio Jordá Juan y en dicho proyecto, además del edificio en altura de Pb, Entp, 9 pisos y ático con 30 viviendas local y oficina, también consta un aparcamiento de dos plantas con 500 m2 cada una (aprox), que ocupaba la parte trasera de las siguientes casas hasta el nº 57 pero que no llegó a edificarse aunque el desmonte del castillo si que se llegó a hacer, siendo estas obras, motivo de quejas de los edificios por dejar muy poca distancia entre la excavación y los cimientos de algunas de las casas colindantes, cuyos propietarios lo denunciaron porque temían por su estabilidad y siendo causa de su paralización. Ignoro si fue el motivo por el que no se edificó el parking, pero lo curioso es que el suelo si que se utiliza actualmente para aparcar. Más curioso resulta aún que en el Catastro, dicho espacio (unos 500 m2 aprox) estuviera grafiado en sus planos hasta no hace mucho, pero... ha desaparecido ¿porqué? ni idea.
Reproducción modificada y parcial del folleto de ventas del edificio por la agencia Misol (era un desplegable con orientaciones distintas).
Instantáneas de la casa durante las obras y el estado final. Los frentes de forjado se han forrado al parecer con panel composite y se han sustituido las barandillas metálicas de rejilla por otras transparentes. Da la impresión de que esos elementos, ya fueron reformados en otra intervención anterior.
El llamado "Edificio Bellver" en Virgen del Socorro 25, fue proyectado en 1966 por RAMÓN BENITO ROCES, ARQUITECTO. al que le dediqué ese artículo. Con 20 viviendas, locales y oficinas y todo en él es especial: la propia fachada compuesta por dos "U" unidas por una jardinera central y con dos más laterales todo de hormigón visto (aunque las sucesivas rehabilitaciones han cubierto con sendas capas de pintura) con ese acanalado que recorre la parte exterior de las terrazas y los antepechos laterales, siendo el frontal de cristal transparente. Los paños verticales están recubiertos de un bonito y "arabizante" azulejo vidriado en blanco y azul. Reconozco que siempre me ha gustado.
Ingenioso detalle del desagüe y goterón de las terrazas. No es solo la fachada lo curioso, sino que la distribución interior de las viviendas vuelcan a un patio abierto hacia el Castillo y casi todas las piezas giran su disposición, con tal de tener visión del mismo y de paso evitar enfrentarse con los vecinos colindantes, dejando las paredes del patio con una disposición simétrica de "diente de sierra".
Pero no obstante también tuvo problemas durante la construcción porque las terrazas y las jardineras exteriores, no cumplían las normas que dictan que los vuelos, deben separarse un ángulo de 45º de las medianeras de fincas colindantes y tras varias denuncias y paralizaciones al final...se quedó la cosa como estaba. Los argumentos del promotor y del arquitecto fueron que tanto las terrazas como las jardineras al ser de hormigón, formaban un todo con la estructura y no podían demolerse las partes sobrantes. En fin.
Pequeños desperfectos y grietas que se han solucionado en las obras. también se ha cambiado el color crema por otro más grisáceo.
Reproducción parcial del plano de proyecto y estado final del edificio visto desde El Postiguet.
Y por último una imagen que ilustra perfectamente del horror y el error que se cometió al dejar edificar esos edificios tan altos que tapan el Castillo desde la playa de El Postiguet y sobresaliendo el que comenzó todo: "Atalaya". Pero la situación tan excepcional sobre el podio de la C/Virgen del Socorro las vistas al mar y las ganas de ganar millones de todos: de los propietarios de las viviendas existentes, de los promotores que vendieron los pisos de lujo a precios exorbitantes y la permisividad municipal, pudieron con todo.
Y en 1966 año en que los tres edificios estaban en construcción o en el estudio de sus arquitectos con los últimos retoques, la canción más exitosa era la romántica "Strangers in the night" tan exitosa que se han contabilizado cientos de versiones de todos los cantantes y orquestas que os podáis imaginar, pero la más famosa fue sin duda la de Frank Sinatra que lanzó al estrellato la canción de Bert Kaempfert, Charles Singleton y Edward Snyder, grabación que os traigo remasterizada y todo.
Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE
Vectalia, tan "eficient" informant els usuaris de l'autobús en Alacant, ha enviat hui dia 7 de desembre en dos correus, un a les 9:10 i un altre a les 18:10 de hui mateix, avisant que hui es tallen al trànsit a les 17:00, la Rambla, Maisonnave i Altamira, amb motiu de l'enunciat "CAMPANYA PER ALS VIANANTS" (les cometes són obra de l'empresa, no meua) i per tant varien el seu recorregut tots els autobusos que passen per eixos carrers, és a dir: moltes línies, així que a pesar de la tardança en comunicar este esdeveniment, jo vos el pose en este vostre blog de confiança, perquè sapieu a què atindre-vos i que no perdeu el temps en les parades jurant en arameu o un altre idioma semblant i disfruteu de les celebracions nadalenques amb les reunions familiars, dinars d'empresa, grans sopars, banquets pantagruèlics i baixades al centre per a gastar-vos la pasta en regals a milers, però amb tota comoditat.
Primer inserisc els desviaments i després (molt important) el CALENDARI DE TALLS que vos pose al final, perquè no són tots els dies sinó els que diu i fins al diumenge 8 de gener de 2023.
Com podeu vore, en este últim comunicat nomenen les línies 21, 23 i 24 però només expliquen el recorregut alternatiu del 21, supose que a partir de la plaça dels Cavalls la resta aniran per l'av. de l'Estació fins a Óscar Esplá en comptes de baixar per Soto i Maisonnave igual que el 03...
I per últim el CALENDARI DE TALLS:
Tota la informació ha sigut extreta de l'enllaç dels correus remesos per Vectalia, però per a la seua confirmació o ratificació, o si teniu algun dubte, millor visiteu la seua pàgina web, a on podeu ampliar tota la informació corresponent. Per part meua, vos desitge molt bones festes a tots.
Versió en valencià traduïda per Gonzalo Pons Delgado en ESTE ENLLAÇ
Vectalia, tan "eficiente" informando a los usuarios del autobús en Alicante, ha enviado hoy día 7 de diciembre en dos correos, uno a las 9:10 y otro a las 18:10 de hoy mismo, avisando que hoy se cortan al tráfico a las 17:00, la Rambla, Maisonnave y Altamira, con motivo del enunciado "CAMPAÑA PEATONAL" (este entrecomillado es obra de la empresa, no mío) y por lo tanto varían su recorrido todos los autobuses que pasan por esas calles, es decir: muchas líneas, así que a pesar de la tardanza en comunicar este evento, yo os lo pongo en este vuestro blog de confianza, para que sepáis a qué ateneros y que no perdáis el tiempo en las paradas jurando en arameo u otro idioma semejante y disfrutéis de las celebraciones navideñas con las reuniones familiares, comidas de empresa, grandes cenas, banquetes pantagruélicos y bajadas al centro para gastaros la pasta en regalos miles, pero con toda comodidad.
Primero inserto los desvíos y luego (muy importante) el CALENDARIO DE CORTES que os pongo al final, porque no son todos los días sino los que pone y hasta el domingo 8 de enero de 2023.
Como podéis ver, en este último comunicado, nombran las líneas 21, 23 y 24 pero solo explican el recorrido alternativo del 21, supongo que a partir de Luceros el resto, irán por la Avda de la Estación hasta Óscar Esplá en vez de bajar por Soto y Maisonnave igual que el 03...
Y por último el CALENDARIO DE CORTES:
Toda la información ha sido extraída del enlace de los correos remitidos por Vectalia, pero para su confirmación o ratificación, o si tenéis alguna duda, mejor visitad su Página web donde podéis ampliar toda la información correspondiente.
Por mi parte, os deseo muy felices fiestas a todos.
Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE
I ens referim a 1963, quan estava en vigència el tema dels Edificis Singulars, dels quals ja hem parlat diverses voltes en este blog, als quals es va concedir permís per a alçar més pisos dels que les ordenances municipals preveien i que vos explique detalladament en l'article EL ULTIMÁTUM DE HOTEL RISCAL, S.A. i a més aquí mateix, més avall, vos pose la llista d'estos. Doncs bé, no només van ser l'Hotel Riscal, el Gran Sol o els gratacels de Benalua, a més n'hi va haver més en la mateixa situació, encara que amb menys nombre de plantes irregulars, com a mínim una, bé entresols que es convertien en habitatges, o àtics avançats a frontera, entre altres coses. En fi: vos ho explique amb cada foto. Però al final a tots se'ls va anul·lar l'autorització, tant pel Govern Civil com per la Sala Contenciosa Administrativa de l'Audiència Territorial de València. I tot açò es va deure a Don José García Sellés, advocat i oficial major, secretari en funcions de l'Ajuntament que amb els informes de l'arquitecte municipal i del Negociat d'Ordenació Urbana i Obres Particulars, que opinaven que no devia donar-se llicència a eixos edificis perquè excedien en una planta les estipulacions de les ordenances, i que no obstant això la Comissió de Foment va emetre informe favorable a la seua concessió "fundándose en que habiendo sido norma de esta Comisión desde hace más de un año, admitir el exceso de un piso, en las edificaciones que se proyectan en nuestra Ciudad de conformidad con la propuesta que oportunamente se elevó a la consideración del Ayuntamiento, estima que procede la aprobación de los proyectos presentados", va elevar un escrit al Govern Civil exposant els fets com segons va dir era el seu deure i argumentant que cap dels onze edificis tenia caràcter de singular o monumental, únic motiu pel qual es podria augmentar l'altura contemplada en les normes, així doncs, remetia al governador civil la certificació en què exposava els fets en compliment de l'article 413 del text refós de la vigent (en 1963) llei de règim local. En definitiva, van ser anul·lats els permisos d'obra i tots els promotors van haver de demanar una nova llicència amb un nou projecte que complira les ordenances; així ho he constatat excepte en dos casos en què explicaré perquè jo no ho he pogut comprovar. Però he de dir que ara són tots legals.
Plaça de Navarro Rodrigo 11 i Pérez Medina 24, arq. Alfonso Fajardo. El projecte que es va presentar tenia PB, 10 pisos i àtic, és a dir: quatre més de les assenyalades, que eren sis, les que té ara.
Álvarez Sereix 11. En esta composició, veem a l'esquerra el plànol de frontera del projecte original, que tenia PB, entl., 7 pisos i àtic, és a dir, una de més; i a la dreta l'edifici actual amb les altures reglamentàries. Arq. Julio Ruiz Olmos.
En estes dos imàtgens de l'edifici situat en Jaime Segarra 17-19 i av. Xixona 80, veem que el primer projecte tenia PB, 5 pisos i àtic, una més de les reglades; el que finalment es va dur a terme té PB i 4 pisos. L'arq. va ser Francisco Muñoz Llorens.
Av. Alcoi 151 i Alferes Díaz Sanchís 102 i dalt el projecte original: PB i 7 pisos en l'av. Alcoi i 4 en la posterior. En legalitzar-lo va perdre 3 plantes en l'av. Alcoi i en algun moment també la pèrgola de remat de la qual queden alguns elements. Arq. Francisco Muñoz Llorens.
C/ Nou de Dalt 14. Es va projectar amb una planta de més, ara té les reglades: Pb, 2 i àtic. Arq. Francisco Muñoz Llorens.
General Aldave 54 i Treinta de Marzo (Nou d'Octubre) 6. Es va projectar amb entresol també per a habitatges que va desaparéixer en el projecte definitiu; a més es van modificar els miradors, quedant com està ara. Arq. Manuel del Álamo Bernà.
Velázquez 12. Al principi l'entresol s'havia transformat en una planta d'habitatges més, amb les volades corresponents, després es va adequar tal com veem. Això va donar lloc a configurar la resta de l'edifici que fa cantó amb Manuel Antón que va sol·licitar la llicència posteriorment. Construït en el terreny d'una nau dedicada al comerç de fustes, negoci que ha perdurat en la seua planta baixa i soterrani fins als nostres dies. En l'entresol va estar situada molts anys Radio Alicante de la SER. Arq. Francisco Muñoz Llorens.
Treinta de Marzo (Nou d'Octubre) 15 i Asp 17. En este cas no vos puc contar gran cosa, no he trobat més documentació que la del permís denegat en la qual li sobrava una planta, però al final es va edificar amb les PB + 4 que té, per la raó que siga es va mantindre la seua altura denegada, potser després va sol·licitar un altre permís. Arq. José Iváñez Baldó.
Mestre Caballero 51 i Tinent Aguado 18. És un cas curiós perquè es van sol·licitar 3 permisos d'obra: en primer lloc amb PB + entl. + 4 pisos que va ser denegat en 1963, després un altre amb una planta menys que va ser aprovat (imatge superior dels projectes) i... anys després un altre per a augmentar una planta sobre l'últim, quedant com al principi. Arq. Julio Ruiz Olmos. A més d'estos, hi ha també dos edificis que van rectificar les seues altures: un en el c/ Donoso Cortés 15 i 17 i un altre en el c/ Doctor Bergez 53 i General Polavieja 13, ambdós de Francisco Muñoz Llorens.
I tractes són tractes: aquí està la llista dels "Edificis Singulars" dels quals vos he parlat al principi. A més a més, que incompliren les normes i no foren denunciats, n'hi ha dos més almenys: l'actual Torre Prop i l'edifici Secades, ambdós al final de la Rambla. La "Colmena" és un cas a part. NOTES: La numeració de la direcció dels edificis és aproximada, alguns d'ells van aconseguir el seu solar unint finques o dividint unes altres i llavors els números "ballaven". He preferit posar els de projecte. Naturalment tots els edificis són legals actualment. Estos són els 11 que va denunciar José García Sellés, però segons figura en la documentació oficial des de feia un any es tenia per costum donar permís per a una planta més de les que li corresponia segons la zona i carrer en les ordenances municipals. Quants n'hi haurà en eixa situació? És increïble. Jo no estaria segur de quins edificis es van fer al marge de les ordenances i tampoc ho estan The Young Rascals però per uns altres motius i ens duen este temàs: "How Can I Be Sure", compost per Felix Cavaliere i Eddie Brigati i versionat moltes voltes...
