Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE
No és complicat el seu accés, ni tenen corredors laberíntics, llargs i difícils de recórrer, però estan entre les 1.517 estacions subterrànies de metro de tot el món que Albert Guillaumes Marcer (Sant Pere de Ribes, 1994), un jove enginyer tècnic d'obres públiques, ha modelat en tres dimensions i que estan disponibles en la seua pàgina web Estacions i intercanviadors, a on podeu consultar tots eixos dibuixos esquemàtics, amb els seus accessos, corredors, escales, ascensors, validadores i les mil i una connexions que tenen algunes estacions, així com una explicació del sistema de cada ciutat representada.
Allí, entre altres coses, diu que "Entrar, sortir o fer transbordament en una estació de metro forma part del dia a dia de milions de persones de tot el món. El disseny d'aquestes estacions afecta a la mobilitat de la gent. Si el temps es pogués convertir en diners, acabem percebent que un minut fent transbord és més car que un minut en moviment dins del tren o l'autobús. Aquest cost temporal del transbordament inclou el temps d'espera i també el temps de desplaçament d'una línia a l'altra. I a tot això caldria sumar-hi l'esforç físic que pot comportar.", a més de moltes altres coses molt interessants.
Aquí en Alacant no tenim eixe problema, és tot molt senzill, encara que en les tres hi ha carències una mica inexplicables al meu parer i que vos diré davall del tot.Nota: en color beix, escales; gris clar, accessos i vestíbul; gris fosc, zones tarifades i andanes; blau clar, ascensors; i groc, validadores (encara que falten les de l'ascensor de MARQ-Castillo). Es marquen també els accessos als aparcaments contigus. Sí que teníem, però, talls longitudinals (Luceros i Mercado) i transversal (només Luceros), a on apreciem, a més de les calçades, palmeres, vestíbuls, escales mecàniques, escales d'emergència, etc., i en les dos primeres, la font, els dos aparcaments: Avinguda de l'Estació i Alfonso el Sabio i les claraboies que donen llum als accessos i al jardí del costat de l'ascensor de la font; i en la segona, el començament de l'aparcament d'Alfons el Savi, la caixa del canal que discorre per davall del c. Sant Vicent i a la dreta del tot la sala d'actes que no es va arribar a equipar ni usar mai, baix de l'espai de gran altura que hi ha baix de l'av. Jaume II, ja que l'estació es va excavar a cel obert. I açò sense dubte serà tota una revolució: la nova estació al costat de la de Madrid. I si ja es fa intermodal, amb la d'autobusos damunt, seria una fita històrica. Somiar no costa. Encara que s'hauria d'haver previst fa anys.
I com que hi haurà gent que crega que estes representacions en 3D no són útils, aquí vos adjunte dos d'elles. Jo, si haguera d'usar-les, m'ensenyaria el camí més curt per a passar de l'una a l'altra, entrar en elles o simplement per a no haver de fer-ho baix terra. Són només dos exemples de Madrid i París.
En Mercado, la inexistència d'escales mecàniques de connexió amb el carrer (almenys de pujada i encara que siga en una de les entrades) és inadmissible. Ascensor n'hi ha, però a voltes hi ha massa gent.
I igual en MARQ-Castillo, l'accés de ponent només té escales mecàniques fins al vestíbul, encara sort que l'oposat en té de pujada; per a baixar a l'andana, cap, en cap dels dos.
En totes elles la falta de tires fosforescents que, en cas d'accident o simplement que es queden sense electricitat, indiquen l'eixida i marquen els escalons (com hi ha en Madrid en totes i cadascuna de les escales) és inadmissible. En Mercado, després de protestar, es va pal·liar parcialment; els escalons ni un.
Plànols de Luceros cortesia de Jaume Chicoy.
I, per a ambientar, una de 1967 (moderna, eeeh) "Don't Sleep in the Subway" ('no dormes en el metro') o te'n passaràs d'estació. Composta per Tony Hach i Jackie Trent i cantada per Petula Clark en una producció impecable...
No és complicat el seu accés, ni tenen corredors laberíntics, llargs i difícils de recórrer, però estan entre les 1.517 estacions subterrànies de metro de tot el món que Albert Guillaumes Marcer (Sant Pere de Ribes, 1994), un jove enginyer tècnic d'obres públiques, ha modelat en tres dimensions i que estan disponibles en la seua pàgina web Estacions i intercanviadors, a on podeu consultar tots eixos dibuixos esquemàtics, amb els seus accessos, corredors, escales, ascensors, validadores i les mil i una connexions que tenen algunes estacions, així com una explicació del sistema de cada ciutat representada.
Allí, entre altres coses, diu que "Entrar, sortir o fer transbordament en una estació de metro forma part del dia a dia de milions de persones de tot el món. El disseny d'aquestes estacions afecta a la mobilitat de la gent. Si el temps es pogués convertir en diners, acabem percebent que un minut fent transbord és més car que un minut en moviment dins del tren o l'autobús. Aquest cost temporal del transbordament inclou el temps d'espera i també el temps de desplaçament d'una línia a l'altra. I a tot això caldria sumar-hi l'esforç físic que pot comportar.", a més de moltes altres coses molt interessants.
Aquí en Alacant no tenim eixe problema, és tot molt senzill, encara que en les tres hi ha carències una mica inexplicables al meu parer i que vos diré davall del tot.Nota: en color beix, escales; gris clar, accessos i vestíbul; gris fosc, zones tarifades i andanes; blau clar, ascensors; i groc, validadores (encara que falten les de l'ascensor de MARQ-Castillo). Es marquen també els accessos als aparcaments contigus. Sí que teníem, però, talls longitudinals (Luceros i Mercado) i transversal (només Luceros), a on apreciem, a més de les calçades, palmeres, vestíbuls, escales mecàniques, escales d'emergència, etc., i en les dos primeres, la font, els dos aparcaments: Avinguda de l'Estació i Alfonso el Sabio i les claraboies que donen llum als accessos i al jardí del costat de l'ascensor de la font; i en la segona, el començament de l'aparcament d'Alfons el Savi, la caixa del canal que discorre per davall del c. Sant Vicent i a la dreta del tot la sala d'actes que no es va arribar a equipar ni usar mai, baix de l'espai de gran altura que hi ha baix de l'av. Jaume II, ja que l'estació es va excavar a cel obert. I açò sense dubte serà tota una revolució: la nova estació al costat de la de Madrid. I si ja es fa intermodal, amb la d'autobusos damunt, seria una fita històrica. Somiar no costa. Encara que s'hauria d'haver previst fa anys.
I com que hi haurà gent que crega que estes representacions en 3D no són útils, aquí vos adjunte dos d'elles. Jo, si haguera d'usar-les, m'ensenyaria el camí més curt per a passar de l'una a l'altra, entrar en elles o simplement per a no haver de fer-ho baix terra. Són només dos exemples de Madrid i París.
I comencem amb les reivindicacions
En Luceros, per a accedir amb ascensor a l'andana, no s'entén que siga precís fer una trajectòria llarguíssima, molt més per a una persona que va en cadira de rodes: creuar amb diferents semàfors fins a la font i després travessar tot el vestíbul fins al nou ascensor que ja connecta amb l'andana.En Mercado, la inexistència d'escales mecàniques de connexió amb el carrer (almenys de pujada i encara que siga en una de les entrades) és inadmissible. Ascensor n'hi ha, però a voltes hi ha massa gent.
I igual en MARQ-Castillo, l'accés de ponent només té escales mecàniques fins al vestíbul, encara sort que l'oposat en té de pujada; per a baixar a l'andana, cap, en cap dels dos.
En totes elles la falta de tires fosforescents que, en cas d'accident o simplement que es queden sense electricitat, indiquen l'eixida i marquen els escalons (com hi ha en Madrid en totes i cadascuna de les escales) és inadmissible. En Mercado, després de protestar, es va pal·liar parcialment; els escalons ni un.
Plànols de Luceros cortesia de Jaume Chicoy.
I, per a ambientar, una de 1967 (moderna, eeeh) "Don't Sleep in the Subway" ('no dormes en el metro') o te'n passaràs d'estació. Composta per Tony Hach i Jackie Trent i cantada per Petula Clark en una producció impecable...
Descansa en paz amigo. Gracias por acompañarnos tantos años. Te echaré de menos.
ResponderEliminar