LES ESCULTURES DE LA PLAÇA DE SANT BLAI

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 Estant molt pròxima la remodelació de la plaça de Sant Blai (de fet les obres havien d'haver començat el novembre passat) em pareix interessant revisar en el seu actual context (perquè canviaran d'ubicació) les 4 escultures que adornen la plaça (en Sant Blai sempre han sigut uns privilegiats, cap plaça té tanta obra escultòrica com esta) encara que algun dubtarà de la seua existència com a tal, però sí: hi estan i ho són. Les repassarem junt amb cada foto.

Moviment ascendent és l'obra en acer inoxidable i formigó que l'escultor Adrián Carrillo García (1914-1979) va fer en 1978 amb unes dimensions de 2,35 x 1,25 x 1,25 (només l'escultura). Se li va encomanar a l'escultor per part de l'alcalde Ambrosio Luciáñez per a la plaça de Castelló (Palmeretes) i va costar 150.000 ptes., però el canvi polític va fer desistir de la seua ubicació i durant anys va romandre guardada en els magatzems municipals, fins que l'arquitecte municipal Miguel Ángel Cano encarregat del projecte de la plaça la va rescatar i la va posar en 1982 com a remat de la font de la plaça sud. Com veeu en les fotos, el vas està en un estat lamentable i sec.

Altres perspectives de la font amb l'escultura d'Adrián Carrillo en la part sud de la plaça de Sant Blai.

La font dissenyada per Miguel Ángel Cano per a la part nord de la plaça, té unes dimensions de 2,10 x 1,90 x 1,90 m (només la part metàl·lica) és un assortidor envoltat de quatre figures amb aspecte de triangle seccionat pintats en roig anglés i també es va col·locar en 1982. Com veem està en un estat lamentable de rovell i brutícia, mentre que en canvi, al contrari que la font que hem vist abans, el vas es conserva en millor estat. Ambdós són de planta octogonal, immersos en el dibuix reticular a base d'octàgons que formen la planta general de la plaça (encara que interrompuda pels camps d'esports) i que desapareixerà amb la reurbanització.

Els famosos i carismàtics arquers (220 x 190 x 80 cm 96 kg i 250 x 190 x 80 cm 86 kg respectivament) enfrontats en unes cantonades de la part nord de la plaça, són obra de Miguel Ángel Martínez Romero i, juntament amb uns altres que vorem després, eren en el castell de Santa Bàrbera, però en temps del regidor de cultura Dani Simón es van col·locar en la plaça amb una llegenda que diu: "En agraïment al barri de Sant Blai i les seues festes de Moros i Cristians. Conjunt escultòric, obra de MAM. Romero. Alacant, 9 de juliol de 2016" inaugurant-se la seua nova ubicació en esta data.

I aquí teniu als dos arquers en la seua antiga ubicació i una composició amb les altres figures que Miguel Ángel Martínez Romero va fer i va situar en el castell de Santa Bàrbera en 2014-15.
Totes elles han sigut extretes del Facebook de l'escultor.
Les dades de les escultures de les fonts són del llibre La escultura pública en el espacio urbano de Alicante, de Rosa M. Castells González.

He revisat el projecte d'urbanització de la plaça de Sant Blai, del qual parlaré en un altre pròxim article del blog, però pel que fa a les escultures, està inclòs en este projecte el seu desmuntatge, reparació i restauració per mà d'obra especialitzada "o similar".
Les escultures de les fonts es col·locaran sobre una base en una redona a construir al principi de Doctor Rico amb Antonio Martín Trenco, les al·legòriques als Moros i Cristians no sé on es posaran.
I posaré una marxa mora, n'hi ha moltes però Chimo, de J. M. Ferrero, és especial i sobretot quan la toquen en Ontinyent en començar les seues festes, amb més de 1.000 músics de 20 bandes, és molt emocionant.

LAS ESCULTURAS DE LA PLAZA DE SAN BLAS.

 Versió en valencià traduïda per Gonzalo Pons Delgado en ESTE ENLLAÇ 

Estando muy próxima la remodelación de la Plaza de San Blas (de hecho las obras tenían que haber empezado el pasado noviembre) me parece interesante revisar en su actual contexto (porque van a cambiar de ubicación) las 4 esculturas que adornan la plaza (en San Blas siempre han sido unos privilegiados, ninguna plaza tiene tanta obra escultórica como ésta) aunque alguno dudará de su existencia como tal, pero sí: están y lo son. Las repasaremos junto con cada foto.

"Movimiento ascendente" es la obra en acero inoxidable y hormigón que el escultor Adrián Carrillo García (1914-1979) hizo en 1978 con unas dimensiones de 2,35 x 1,25 x 1,25 (solo la escultura). Se le encargó al escultor por parte del alcalde Ambrosio Luciáñez para la Plaza de Castellón (Palmeretes) y costó 150.000 pts, pero el cambio político hizo desistir de su ubicación y durante años permaneció guardada en los almacenes municipales, hasta que el arquitecto municipal Miguel Ángel Cano encargado del proyecto de la Plaza, la rescató y la puso en 1982 como remate de la fuente de la Plaza Sur. Como veis en las fotos, la alberca está en un estado lamentable y seca.

Otras perspectivas de la fuente con la escultura de Adrián Carrillo en la parte sur de la Plaza de San Blas.

La fuente diseñada por Miguel Ángel Cano para la parte norte de la plaza, tiene unas dimensiones de 2,10 x 1,90 x 1,90 m (solo la parte metálica) es un surtidor  rodeado de cuatro figuras con aspecto de triángulo seccionado pintados en rojo inglés y también se colocó en 1982. Como vemos está en un estado lamentable de óxido y suciedad, mientras que sin embargo, al contrario que la fuente que hemos visto antes, la alberca se conserva en mejor estado. Ambas dos son de planta octogonal, inmersas en el dibujo  reticular a base de octógonos que forman la planta general de la plaza (aunque interrumpida por los campos de deportes) y que desaparecerá con la reurbanización.

Los famosos y carismáticos arqueros (220 x 190 x 80 cm. 96 kgs. y 250 x 190 x 80 cm. 86 kgs.

 respectivamente) enfrentados en unas esquinas de la parte norte de la plaza, son obra de Miguel Ángel Martínez Romero que junto con otros que veremos después, estaban en el Castillo de Santa Bárbara, pero en tiempos del concejal de cultura Dani Simón, se colocaron en la plaza con una leyenda que dice: "En agradecimiento al barrio de San Blas por sus fiestas de Moros y Cristianos, Conjunt escultóric obra de M.A.M.Romero, Alacant, 9 de juliol de 2016" inaugurándose su nueva ubicación en esta fecha. 

Y aquí tenéis a los dos arqueros en su antigua ubicación y una composición con las otras figuras que Miguel Ángel Martínez Romero hizo y ubicó en el Castell de Santa Bàrbara en 2014-15. 

Todas ellas han sido extraídas del facebook del escultor.

Los datos de las esculturas de las fuentes son del libro: "La escultura pública en el espacio urbano de Alicante" de Rosa Mª Castells González.

He revisado el proyecto de urbanización de la Plaza de San Blas, del cual hablaré en otra próximo artículo del blog, pero en lo que concierne a las esculturas, está incluido en dicho proyecto su desmontaje, reparación y restauración por mano de obra especializada "o similar".

Las esculturas de las fuentes se ubicarán sobre una peana en una rotonda a construir al principio de Doctor Rico con Antonio Martín Trenco, las alegóricas a los Moros y Cristianos no sé donde se pondrán.

Y voy a poner una marcha mora, hay muchas pero Chimo de J. Mª Ferrero es especial y sobre todo cuando la tocan en Ontinyent al empezar sus fiestas, con más de 1.000 músicos de 20 bandas, es muy emocionante.

UNA OBRA, UNA OBRAA! 27: AZARA, EL COMPLICAT EDIFICI DE LA PLATJA DE SANT JOAN

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 Sobre una parcel·la de 12.873 m² situada en la partida Passió, encara que ara la urbanització de l'entorn amb l'execució del PAU 5 faça que el topònim tradicional canvie, com en tants altres casos i la situem entre les avingudes de les Nacions i del Mestre José Garberí 15, s'alcen estos singulars edificis de fronteres trencades i diferents en cada planta, alternant tota classe de ixents, entrants, blancs plans còncaus i convexos, canviants terrasses que envolupen l'interior més moderat i de frontera fosca i que fan que siguen dos edificis singulars i realment originals, quasi com dos escultures.

Dos blocs de 10 plantes, paral·lels a l'estupend bulevard del Mestre Garberí i un d'ells seguint la frontera de la parcel·la a l'av. de les Nacions i entre ells la completa urbanització amb piscines, zones verdes i fins canal de natació que es va acabar de construir fa ja uns mesos.

Projectat per l'arquitecte Enrique Herrada Romero i promogut per SPV REOCO 1, S. L. consta de 210 habitatges, locals comercials i garatges i una superfície construïda de 30.754 m². I vegem diversos aspectes de l'abans, durant i després de la construcció.

Vista des de l'av. José Garberí.

Tres fotos de la pàgina web d'Aedas: promocionals i de la construcció.

Imatge de la web del Grupo SANJOSE constructora.

Una altra imatge de la construcció dels habitatges.

Diversos plans de les fronteres i vista de la refrescant font de l'entrada.

Fotografia de la web d'Aedas.

Tal volta hi haja gent a qui no li agrade l'edifici, pot ser, però és innegable que és molt original i encara que afortunadament va acabar fa anys la tendència a fer blocs de plantes repetitives, la veritat és que els arquitectes són poc atrevits (igual són els promotors els que no els deixen) i es limiten en molts casos a introduir xicotets canvis de forma i/o de color contingut en determinades plantes o a coronar l'edifici amb ixents més accentuats que en la resta. Este és un edifici per a vore de prop i apreciar els contundents canvis de plans.
Per descomptat els PAUs són una font inesgotable d'obres noves, tant que a voltes es fan antigues abans que vos les puga mostrar (els recursos del blog són pocs i el personal molt limitat haha), però ho intentaré i molt prompte tornarem a esta partida Passió per a vore altres edificis.
I la cançó que vos posaré és un poc (només un poc, que és música al cap i a la fi) horrible, es diu La sartenera, és composició de Ginés Orozco i la canta Conchita Bautista i quina relació té amb esta entrada? doncs una de personal i una mica rebuscada: em van regalar dos entrades (sessió de vesprada, que jo era un manyaco) per al llavors anomenat "Club Don Joan" després Le Palais i O Ku i ara un basar xinés, de l'av. Costa Blanca per a vore Conchita Bautista que tenia una prodigiosa veu, tant que vaig eixir del lloc amb problemes auditius. No sé si va cantar esta, però com soc aixina...

¡UNA OBRA, UNA OBRAA! 27: AZARA, EL COMPLICADO EDIFICIO DE LA PLAYA DE SAN JUAN.

 Versió en valencià traduïda per Gonzalo Pons Delgado en  ESTE ENLLAÇ 

Sobre una parcela de 12.873 m2 situada en la Partida Passió aunque ahora la urbanización del entorno con la ejecución del PAU 5,  haga que el topónimo tradicional cambie, como en tantos otros casos y la situemos entre las avenidas de Las Naciones y del Maestro José Garberí 15, se alzan estos singulares edificios de fachada quebrada y distinta en cada planta, alternando toda clase de salientes, entrantes, blancos planos cóncavos y convexos, cambiantes terrazas que envuelven el interior más contenido y de fachada oscura y que hacen que sean dos edificios singulares y realmente originales, casi como dos esculturas.

Dos bloques de 10 plantas, paralelos al estupendo bulevar del Maestro Garberí y uno de ellos siguiendo la fachada de la parcela a la avda de Las Naciones y entre ellos la completa urbanización con piscinas, zonas verdes y hasta canal de nado que se acabó de construir hace ya unos meses.

Proyectado por el arquitecto Enrique Herrada Romero y promovido por SPV REOCO 1, S.L. consta de 210 viviendas, locales comerciales y garajes y una superficie construida de 30.754 m2. Y vamos a ver varios aspectos del antes, durante y después de la construcción.

Vista desde la Avda José Garberí.

Tres fotos de la página web de Aedas: promocionales y de la construcción.

Imagen de la web del Grupo SANJOSE constructora.

Otra imagen de la construcción de las viviendas.

Diversos planos de las fachadas y vista de la refrescante fuente de la entrada.

Fotografía de la web de Aedas.

Quizás haya gente a la que no le guste el edificio, puede ser, pero es innegable que es muy original y aunque afortunadamente acabó hace años la tendencia a hacer bloques de plantas repetitivas, la verdad es que los arquitectos son poco atrevidos (igual son los promotores los que no les dejan) y se limitan en muchos casos a introducir pequeños cambios de forma y/o de color contenido en determinadas plantas o a coronar el edificio con salientes más acentuados que en el resto. Éste es un edificio para ver de cerca y apreciar los contundentes cambios de planos.

Desde luego los PAU son una fuente inagotable de obras nuevas, tanto que a veces se hacen antiguas antes de que os las pueda enseñar (los recursos del blog son pocos y el personal muy limitado jaja), pero lo intentaré y muy pronto, volveremos a esta Partida Passió para ver otros edificios.

Y la canción que os voy a poner es un poco (solo un poco que es música al fin y al cabo) horrible, se llama La sartenera, es composición de Ginés Orozco y la canta Conchita Bautista y ¿qué relación tiene con esta entrada? pues una personal y un tanto rebuscada: me regalaron dos entradas (sesión de tarde que yo era un mañaco) para el entonces llamado "Club Don Juan" después Le Palais y O Ku y ahora un bazar chino, de la Avda Costa Blanca para ver a Conchita Bautista que tenía una prodigiosa voz, tanto que salí del sitio con problemas auditivos. No sé si cantó ésta, pero como soy asín...

MANUEL BAEZA EN EL PORT

Article de Juan Ángel Conca i Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 Poc havia jo d'imaginar quan vaig entrar per aquella porta, les sorpreses que m'havia de trobar allà dins (i això que Juan Ángel m'havia avisat que hi havia una cosa nova). Perquè emponat, amagat, ocult a la vista del públic en general, hi ha este preciós mural de Manuel Baeza d'unes considerables dimensions de 20 x 4,5 m (aprox.) i en una espècie de magatzem que ara mateix, no té utilitat alguna i que tanca este tresor, en l'antiga Estació Marítima reconvertida en la Terminal Marítima d'Alacant.
L'antiga Estació Marítima va ser construïda a finals dels anys 60, per al mateix fi amb què ara ha sigut remodelada: per a rebre als passatgers que via marítima s'acosten a la nostra ciutat. Evidentment, en aquells anys hi havia més passatge que triava este mitjà de transport per a desplaçar-se, sobretot entre la Península i les illes Balears o Canàries, hui s'ha reorientat este flux cap als creuers de turisme, dels quals el Port d'Alacant és receptor i feia necessària una nova terminal, amb els servicis necessaris a tal fi i de millora d'accessibilitat.

Eixa remodelació i adequació als nous temps, és el que ha originat, que unes certes parts de l'antic edifici, hagen quedat relegades a un segon pla.
En l'antiga Estació Marítima, hi havia dos grans escales que comunicaven les dos plantes principals i en la trobada d'ambdós, es va pensar a embellir el drap de la paret amb un mural de mosaic que es va encomanar a Manuel Baeza. Les escales han desaparegut, però es va conservar el mural.
Naturalment, el tema va ser la mar: aquí veem dos esveltes sirenes amb el seu llarg monyo surant, estenent les seues xàrcies una i arreplegant closques de caragols l'altra, sobre un fons marí, replet de peixos, amb la silueta d'un veler, una àncora i una gegantina estrela de mar sobre el fons verd blavós del mediterrani alacantí.
El llarg temps que va passar tancat l'edifici va fer que es deteriorara esta obra d'art, però afortunadament, algú va pensar que hauria de restaurar-se i això es va fer: actualment lluïx en tota la seua esplendor, encara que en una sala sense accés públic, amb columnes davant que impedixen fotografiar-lo íntegrament, però qui sap si en un futur es reconvertix en saló per a algun ús en el qual tots puguem disfrutar veent esta joia.

 

El nostre agraïment a l'Autoritat Portuària i especialment a Albert Poveda per la seua gran generositat, predisposició i acompanyament.

JUAN ÁNGEL CONCA i ELKIKO