COM A NOUS 129: DIVERSES ÈPOQUES, DIVERSOS ESTILS...

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 És a dir, que és un "mix" com es diu ara, perquè a la llista dels edificis rehabilitats que vos porte hui hi ha de tot, però que tenen com a denominador comú que estan ací a la nostra ciutat i que amb els treballs que s'han fet en ells a més de deixar-los estupends, se'ls ha allargat la vida útil uns anys més, no oblidem que d'això va la cosa, que a més d'embellir, també es protegix l'edificació. I naturalment també millora la ciutat en si. Però vegem-los tots:

Edifici de 1905 amb fronteres al c/ Sant Isidre 4 (antic carrer de la Brossa, ignore el perquè d'eixe nom, però d'a xavo) i Sant Andreu 10. Al plànol de petició de llicència (de l'A.M.A. gentilesa de Gonzalo Pons Delgado) veiem que el seu titular va ser Bautista Gomis Seva i l'arquitecte Juan V. Santafé. Està catalogat i se'ls ha donat un curiós color morat a les fronteres, un poc alié a allò que històricament es va fer a la nostra ciutat, potser l'anterior color almànguena era més autèntic, però la veritat és que ha quedat molt bonic, xocant, però bonic.

Elegantíssim edifici al c/ Sant Vicent 46 d'espaiosos habitatges de luxosa frontera. La combinació entre la fusta fosca dels sostres de les terrasses junt amb la pedra dels fronts de forjat és una combinació encertada i que ara, en els treballs, ha sigut modificada. Com a plus, destacar que cap veí ha envidrat el seu balcó ni ha alterat res de significatiu a la frontera. El projecte de l'edifici és de l'arquitecte Juan Antonio Jordá Juan de 1966. A.M.A.

Este xicotet edifici del c/ Sant Francesc 32 (Sagasta, dels Esclata-sangs, com vostés preferisquen) amb frontera també a Baró de Finestrat 27, ha diferenciat les seues dos fronteres quant a tractament de color. El projecte és de Miguel López González de 1964 i al plànol es reflectix fidelment la diferència de cotes existent. A.M.A.

No és la primera volta que parle d'este bell edifici de l'Av. de l'Estació 14, perquè ja es va fer una rehabilitació de la seua frontera fa solament un parell d'anys com ja vaig publicar a ESTA ENTRADA encara que com vaig dir aleshores es va fer a mitges, només la frontera. Pel que sembla ara s'ha rehabilitat integralment i, afortunadament, s'ha respectat la porta original, encara que no la frontera de la planta baixa que tenia (o té, no ho sé) un bonic sòcol de pedra i elements de l'època en què se li varen afegir tres plantes sota projecte de Juan Vidal Ramos i Julio Ruiz Olmos en 1945 i que han desaparegut davall d'uns panells negres, que això sí, han ocultat el manoll de cables de tota classe que la travessaven. Plànol de l'A.M.A.

L'edifici que el "ARMA D'AVIACIÓ-3a REGIÓ AÈRIA-AERÒDROM DE RABASSA" va comanar a l'arquitecte Félix de Azúa (autor entre altres, del pont que acaben de derrocar al castell de Sant Ferran) per a un allotjament de Caps i Oficials de l'Exèrcit de l'Aire en 1947 a este privilegiat emplaçament de l'Esplanada 14 i Sant Ferran 27, uns luxosíssims i grans pisos al nostre principal passeig, amb unes vistes extraordinàries i que segur que varen ser adjudicats als empleats més excel·lents. Encara que el projecte és de 1947, sobre la seua entrada, lluïx la data de 1952 i la frontera no és exactament la mateixa. Té un àtic afegit que desfigura prou la casa, supose (és una teoria meua) que en el seu moment seria l'habitatge del porter. Atés que a la intervenció no s'ha alterat la frontera ni els seus colors, he cregut interessant posar part de la documentació que es va presentar en el seu moment per a la llicència d'obra i que és de l'A.M.A.

Per acabar, el més modern de tots els edificis, datat en 1978 i situat a l'Av. del Mestre Alonso 136, 138 i 140, semblant numeració és pel fet que en el seu moment es varen unir tres casetes per a obtindre el solar. Respecte a la rehabilitació de la frontera, destacar que el temps ha rectificat el que es deia en aquells anys de la rajola de cara vista: "és per a sempre, com més ploga, més neta estarà" i en este cas segons sembla no ha sigut així i al final s'ha acabat... pintant damunt. Bo, doncs així serà.

Els plànols han sigut consultats a l'Arxiu Municipal de l'Ajuntament d'Alacant.

I este últim edifici amb data (segons Cadastre) de 1978, segur que es va projectar abans, en 1977 o quasi. I just en eixe any, el grup Boney M va fer una magnífica versió del tema "Love for sale" composició del geni Cole Porter de l'any 1930 i que ha sigut versionat una i mil voltes per Billie Holiday, Aretha Franklin, Astrud Gilberto, etc., etc.

COMO NUEVOS 129: VARIAS ÉPOCAS, VARIOS ESTILOS...

 Versió en Valencià, traduït per Gonzalo Delgado Pons en  ESTE ENLLAÇ 

Vamos, que es un "mix" como se dice ahora, porque en la lista de los edificios rehabilitados que os traigo hoy hay de todo, pero que tienen como denominador común que están aquí en nuestra ciudad y que con los trabajos que se han hecho en ellos además de dejarlos estupendos, se les ha alargado la vida útil unos años más, no olvidemos que de eso va la cosa, de que además de embellecer, también se protege la edificación. Y naturalmente también mejora la ciudad en sí. Pero vamos a verlos todos:

Edificio de 1905 con fachada a la C/San Isidro 4 (antigua calle de La Basura, ignoro el porqué de ese nombre, pero de achavo) y San Andrés 10. En el plano de petición de licencia (del A.M.A. gentileza de Gonzalo Pons Delgado) vemos que su titular fue Bautista Gomis Seva y el arquitecto Juan V.Santafé. Está catalogado y se le ha dado un curioso color morado a la fachada, un tanto ajeno a lo que históricamente se hizo en nuestra ciudad, quizás el anterior color almagra fuera más auténtico, pero la verdad es que ha quedado muy bonito, chocante, pero bonito.

Elegantísimo edificio en la C/San Vicente 46 de espaciosas viviendas de lujosa fachada, la combinación entre la madera oscura de los techos de las terrazas junto con la piedra de los cantos de forjado, es una combinación acertada y que ahora en los trabajos, ha sido modificada. Como plus, destacar que ningún vecino ha acristalado ni alterado nada significativo en la fachada. El proyecto del edificio es del arquitecto Juan Antonio Jordá Juan de 1966. A.M.A.

Este pequeño edificio de la C/San Francisco 32 (Sagasta, de las Setas, como vds prefieran) con fachada también a Barón de Finestrat 27, ha diferenciado sus dos fachadas en cuanto a tratamiento de color. El proyecto es de Miguel López González de 1964 y en el plano, se refleja fielmente la diferencia de cotas existente. A.M.A.

No es la primera vez que hablo de este hermoso edificio de la Avda de La Estación 14, porque ya se hizo una rehabilitación de su fachada hace solamente un par de años como ya publiqué en ESTA ENTRADA aunque como dije entonces se hizo a medias, solo la fachada, al parecer ahora se he rehabilitado integralmente y afortunadamente, se ha respetado la puerta original, aunque no la fachada de la planta baja que tenía (o tiene, no lo sé) un bonito zócalo de piedra y elementos de la época en que se le añadieron tres plantas bajo proyecto de  Juan Vidal Ramos y Julio Ruíz Olmos en 1945 y que han desaparecido bajo unos paneles negros, que eso sí, han ocultado el manojo de cables de todo tipo que la atravesaban. Plano del A.M.A.

El edificio que el "ARMA DE AVIACIÓN-3ª REGIÓN AÉREA-AERODROMO DE RABASA" encargó al arquitecto Félix de Azúa (autor entre otras, del puente que acaban de derribar en el Castillo de San Fernando) para un alojamiento de Jefes y Oficiales del Ejército del Aire en 1947 en este privilegiado emplazamiento de la Explanada 14 y San Fernando 27, unos lujosísimos y grandes pisos en nuestro principal paseo, con unas vistas extraordinarias y que seguro fueron adjudicados a los empleados más sobresalientes. Aunque el proyecto es de 1947, sobre su entrada, luce la fecha de 1952 y la fachada no es exactamente la misma. Tiene un ático añadido que desfigura bastante la casa, supongo (es una teoría mía) que en su día sería la vivienda del portero. Dado que en la intervención no se ha alterado la fachada ni sus colores, he creído interesante poner parte de la documentación que se presentó en su día para la licencia de obra y que es del A.M.A.

Para acabar, el más moderno de todos los edificios, datado en 1978 y sito en la Avda del Maestro Alonso 136, 138 y 140, semejante numeración es debido a que en su día se unieron tres casitas para obtener el solar. Respecto a la rehabilitación de la fachada, destacar que el tiempo ha rectificado lo que se decía en aquellos años del ladrillo caravista: "es para siempre, cuanto más llueva, más limpia estará" y en este caso por lo visto no ha sido así y al final se ha acabado...pintando encima. Bueno, pues así será.

Los planos han sido consultados en el Archivo Municipal del Ayuntamiento de Alicante.

Y este último edificio con fecha (según Catastro) de 1978, seguro que se proyectó antes, en 1977 o casi. Y justo en ese año, el grupo Boney M hizo una magnífica versión del tema "Love for sale" composición del genio Cole Porter del año 1930 y que ha sido versionado una y mil veces por Billie Holiday, Aretha Franklin, Astrud Gilberto, etc,etc...

CASTELL DE SANTA BÀRBERA: ELIMINANT LLENQUES SOLTES I MÉS...

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 

 Moltes més coses. Els que visiteu el blog, sabeu que tracte amb freqüència la rehabilitació d'edificis, però resulta que també a altres construccions a base de carreus, que se suposa que són més fortes i molt més duradores en el temps, cal fer-los un retoc de tant en tant i no només a les construccions, sinó també a les muntanyes que les suporten i en esta ocasió parle del nostre castell de Santa Bàrbera i la mola rocosa on s'assenta, objecte els dos de nombroses restauracions al llarg del temps, especialment des dels anys 60, en uns casos adequadament i en uns altres no.
Actualment s'està intervenint sobre el Baluard de la Mina, just entre les garites de la Mina i de la Campana, per a consolidar-lo i rehabilitar-lo. L'actuació inclou el vessant rocós sobre el qual s'assenta i que presenta grans buits, roques disgregades i fissurades, blocs de roca de xicoteta i mitjana grandària sobre les terrasses, llenques de xicoteta i mitjana grandària en situació inestable i superfícies meteoritzades i amb risc potencial de despreniment sobre els habitatges situats als peus o sobre els camins adjacents, entre altres qüestions. I és sobre el que ens centrarem: en eixe vessant rocós.

Per a tota l'actuació (Baluard i vessant rocós) s'ha disposat una fabulosa bastida penjant tal com mostra la imatge (obtinguda de l'Instagram de la Regidoria d'Urbanisme i que fa mosaic amb dos altres fotos que pose al final de l'article) per a actuar directament i també perquè els "colgados" (en argot del gremi de la construcció usat per a referir-se als especialistes que actuen penjants de cables) actuen sobre les parts no accessibles.

Per encàrrec de la Regidoria de Cultura (de la qual depenia el castell) la Cooperativa Altur va elaborar un exhaustiu dossier sobre l'estat del vessant rocós inspeccionant i plasmant en imàtgens obtingudes pels seus especialistes (valents treballadors, per cert) per a conéixer l'estat de la zona. La primera foto és del seu informe, la segona corresponent al cul de llàntia que sosté la Garita de la Mina, la va fer V.C.S. per a un dels articles més destacats del blog i que es va publicar fa set anys: LAS ESCALERAS Y LA MURALLA.

El següent pas va ser elaborar un projecte que va estar a càrrec de l'arquitecte Jaume M. Giner Martínez on es varen arreplegar les conclusions de les inspeccions i les actuacions previstes per a corregir-les. A les imàtgens anteriors es veuen alguns trams del vessant amb el seu estat actual, la zona d'actuació i les bastides i les solucions previstes.

I ací les solucions previstes per a estos menesters que si vos interessa podeu llegir detingudament.

I a estes cinc fotos preses amb teleobjectiu per l'autor, veiem els treballadors suspesos a més de 40 m de la bastida superior i entre perns varis (d'anteriors intervencions) fent tot allò que s'ha enumerat anteriorment. Supose que les gavines també revolarien amenaçadorament sorpreses per la seua invasió.

I com he dit és un no parar, per un costat o per un altre, per un vessant o per l'oposat, a totes les ubicacions possibles amb major o menor fortuna, la rehabilitació de zones del castell ha sigut contínua i a la imatge vos mostre la que es va fer en 2008 de la mateixa Cara del Moro! que lluïx tal com és ara perquè amb esta fabulosa bastida se li va aplicar un lífting que la va deixar com a nova. Si no recorde malament la instal·lació de la bastida va costar molt més que la pròpia obra, crec que ha sigut la major de les que s'han instal·lat mai a la nostra ciutat.

I ací està la composició de l'Instagram de la Regidoria d'Urbanisme de la qual va ser extreta la primera foto. Teòricament les obres han d'estar a punt d'acabar, es deia que en esta primavera ja es podria visitar (la part superior, les roques no).
I és clar arqueologia musical, en esta ocasió ens la porta la cantant xilena (de veu sedosa) Monna Bell que en 1960 va interpretar "La montaña" composta per Augusto Algueró Dasca i Santiago Guardia Moreu i que pel que sembla va tindre un èxit important a tota Europa, si tenim en compte els noms alternatius del seu títol, ni més ni menys que: "A MONTANHA, EIN GROBES WUNDER IST DIE LIEBE, IF SHE SHOULD COME TO YOU, LA MONTAGNE, LA MONTANA, MASTANG BLAND BERGEN i NASTANS BLAND BERGEN". Sent les majúscules però ve així als documents oficials.