Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE
No ho podem negar: són edificis totalment invisibles per a la majoria de persones que transiten pel costat d'ells. Ningú es para a mirar-los, si de cas una mirada de menyspreu cap a una ombra gran, bruta, despellorfada i amb mala cara, una candidata perfecta per a demolir i després alçar una altra ombra, de rajola de cara vista o de frontera ventilada, potser amb balcons de baranes de vidre, que l'ajuda inestimable del temps (que tot ho fa malbé) i el colp de gràcia dels propietaris, que amb la falta de manteniment, la col·locació d'aparells d'aire condicionat, envidraments incontrolats..., i sense menysprear la col·laboració de l'arquitecte de torn, que no preveu uns miserables tubs per als cables, faran que tinguem en poc de temps un altre edifici invisible, candidat a la ruïna.
En este primer cas a més a més, per les seues característiques, pot ser que inclús s'accelere la seua invisibilitat (en el sentit més literal de la paraula), perquè constituïx una única propietat, no està catalogat i pel que pareix només hi ha un habitatge ocupat i els locals han sigut desallotjats: candidat perfecte per a la seua destrucció (estat ideal de la invisibilitat).
Parlem de l'edifici del carrer de Sant Vicent 30, cantonada al de l'Empecinado, projectat en 1932 per Juan Vidal Ramos, amb 9 habitatges i locals en planta baixa, tots ells de lloguer.
No ho podem negar: són edificis totalment invisibles per a la majoria de persones que transiten pel costat d'ells. Ningú es para a mirar-los, si de cas una mirada de menyspreu cap a una ombra gran, bruta, despellorfada i amb mala cara, una candidata perfecta per a demolir i després alçar una altra ombra, de rajola de cara vista o de frontera ventilada, potser amb balcons de baranes de vidre, que l'ajuda inestimable del temps (que tot ho fa malbé) i el colp de gràcia dels propietaris, que amb la falta de manteniment, la col·locació d'aparells d'aire condicionat, envidraments incontrolats..., i sense menysprear la col·laboració de l'arquitecte de torn, que no preveu uns miserables tubs per als cables, faran que tinguem en poc de temps un altre edifici invisible, candidat a la ruïna.
En este primer cas a més a més, per les seues característiques, pot ser que inclús s'accelere la seua invisibilitat (en el sentit més literal de la paraula), perquè constituïx una única propietat, no està catalogat i pel que pareix només hi ha un habitatge ocupat i els locals han sigut desallotjats: candidat perfecte per a la seua destrucció (estat ideal de la invisibilitat).
Detall de frontera del c. Empecinado. Foto: Jose D. Navarro.
Projecte de fronteres i planta de 1932 de Juan Vidal Ramos.
Però, curiosament, en el mateix carrer de l'Empecinado, però angle a Díaz Moreu 41, hi ha este altre edifici, coetani de l'anterior i similar quant a les seues fronteres al del c. Sant Vicent, salvant que és de planta més menuda, només té un habitatge per pis i està coronat per una fantàstica volada de socarrats. Però, tant en l'enlluït com en la tipologia, forma i baranes dels balcons, podem dir que és molt semblant. Però amb una gran diferència: en este cas els propietaris l'han restaurat deixant-lo tal qual es mostren les imàtgens, que parlen per si soles.
Estat actual de Díaz Moreu 41 cant. Empecinado. Fotografies cortesia de Jose D. Navarro.
Un merescut homenatge a la nostra arquitectura històrica (un edifici amb 79 anys, es pot considerar històric sense cap dubte) que conserva inequívocament la personalitat que la nostra ciutat no degué perdre mai.
I com que vullc posar música i estem parlant d'invisibilitats, què millor que el grup malagueny Danza Invisible, una de les icones de la Movida huitantera, que ens duen la seua famosa "Sabor de amor", que sense dubte podem dir que va ser la culminació de la seua carrera?
I com que vullc posar música i estem parlant d'invisibilitats, què millor que el grup malagueny Danza Invisible, una de les icones de la Movida huitantera, que ens duen la seua famosa "Sabor de amor", que sense dubte podem dir que va ser la culminació de la seua carrera?
Fotos dels plànols extretes del llibre El dibujo arquitectónico en la construcción de la ciudad de Alicante, de Carlos Salvador.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Si tienes que decir algo...escribe aquí y gracias por tus comentarios.